Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…
proveïment participatiu
Economia
Pràctica, normalment d’una organització, consistent a obtenir serveis, idees o continguts per mitjà d’una crida a la participació voluntària d’un públic ampli, generalment a través d’Internet.
Permet beneficiar-se del coneixement collectiu per a la realització d'una tasca o la resolució de problemes
pol de desenvolupament
Economia
Consideració prioritària que hom dóna a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
Els productes, la mà d’obra i l’estalvi surten de les zones més endarrerides, perquè troben millors expectatives de bons rendiments a les regions industrialitzades Els pols de desenvolupament intenten de palliar aquest efecte de recessió, provocat a les regions més deprimides, i evitar-ne la progressiva despoblació En els països amb planificació central la promoció d’un pol és prevista i determinada en el pla, mentre que a les economies de mercat la promoció d’un pol es fa amb l’ajut que hom dóna al sector privat per tal d’estimular-lo que s’installi a la regió escollida Els beneficis o…
medicament
Farmàcia
Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si produeix el guariment suprimint la causa de la malaltia com si només n’atenua els símptomes.
Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada a una determinada via d’…
societat opulenta
Economia
Expressió que designa la societat industrialitzada avançada, caracteritzada per una abundància real o potencial de béns, principalment de consum, com a conseqüència de la revolució tecnològica i de la situació monopolística del sistema capitalista.
L’expressió prové del llibre homònim de JK Galbraith The Affluent Society 1958 Té l’inici en el creixement ininterromput i indiscriminat de la producció en una economia de mercat a partir de la Segona Guerra Mundial, en un primer moment als EUA i posteriorment a l’Europa occidental L’ideal de l’equidistribució de la renda a través d’una massiva participació de la població en el creixement de la productivitat i en el consum generalitzat resulta frenat per la persistència o generació de zones subdesenvolupades o pobres enmig de l’extensió de la prosperitat, que s’esdevé a conseqüència de la…
camí crític
Tecnologia
En una programació feta mitjançant un gràfic o xarxa del tipus Project Evaluation and Review Technique
, Roy, etc, línia que segueixen les diferents fases d’un procés de producció que no tenen cap marge en les dates de començament i d’acabament;.
l’escurçament o allargament del temps prescrit per a qualsevol d’aquestes fases es tradueix en un escurçament o allargament del termini final de tota la producció
companyia privilegiada
Economia
Associació mercantil, generalment en forma de societat per accions, sorgida des de la fi del s XVI als països europeus de comerç més actiu, especialment de productes colonials americans o asiàtics.
Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i portuguesa— El…
oposició gradual
Fonètica i fonologia
Lingüística i sociolingüística
Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
Així, en català, ho són les oposicions i/ẹ, ẹ/ę, per exemple, si hom considera que llur tret distintiu operant és el grau d’obertura /i/ primer grau, /ẹ/ segon grau o /ę/ tercer grau
operació de simetria
Mineralogia i petrografia
Moviment que, en aplicar-lo a un cos o figura, fa que aquest resti en una posició que no pot ésser distingida de la posició original.
Aquesta noció d’operació de simetria és íntimament relacionada amb la noció d’element de simetria aquests elements són eixos, plans, centre de simetria i eixos d’inversió element Les operacions de simetria, definides per la diferent utilització d’un d’aquests elements o la combinació d’alguns d’ells, intervenen en l’establiment del concepte de sistema cristallí
elevador
Tecnologia
Aparell emprat per a elevar verticalment o amb una certa inclinació una càrrega (mineral triturat a les mines, formigó a les grans construccions, materials pulverulents, etc).
Entre els de funcionament continu, el més simple és el transportador de cinta, emprat per a petits angles d’elevació Els elevadors de catúfols, balancins, safates, etc, consisteixen en una cadena o cinta contínua muntada sobre uns tambors i que porta els recipients on és transportat el material Els sistemes elevadors intermitents muntacàrregues, skips , etc funcionen com a ascensors