Resultats de la cerca
Es mostren 753 resultats
Aldover
Aldover
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal d’Aldover, de 19,24 km 2 , és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El municipi és situat entre els de Xerta, a tramuntana, Tortosa a migdia, Alfara de Carles a ponent el termenal arriba fins al cim del Penyaflor, a 517 m i Tivenys i Tortosa a llevant, a l’altra banda del riu Sembla que el topònim Aldover prové de l’àrab aldowayra , que significa ‘la caseta’ El lloc efectivament és d’origen anterior a la conquesta cristiana Així, el 1149 és documentat in Aldover El 1154 el comte Ramon Berenguer IV, conqueridor de Tortosa, donà a l’…
Fondarella

Vista general del poble de Fondarella (Pla d’Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell.
Situació i presentació Formà part del Segrià fins el 1988 és situat a prop de Mollerussa, dins el seu àmbit d’influència Limita amb els municipis del Palau d’Anglesola N, Mollerussa E, Sidamon W i Torregrossa SW i és regat per la Séquia Tercera, a llevant, i pel Canal Auxiliar, a ponent, del canal d’Urgell El poble de Fondarella és l’únic nucli de població del municipi La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent, una mica més al N és seguida parallelament pel traçat d’autovia, de Lleida a Cervera Entre les dues transcorre, també parallela, la línia del…
la Masó

La Masó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació S'estén al sector meridional de la comarca, en la seva major part a la dreta del Francolí, que forma una bona part del seu límit de llevant Termeneja amb els municipis de Vallmoll E, Valls NE, el Milà NW, Alcover W i el Rourell S Una carretera local comunica la Masó, únic nucli de població agrupada del terme, amb la nacional de Tarragona a Valls N-240 i amb la local de Vilallonga del Camp a Valls pel Rourell Un pont sobre el Francolí permet el pas de la primera carretera esmentada La població i l'economia El 1365 consta en el fogatjament amb 5 focs, el 1392 amb 6, xifra…
Economia i societat del Pla de l’Estany
Art romànic
Introducció Com ja hem esmentat, els benedictins que arribaren pels volts del 812 escolliren un indret despoblat i erm, on era possible crear un ampli domini territorial, com succeïria als segles següents El moviment repoblador afavorí una economia dinàmica i expansiva, amb la introducció de noves tècniques productives com foren els arreus per a l’agricultura i la difusió dels molins hidràulics Un document de l’any 922 ens parla de la producció de blat, sègol, civada, mill, cànem, lli, llegums, oli i vi La butlla de Benet VIII, del 1017, confirma la propietat monacal sobre els predis, amb els…
Castell i vila closa de Térmens
Art romànic
Situació Fragment del mur nord del castell JI Rodríguez Les restes del castell de Térmens es troben al capdamunt d’un tossal que domina el riu Segre pel costat nord i oest A la seva empara va anar creixent la primitiva població per tot el pendent meridional, fins a arribar al peu de l’elevació Mapa 32-14359 Situació 31TCG137213 Térmens es troba al sud de Balaguer, al peu de la carretera comarcal 1313 de Lleida a Puigcerdà, a la riba esquerra del Segre JRG Història La primera referència històrica del castell de Térmens és de l’any 1106, quan el comte Ermengol VI d’Urgell conquerí la fortalesa…
Descripció de les Illes Orientals
Banys àrabs de Ciutat de Mallorca, segle XI JG Els següents passatges de dos geògrafs àrabs ofereixen una descripció de les Illes Orientals de l’Àndalus El primer autor, l’oriental Ibn Hawqal, que va visitar personalment l’Àndalus, bé que no va ser a les Balears, és autor del Kitāb ṣūrat al-arḍ Descripció de la terra Aquesta obra, escrita entre el 950 i el 970, és una de les grans obres de la geografia àrab clàssica En el passatge que s’adjunta, l’autor es refereix al regne del califa ‘Abd al-Raḥmān III, mort el 961 Insisteix en la importància de la ramaderia, aspecte que també es repeteix…
Alenyà
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana costanera pròxima a l’estany de Canet, entre el Rard i l’agulla de la Mar (o agulla Cabdal), séquia de regatge que marca el límit d’aquest municipi amb els d’Elna i de Sant Cebrià de Rosselló.
En plena zona de monocultura vitícola en un territori dedicat abans al conreu dels cereals, la vinya ocupa 375 ha vins amb denominació d’origen controlada, i 87 ha són ocupades per fruiters amb predomini dels albercoquers La ramaderia es limita a un baix nombre d’ovins i cabrum La producció de vi és de les més altes del Rosselló La població, que el 1841 era de 337 h, aconseguí el 1931 d’arribar a 776, xifra que ja no ha estat superada la proximitat de les terres pantanoses de Sant Cebrià de Rosselló era causa d’una elevada mortalitat, però aquestes terres foren drenades a la segona meitat del…
Castell i vilatge de Gebut (Soses)
Art romànic
Situació Turó de Gebut, on hi ha les escasses restes del castell a dalt, i angle sud-est de l’antiga fortificació, que en constitueix el sector més visible ECSA-JI Rodríguez / ECSA-JBolòs Les ruïnes del castell de Gebut són situades al cim d’un turó que s’alça a uns 300 m al nord-est del tossal on hi ha el poblat ibèric de Gebut Resta a mig camí dels pobles de Soses i d’Aitona, sobre les terrasses del riberal del riu Segre El poble de Gebut s’estenia entre el castell i les terrasses fluvials, al límit de les quals segurament devia córrer, ja en època andalusina, una sèquia Mapa 31-15 387…
rec Sirvent
Séquia de l’Alt Empordà, a la zona d’inundació de la Muga i del Fluvià, que es forma als termes de Garrigàs i Siurana , limita pel S el de Riumors i després de travessar el de Sant Pere Pescador desguassa al N de la desembocadura del Fluvià.
Preixens
Preixens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes, els Salobres,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina