Resultats de la cerca
Es mostren 1657 resultats
Arthur Vincent Lourié
Música
Compositor rus naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg Seguí el sistema dodecafònic i la tècnica serial Formes en l’air , 1915 El 1918 fou nomenat comissari de música, càrrec que encara tenia quan abandonà Rússia per anar a Berlín el 1921 El 1924 s’establí com a exiliat a París, on feu amistat amb I Stravinsky Al cap de gairebé vint anys, el 1941, s’installà als EUA El seu estil evolucionà des de l’atonalisme fins a fórmules neoclàssiques, com en el cas de la Toccata per a piano 1924 o A Little Chamber Music 1932 La seva preferència pels registres greus és clara en el Concerto spirituale 1929 Mantingué…
Aleksandr Tikhonovic Grecaninov
Música
Compositor rus naturalitzat nord-americà.
Estudià teoria i composició amb S Tanejev i AS Arenskij i anà becat a Sant Petersburg, on estudià amb N Rimskij-Korsakov De nou a Moscou, collaborà amb KS Stanislavskij escrivint música escènica, i impartí classes a l’Institut Musical Gnesin El 1901 acabà la primera òpera, Dobrin’a Nikitic , que fou estrenada el 1903, amb el baix F Šal’apin en el principal paper El 1925 s’establí a París i el 1939 emigrà als Estats Units Des del 1940 fins a la seva mort visqué a Nova York La música de Grecaninov mostra influències del Grup dels Cinc i de PI Cajkovskij, però també dels impressionistes…
Mordecai Seter
Música
Compositor israelià d’origen rus.
Estudià piano durant tres anys a Rússia, i el 1926 es traslladà a Palestina Amplià la seva formació a París amb Dandelot teoria i L Levy piano Posteriorment ingressà a l’École Normale i estudià amb P Dukas, N Boulanger i I Stravinsky En les obres d’aquesta època hi ha una forta influència de C Debussy i M Ravel Finalitzats els estudis, el 1937 retornà a Palestina El contacte amb el folklore de les comunitats jueves de l’est el fascinà i amb la Sabbath Cantata guanyà el Premi Engel el 1945 Aquesta obra, basada en textos bíblics, és considerada una peça fonamental del repertori coral d’Israel…
P’otr Ivanovic Jurgenson
Música
Editor rus d’origen estonià.
Estudià música a Sant Petersburg amb M Bernard, i el 1859 s’establí a Moscou on, dos anys més tard, amb l’ajuda de N Rubinstein, creà una editorial amb el seu nom, negoci que posteriorment amplià amb una impremta Amb el temps anà comprant petites editorials, com ara Bernard, adquirida el 1885, o Sokolov, el 1896 Aviat es convertí en l’empresa editora de música més important de Rússia, amb una sucursal a Leipzig Contribuí notablement a la difusió de la música russa de la segona meitat del segle XIX Publicà, entre d’altres, moltes obres de PI Cajkovskij, Rubinstein, M Glinka, N Rimskij-Korsakov…
Alexandre Uninski
Música
Pianista rus naturalitzat nord-americà.
Inicià estudis al Conservatori de Kíev i, en esclatar la Revolució Russa, abandonà el seu país i els continuà a la capital francesa, a la classe de Lazare Lévy L’any 1923 oferí tres concerts que el donaren a conèixer en l’ambient parisenc i el 1925 inicià la seva carrera internacional com a concertista, que el portà a diversos països d’Europa i Àsia i als Estats Units L’any 1932 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Al principi de la Segona Guerra Mundial s’allistà a l’exèrcit francès, però el 1941 se n’anà a l’Amèrica del Sud, on aconseguí èxits importants fent…
Vasilij Il’ic Safonov
Música
Director, pianista i professor rus.
Estudià al Conservatori de Sant Petersburg i s’hi graduà el 1880, any en què feu el seu debut pianístic en un concert de la Societat Imperial Musical de Rússia A partir d’aquest moment emprengué una gira per l’Europa occidental amb el violoncellista KJ Davidov Després d’exercir la docència a Sant Petersburg, ho feu al Conservatori de Moscou, del qual fou nomenat director el 1889, succeint a S Tanejev Hi dugué a terme una brillant tasca docent i mostrà una gran voluntat d’elevar el nivell general d’aquesta institució A més de dedicar molts anys a la Societat Imperial Musical de Rússia 1889-…
Irina Baronova

Irina Baronova
©
Dansa i ball
Ballarina britànica d’origen rus.
Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors…
Izvestija
Periodisme
Diari rus, fundat el 1917.
Aparegué clandestinament, i el 1918 es convertí en òrgan oficial del govern bolxevic posteriorment ho fou del presídium del soviet suprem de l’URSS fins el 1992, que passà a diari independent El 1997 tenia una tirada de 611 547 exemplars
Vasilij Aleksejev
Halterofília
Atleta rus especialitzat en halterofília.
Ha assolit tots els rècords dels superpesants dels anys setanta i ha guanyat les olimpíades de Munic i Montreal
Grigorij V. Aleksandrov
Cinematografia
Teòric i realitzador cinematogràfic rus.
S'inicià en el cinema com a collaborador d’Eisenstein El 1930, bo i acceptant els dictats de l’estalinisme, encetà una línia basada en el gust popular per la música i el circ, en la qual estan Ves’olyje Reb'at'a ‘Xicots de bon humor’ o Cirk ‘El Circ’, i més tard un estil més compromès, amb Vstreca na Elbe ‘Aplec a l’Elba’
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina