Resultats de la cerca

El seu fill Boson de Taleran rebé el seu oncle, el comte Arquimbald II de Perigord, la senyoria de Grinhòls Grignols i fou pare d' Elies de Taleran mort el 1322, que adquirí per matrimoni 1270 la senyoria de Chalais Els seus descendents, també per enllaços matrimonials, adquiriren el vescomtat de Fronsac i empraren des del s XVI el títol de prínceps de Chalais que des del 1714 tingué annexada la grandesa d’Espanya El 1613 Daniel de Taleran fou creat comte de Grinhòls i obtingué per matrimoni el marquesat d’Eissidelh Rxcideuil Aquest patrimoni, el dividí entre els seus fills Carles de Taleran…

S'inicià com a bateria en un conjunt de la Wilberforce University El 1942, havent contret la tuberculosi, fou hospitalitzat durant uns mesos en un hospital, on aprengué d’un altre pacient els fonaments de la teoria musical Posteriorment, a Nova York s’uní al grup de joves músics que protagonitzaven la revolució del bop Després d’una segona hospitalització 1945-46, començà a madurar les pròpies concepcions musicals i compongué cubana be/cubana bop enregistrada per l’orquestra de Dizzy Gillespie el 1957, una de les primeres incursions del jazz en la música afrocubana, alhora que feia…

La intervenció d’aquest exèrcit francès un 60 000 homes, dividit en cinc cossos, procedia dels acords presos per les potències de la Santa Aliança al Congrés de Verona 1822 A les forces franceses s’uní l’exèrcit de voluntaris reialistes uns 30 000 homes comandats pel general Quesada, el comte d’Espanya i el baró d’Eroles L’actitud poc resistent dels generals liberals, López Ballesteros a Aragó i el comte de la Bisbal a Castella, facilità l’avançada d’Angulema que havia penetrat el 7 d’abril a la península Ibèrica pel Bidasoa, el qual entrà a Madrid el 23 de maig Per l’agost,…

Fill d’una família d' hidalgos empobrida, fou sempre un illetrat Participà en les guerres d’Itàlia i el 1502 anà a les Índies amb Nicolás de Ovando Lloctinent d’Alonso de Ojeda i de Vasco Núñez de Balboa, explorà part de Centramèrica i esdevingué alcalde de Panamà 1522 Home ja ric, uní la seva fortuna a la de Diego de Almagro i amb l’ajut d’Hernando de Luque organitzà una primera expedició al Perú 1524-25, que fou un fracàs Fallida una segona expedició 1526-28, Pizarro es retirà a l’illa del Gallo, on quedà amb dotze companys els tretze de la fama, mentre Almagro anava a Panamà a cercar…

Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i Psique ~ 1792, Musée du…

Féu els estudis militars al Japó 1907-11 S'uní a la lluita revolucionària de Sun Yazen El 1923 fou nomenat director de l’acadèmia militar de Huangpu, a Canton, i el 1925, a la mort de Sun Yat-sen, comandant en cap de l’exèrcit El 1927 ocupà Nanquín i hi establí la capital del Guomindang El mateix any trencà amb els comunistes després d’un període de collaboració en la lluita contra els senyors de la guerra, i ordenà les matances de Canton i Xangai El 1928 ocupà Pequín El 1930 es convertí al cristianisme a instàncies de la seva muller Abans d’enfrontar-se amb el perill del Japó,…

A divuit anys s’uní als khmers roigs  i prengué part en l’enderrocament de Lon Nol 1975, però el 1977 organitzà les hostilitats contra aquesta organització des del Vietnam hi cofundà el Front Unit per a la Salvació de Kampuchéa, que enderrocà el règim de Pol Pot el 1979 Ocupà diversos càrrecs en el govern fins el 1985, que n’esdevingué primer ministre El 1993 signà els acords de pau de París Del 1993 al 1997, al capdavant del Partit Popular de Cambodja, compartí el càrrec amb el príncep Ranariddh del Partit FUNCINPEC, coalició de l’oposició anterior als acords de pau El 1997…

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí Als anys setanta visqué als Estats Units Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide , del qual esdevingué collaborador Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier , esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan…

Durant la guerra del Francès es distingí en els setges de Girona i dispersà una columna francesa a Ribes de Freser, fet que li valgué el títol de marquès de la Vall de Ribes Serví en l’exèrcit sota Ferran VII, però es retirà arran de l’afusellament del general Lacy 1817 No intervingué en el Trienni Constitucional el 1823 s’uní a les tropes franceses del duc d’Angulema que hi posaren fi El duc el nomenà governador militar de Bascònia i, més tard, de Lleida El 1825 fou fet inspector general d’infanteria tingué una actuació moderada davant les depuracions militars de la reacció…

Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…