Resultats de la cerca
Es mostren 47193 resultats
Prats de Sornià
El poble de Prats de Sornià, dominat per l’alta torre del seu antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, estès al vessant oriental del coll de Ventafarina, fins al curs de l’Adasig, al SE, i la vall de la Matassa, al NE.
Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines La superfície agrícola es redueix a 129 ha Predomina la vinya, i hom produeixen vi amb denominació d’origen hi ha també petites extensions d’hortalisses, arbres fruiters, cereals, farratge i prats Hi ha bestiar oví i cabrú Són nombroses les segones residències El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat a 634 m alt vora el còrrec de la Solana, al costat d’una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una torre quadrangular Al s XII és esmentada una família Prats del 1396 al 1410 és documentat que…
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa
el Flamisell
Aspecte del riu Flamisell al seu pas per la Pobla de Segur (Pallars Jussà)
© Jaume Ferrández
Riu
Riu afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Rep les aigües del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2982 m d’altitud La seva vall, orientada de N a S vall Fosca o ribera de Flamisell , és encaixada més de 1200 m, respecte al muntanyam, fins a Beranui, des d’on s’obre per la Pobleta de Bellveí i Senterada, fins a la Pobla de Segur, on desguassa a la cua del pantà de Talarn Té 34 km de llarg, amb un fort desnivell, i un cabal mitjà de 7,75 m 3 /s Ja l’any 1914 fou equipat per a la producció d’energia elèctrica 56500 kW de potència, distribuïda entre quatre centrals, que, seguint el curs de l’aigua, són Cabdella, Molinos, la Plana i…
canal de l’esquerra de l’Ebre
El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
Chao Phraya
Aigües del riu Chao Phraya al seu pas per la ciutat de Bangkok
© Corel Professional Photos
Riu
Riu de Tailàndia format per la unió del Ping i del Yom a Nakhon Sawan.
De règim pluvial, té el màxim cabal d’octubre a novembre Segueix la direcció N-S passa per Ayutthaya i Bangkok i desguassa en forma de delta al golf de Krung Thep La construcció de canals permet el conreu de l’arròs Constitueix la principal via de transport del país
Gorgonzola
El canal Naviglio Martesana al seu pas per Gorgonzola
Alma Kastlander (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Municipi de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, cèlebre pel formatge que porta aquest mateix nom (gorgonzola).
Antoni Borrell i Pujol
Antoni Borrell i Pujol, segons retrat del seu fill Toni Borrell i Martínez
© Arxiu Família Borrell
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Dibuixant, pintor i escultor.
Autodidacte Treballà com a illustrador de literatura juvenil en sèries com “ Azucena ” , “ Átomo Kid ” , “ Sargento Tigre ” , “ Tamar ” , “ Los Hollister ” , “ Hazañas bélicas ” , “ Brigada secreta ” , etc, principalment per a l’editorial Toray de Barcelona, i posteriorment per a l’editorial Bruguera També publicà a revistes del Regne Unit i dels EUA Interessat per l’arqueologia, també recreà pictòricament temes i escenes de la prehistòria Fundà el Museu Arqueològic i Paleontològic de Baldomar 1970, localitat del municipi d’Artesa de Segre Noguera on visqué És autor de…
calendari gregorià
Primera pàgina de la butlla Inter Gravissimas, mitjançant la qual Gregori XIII introduí el seu calendari
Calendari, vigent des del 1582, establert pel papa Gregori XIII.
El calendari gregorià corregia l’error de base del calendari julià, en el qual es basava, degut a una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d’Àries i, per tant, les estacions s’avançaren Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu El 1582 Gregori XIII, assessorat especialment per Luigi Giglio Ghiraldi , decretà que…
Coral Universitat de les Illes Balears
Música
Conjunt coral fundat el 1977 per Joan Company, el seu director.
La seva creació significà una renovació i revitalització del món musical mallorquí, comparable a la transcendència que en el seu moment tingueren la Capella de Manacor i la Capella Clàssica El seu repertori, integrat per més de 300 obres, comprèn des del cant gregorià fins a la música contemporània Ha actuat a les principals sales de concerts amb nombrosos conjunts orquestrals de l’Estat espanyol i de diversos països europeus Ha estat dirigida per P Bender, S Brotons, P Cao, E Colomer, S Mas, VP Pérez, T Pinnock, C Stepp, V Sutej, R Werthen, i els compositors Ernesto…
Gremi de Llibreters de Catalunya
Organització empresarial que agrupa les llibreries amb seu a Catalunya.
Té els orígens en la confraria fundada el 31 de gener de 1553 a Barcelona Els seus objectius són la representació i la defensa dels interessos dels llibreters Proporciona als seus membres assistència tècnica i jurídica, i té representació en organismes d’àmbit empresarial i sectorial Des del 2000 atorga anualment el premi Llibreter a la qualitat de determinats títols per afavorir-ne la difusió mitjançant la promoció a les llibreries Té la seu a Barcelona i en formen part unes 350 llibreries