Resultats de la cerca
Es mostren 6999 resultats
Étienne Marcel
Història
Burgès francès.
Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva mort a mans d’un…
Violant de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris.
Es distingí com a dama de la casa reial i educadora de les infantes Elionor d’Aragó i Elionor de Castella, al palau reial de València Les seves filles legitimades Constança morta soltera el 1319 i Maria morta el 1348, casada amb Pere Cornell, senyor de la baronia d’Alfajarín, heretaren el patrimoni de llur pare Pere d’Ayerbe, net del Conqueridor, malgrat haver estat declarat nul el matrimoni de llurs progenitors 1313 Posseí béns, la majoria donats pels reis, a contrades diverses d’Aragó i València, i salvà un lot de joies de la reina Constança de Castella empenyorades a l’almirall Bernat de…
Joan Garrigós Toro
Alpinisme
Alpinista i dirigent esportiu.
Soci del Club Excursionista Pirenaic i de la Reial Societat Espanyola d’Alpinisme Peñalara Realitzà escalades i ascensions als Pirineus, als Picos de Europa, Gredos, Hoggar Algèria, als Alps i als Andes Fou membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ocupà la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1979-93, la vicepresidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1979-93 i presidí la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 1993-2021 Fou un dels pioners i divulgador de l’esquí de muntanya És autor de L’esquí dels grans espais 1981…
comtat de París
Història
Territori dins el ducat de França, que des del duc Robert el Fort (mort el 866) pertangué als robertins per raó del matrimoni d’aquest amb Adelaida, vídua del comte Conrad, fins al duc Hug el Gran (mort el 956), el fill del qual, el rei Hug I Capet, l’incorporà a la corona amb el ducat de França.
Fou restablert per Lluís Felip I, que el donà al seu net —fill del seu hereu el duc d’Orleans— Felip d’Orleans, esdevingut cap de la dinastia orleanista el 1842 i de la casa reial de França el 1883 Felip VII de França Hagué de sortir de França i establir-se a Anglaterra en promulgar-se la llei d’exili de l’any 1886 El comtat fou portat de nou pel seu net —fill del duc de Guisa Joan III de França — Enric d’Orleans, esdevingut a la mort del seu pare 1940 cap de la casa reial de França Enric VI de França i que, el 1950, en ésser derogada la llei d’exili, s’establí a França
Caserta
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És un mercat agrícola i un nucli industrial indústries alimentàries i d’elaboració del tabac Fundada pels longobards al s VIII, el 848 s’incorporà al ducat de Benevent, i el 879, a Càpua Conquerida pels normands el 1057, a mitjan s XII fou la seu d’un bisbat cal destacar-ne la catedral romànica, del s XII La construcció per part de Carles VII, el futur Carles III d’Espanya, del palau reial 1752, a 4 km de Caserta, provocà el naixement d’una ciutat moderna al seu voltant Caserta Nuova El palau reial és d’estil neoclàssic, un dels més grans edificis d’Itàlia Fou projectat 1750 i dirigit vers…
Richard Farrant
Música
Compositor i organista anglès.
La personalitat d’aquest compositor és una mica confusa, atès que hi ha més d’un compositor actiu a Anglaterra al final del segle XVI amb el mateix nom Segurament, vers el 1550 Farrant fou membre de la capella reial El 1564 fou nomenat mestre de cor i organista de la capella de Sant Jordi a Windsor, on, des del 1567 fins al 1579, els seus alumnes representaren cada any una obra musical davant la reina D’aquestes obres tan sols resten alguns títols La major part de la seva producció conservada consisteix en peces religioses El 1569 succeí William Hunnis en el càrrec de mestre de cor de la…
James Nares
Música
Compositor i organista anglès.
Estudià amb W Croft, B Gates i JCh Pepusch a Oxford i formà part del cor de la capella reial El 1753 esdevingué organista a York Minster i l’any següent en fou nomenat director del cor El 1756 Jordi III el nomenà organista i compositor a la capella reial, institució que dirigí des del 1757 fins al 1780 El 1757 obtingué el doctorat en música a Cambridge Gran part de la seva producció fou música religiosa, però també compongué nombroses obres per a orgue i clavicèmbal dinterès contrapuntístic Escriví així mateix un tractat de cant i el que es pot considerar un dels primers mètodes sistemàtics…
Juan Francisco de Navas
Música
Arpista i compositor aragonès.
Format molt possiblement pel seu pare, Juan Gómez de Navas, obtingué el càrrec d’arpista de la capella reial i de la cambra reial de Madrid el 17 de maig de 1669 El seu nom apareix en diversos textos aprovatoris d’obres musicals el Compendio numeroso para arpa , de Diego Fernández de Huete 1700 editat el 1702 les Reglas generales de acompañar , de José de Torres 1702, i les Curiosidades de canto llano , de Jorge Guzmán 1709 Després d’aquest any, desapareixen les notícies documentades d’aquest compositor S’han conservat una cinquantena llarga d’obres escèniques, litúrgiques i de romanç amb el…
José Lidón
Música
Organista i mestre de capella castellà.
Es formà al Colegio de Niños Cantores de Madrid El 1768 fou organista de la capella reial de Madrid El 1787 fou nomenat vicemestre de la mateixa capella, fins que el 1805, any en què succeí a Antonio Ugena, fou nomenat mestre de la capella reial i rector del Colegio de Niños Cantores de Madrid Les composicions de Lidón foren valorades molt positivament pels seus coetanis, que destacaren l’habilitat del músic en l’art compositiu En la seva producció, tot i que hi predomina la música religiosa, cal destacar l’òpera Glauca y Coriolano , que fou estrenada el 1792 al Coliseo del Príncipe de Madrid…
Volta a Catalunya
Esports de motor
Competició motorista.
Fou organitzada per primer cop l’any 1916 pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Es tractava d’una cursa de regularitat de 650 km de recorregut entre Olot, Puigcerdà, Artesa de Segre, Lleida, Tarragona i Barcelona La primera edició la guanyà Carlos Heredia NSU en cotxes i Pedro Estadell Indian en motos La prova se celebrà tres anys més 1917, 1919, 1920, però no tingué continuïtat El 1954 es recuperà el nom, però la competició es desenvolupà en format de ralli modern només per a automòbils Durant tres anys se celebrà amb aquesta denominació abans de canviar-la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina