Resultats de la cerca

L’autor hi exposa la seva concepció utòpica de l’educació dels infants al camp i lluny de la ciutat i de la societat, considerades corruptores, basada en la convicció que l’individu és naturalment bo i que la seva personalitat ha d’ésser respectada sempre pel preceptor Al llibre quart, el més famós, la visió de l’harmonia equilibrada de l’univers fonamenta un deisme contemplatiu La novetat de les idees de Rousseau provocà un gran escàndol el llibre fou condemnat a la foguera, i l’autor hagué de fugir a Suïssa, però l’obra ha tingut una gran repercussió

Probablement fill del duc Pere de Cantàbria Es casà amb Ermessenda, filla de Pelagi El 739 succeí el seu cunyat Fàfila Fou el fundador de la monarquia astur i el primer a començar la reconquesta aprofità les lluites internes d’Al-Andalus per a expandir el seu regne Arribà fins el futur comtat d' Àlaba 746 Cap a 751-752 expulsà d’Astorga els musulmans Amb l’ajuda del seu germà Fruela féu incursions 753-754 per les comarques meridionals de la serralada cantàbrica Enfortí la posició estratègica del regne astur, però, simultàniament, provocà el despoblament de la vall del Duero

Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort

Fill de Marwān I, en pujar al tron hagué de reconquerir l’Iraq 690, on no era reconegut, i hagué de lluitar contra ‘Abd Allāh ibn Zubayr , que a Aràbia li oposà resistència fins a la seva mort 692 Suprimí la moneda bizantina i féu encunyar, per primera vegada, moneda d’or islàmica on hi havia gravada la confessió de fe musulmana Això provocà la represa de la guerra amb Bizanci Per Àfrica, els seus exèrcits, després de diverses alternatives, arribaren fins a Cartago, que fou conquerida 697 Féu construir la mesquita de la Roca dita d’Omar a Jerusalem

Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la…

De família minaire, fou líder de l’ala esquerra del partit laborista i contrari al govern de coalició de Winston Churchill Formà part del govern de Clement Attlee com a ministre de sanitat 1945 i aconseguí l’aplicació del pla Beveridge i la nacionalització de la medicina Ministre de treball 1951, aquell mateix any dimití en oposar-se al pressupost favorable al rearmament, i provocà una forta crisi en la unitat del partit Denuncià la política d’Attlee de submissió als EUA El 1954 dimití el seu càrrec al comitè polític, i posteriorment 1959 fou nomenat secretari adjunt

Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc

Fill de Rafael Leszczyński, amb l’ajut de Carles XII de Suècia fou elegit rei enfront d’August II 1704, que després de la derrota sueca a Poltava 1709 fou restaurat per Rússia Malgrat tot, Carles XII li atorgà el principat de Zweibrücken, però a la mort d’aquest s’escapà a França 1718, on casà la seva filla Maria amb Lluís XV 1725 En morir August II 1733 fou elegit rei, fet que provocà una guerra de successió abdicà tractat de Viena, 1738, i rebé els ducats de Lorena i Bar i el comtat de Vaudemont

Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna

Fill d’un fabricant de teixits de Sabadell, el 1905 passà a treballar amb Francesc Ferrer i Guàrdia a l’editorial de l’Escola Moderna El 31 de maig de 1906 llançà una bomba contra la carrossa d’Alfons XIII i Victòria Eugènia —els quals resultaren illesos— que provocà 24 morts Aconseguí de fugir ajudat pel republicà Nakens, però el 2 de juny se suïcidà en ésser descobert Sembla que anteriorment, pel maig del 1905, havia participat també en l’atemptat contra Alfons XIII a París Hom ha atribuït la seva actuació a la influència de Soledat Vilafranca, muller de Ferrer