Resultats de la cerca

Fill de Joan Baptista Peset i Vidal  i pare del metge i polític Joan Baptista Peset i Aleixandre  Doctor en medicina 1875 i ciències fisicoquímiques 1879, fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana Entre d’altres investigacions, el 1879 assenyalà la inactivitat polarimètrica de certs productes sintètics i aplicà els raigs X per demostrar adulteracions medicamentoses Publicà Tratado de terapéutica 1894 i altres estudis professionals, així com treballs sobre història de la medicina al…

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics

Situada als termes municipals de Montcada i Alfara del Patriarca l’Horta, és un centre docent d’inspiració cristiana, basada en l’ideari de l’Associació Catòlica de Propagandistes La universitat és gestionada per un patronat El primer rector de la institució és José Luis Manglano de Mas El centre imparteix titulacions en les àrees de tecnologia, ciències de la salut i ciències socials i jurídiques Amb la collaboració de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana, creà l’Institut de Drogues i Conductes Addictives Per al curs 2005-06, oferia 26 titulacions

Fou nomenat llibreter 1675 i poc després impressor de la ciutat de València Inicià la impressió 1702 de la Biblioteca valentina de Josep Rodríguez El 1706 estampà la Relación de la fiesta que Carlos tercero mandó hacer por la victoria conseguida sobre Barcelona S'establí a Sogorb quan les tropes austriacistes evacuaren València, però hi tornà 1725 i fou de nou llibreter de la ciutat 1726 La impremta continuà després de la seva mort el 1733 hi fou imprès un Tractat per escriure ab perfecció la llengua valenciana

Entrà com a escolà a Santa Maria de Manresa El 1787 anà a Girona, on estudià amb J Pons Quan aquest marxà a València com a mestre de capella és probable que Quintana el seguís i que exercís com a segon mestre de capella a la catedral valenciana Professà com a carmelità i està documentat a Barcelona com a organista al convent d’aquesta congregació Després d’ésser exclaustrat 1835, continuà exercint com a organista a Santa Maria del Pi Tingué fama com a organista i compongué obres religioses

Membre fundador de l’Estampa Popular Valenciana 1964-67, seguí una línia informalista i guanyà el premi Senyera 1964 L’any 1983 guanyà el Premio Nacional de Artes Plásticas Amb Rafael Solbes formà l' Equip Crònica Des de la mort de Solbes 1981 treballa sol, aprofundint el procés reflexiu entorn de la història de la pintura que iniciaren conjuntament Aquest es concreta en variacions a partir d’obres emblemàtiques, agrupades en sèries, que s’estructuren a partir d’un fil conductor argumental o temàtic Algunes d’elles són projectades tridimensionalment

Fill de Gaietà Huguet i Breva, estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París Fou un dels fundadors, a Castelló, de la Joventut Nacionalista 1909, i de l’Esquerra Republicana del País Valencià El 1936 passà a Esquerra Valenciana, partit dins el qual tingué un paper destacat A la seva iniciativa es degué, en una gran mesura, la creació 1935 de Proa, entitat de promoció de la cultura catalana al País Valencià Exiliat abans d’acabar la guerra civil, tornà el 1953 Donà noves bases a la Fundació Gaietà Huguet

Redactor del diari Las Provincias Hi feu sobretot crítica taurina amb el pseudònim Latiguillo i articles sobre qüestions cinegètiques amb el de Juan Palomo  Fou president de l’Associació de la Premsa Valenciana, el 1922 Escriví, per al teatre, comèdies i obres còmiques, preferentment en castellà, entre les quals destaquen  Ojo por ojo, El buque nacional, Huelga de cocheros, Rojo y verde, Temple aragonés També n’estrenà alguna en català, com  El tio de la tissa  1903 És autor, també, d’una novella curta, de costums populars Bous de poble 1914

Amb el seu germà fundà, vers el 1905, la productora Fills de Blai Cuesta Realitzà el primer film important del País Valencià El tribunal de las Aguas 1905 rodà actualitats, com el film dedicat a l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i pellícules amb argument, com El ciego de la aldea 1907 i El tonto de la huerta 1912 inspirada en La barraca , de Blasco i Ibáñez Produí també films de tema taurí La lucha por la divisa , 1909 i creà un autèntic arxiu de documentals sobre les principals figures taurines del seu temps