Resultats de la cerca

Ja en aquella època els magistrats locals veieren la necessitat de confiar a l’escriptura la seva memòria com a institució, de conservar els privilegis atorgats pels monarques o pactats a les corts, i de registrar tots els afers relacionats amb l’esdevenir del municipi Des dels primers anys del s XIV hi ha notícia de l’existència d’un arxiu a l’edifici consistorial i es coneix l’activitat dels escrivans municipals, alguns de molt destacats, com el notari Bartomeu de Vilalba, que regí l’escrivania entre el 1371 i el 1399 Bona part dels fons rics i variats que actualment serva aquest arxiu es…

Vida i obra Fou un intellectual polifacètic que es comprometé amb la política Durant el Bienni Progressista s’implicà en el moviment revolucionari i presidí una societat secreta a Barcelona El 1860 s’enrolà voluntari a la guerra d’Àfrica Es coneix que des del 1863 era francmaçó i que participà en el moviment revolucionari del 1868, formant part de les juntes revolucionàries de Barcelona i Martorell Fou diputat provincial a la Diputació de Barcelona el 1871 Ocupà un escó al Congrés dels diputats per la demarcació d’Igualada 1872-73 i 1873-74, durant la Primera República, on portà a terme una…

Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…

Vida Destinat per la seva família a la vida monàstica, fou educat en diversos convents de les viles de Pirano i Capodistria, on també realitzà estudis de música El 1708 anà a Pàdua per estudiar dret a la universitat, i dos anys més tard entrà en conflicte amb l’Església i la família en casar-se amb Elisabetta Premazore Arran d’això, Tartini fugí de Pàdua i trobà refugi en un convent d’Assís, on visqué durant els tres anys següents, dedicat a l’estudi del violí i de la composició El 1714, mentre treballava com a instrumentista en una orquestra d’òpera a Ancona, descobrí el que anomenà terzo…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu pare i els continuà al Conservatorio di Sant’Onofrio de Nàpols amb F Durante i L Leo El 1754 estrenà la seva primera òpera, Le donne dispettose , amb un èxit notable Arran d’aquesta acollida favorable, el Teatro San Carlo li encarregà la composició d’una opera seria , Zenobia -amb llibret de P Metastasio-, estrenada el 1756 i que repetí l’èxit anterior El 1758 es traslladà a Roma, on presentà Alessandro nelle Indie , també amb text de Metastasio, i dos anys més tard estrenà al Teatro delle Dame La Cecchina ossia la buona figliola , amb llibret de C…

Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel i…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

L’origen dels conservatoris es remunta a les institucions benèfiques per a orfes que sorgiren als centres urbans d’Itàlia durant la Baixa Edat Mitjana Impulsats en principi per mecenes o corporacions ciutadanes, a la llarga acabaren depenent totalment dels ajuntaments o del favor reial Els infants acollits rebien instrucció, i entre totes les matèries impartides hi havia la música A partir del final del segle XIV i fins a la primera meitat del segle XVII, la formació musical en alguns d’aquests centres anà guanyant pes i s’arribà a convertir en l’assignatura més important Aquest és el cas…

Cap de comarca, Mollerussa Forma una unitat històrica i econòmica És situat en el sector oriental de la gran plana lleidatana, a llevant del Segre entre Balaguer i Lleida, que en constitueix el límit occidental El límit septentrional són les serres de Bellmunt 379 m i Almenara 459 m, que la separen de la Ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres de Segarra i de les Garrigues És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat…

La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…