Resultats de la cerca

Estudià direcció d’orquestra amb E García Asensio, J Ferriz i A Blanquer, entre d’altres, al Conservatori de València, i amplià la seva formació a Bonn, amb A Wagernheim, i a Siena, amb S Celibidache El 1959 entrà com a intèrpret de trompeta en la Banda Municipal de València, de la qual fou subdirector del 1976 al 1986, any en què assumí la titularitat de la Banda Municipal de Madrid Deixà aquest càrrec el 1992 en ser nomenat director titular de la Banda Municipal de València, lloc que encara ocupa Al llarg de la seva carrera ha estat director convidat de diverses bandes i…

Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després…

Es formà a la Musikhochschule de Frankfurt i a la de Detmold Ingressà en l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt a disset anys Es graduà el 1950, però abans de finalitzar els estudis guanyà un concurs organitzat per la Ràdio de Frankfurt Solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1960 i el 1969, aquest darrer any feu un parèntesi en la seva activitat per tal de continuar la carrera de concertista El mateix any 1969 fou nomenat professor de la Hochschule d’Hamburg i posteriorment tornà a la Filharmònica de Berlín També fou professor habitual dels cursos d’…

Començà els estudis de piano, però a deu anys quedà fascinat per l’arpa Fou alumne del Conservatori d’Estrasburg i, posteriorment, del Conservatori de Música de París, on rebé lliçons de Marcel Tournier i obtingué, a més, un primer premi 1939 L’any 1945 fou nomenat arpista de l’Orquestra de la Guàrdia Republicana i dos anys més tard ingressà a l’Orquestra de l’Òpera de París L’any 1959 passà a ser solista d’aquesta formació musical A partir del 1967 fou solista de l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Forma part també del Quintet Instrumental de París Feu gires…

Començà els estudis musicals a vuit anys i feu el seu primer concert quan en tenia tretze A vint-i-un anys ingressà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou alumne d’Andrés Segovia L’any 1952 contragué matrimoni amb la guitarrista francesa Ida Presti, amb la qual formà el Duo Presti-Lagoya, que arribà a tenir un gran prestigi Actuaren junts en més de 2 000 concerts entre el 1952 i el 1967, any en què Ida Presti morí durant una gira que realitzaven pels Estats Units Cinc anys després, Lagoya reprengué la seva carrera com a solista Collaborà sovint amb altres…

Fill de mare pianista, inicià les lliçons de violoncel amb el seu pare, violoncellista de la Filharmònica de Leningrad Més tard estudià amb Aleksandr Strimer al conservatori de la ciutat A només deu anys debutà com a solista en un concert dirigit per Albert Coates amb la Filharmònica de Leningrad Després de la Segona Guerra Mundial, inicià veritablement la seva carrera El 1946 tocà amb George Enescu a Romania i dugué a terme les primeres gires i enregistraments, entre els quals el del Concert per a violoncel núm 1 de Dmitrij Kabalevskij, dirigit pel mateix compositor, que li dedicà el seu…

Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša Heifetz…

Fou deixeble d’A Bennewitz i A Sitz al Conservatori de Praga Acabats els seus estudis, tingué les primeres experiències didàctiques com a professor del Mozarteum de Salzburg 1870-73 i començà la seva carrera de solista Fou primer violinista de l’Òpera Nacional de Praga i de l’Òpera Còmica de Viena, on romangué fins el 1875, any en què fou nomenat professor del Conservatori de Kíev, on residí fins el 1892 Retornà a Praga aquest mateix any per fer-se càrrec de la càtedra de violí del conservatori La seva intensa activitat pedagògica en aquest conservatori i en altres…

Estudià les primeres lliçons de violí amb el seu pare, i a sis anys ja tocava amb l’orquestra que aquest dirigia El 1873 es matriculà al Conservatori de Praga, i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París, on fou distingit amb un primer premi en violí El 1882 debutà a la capital francesa i l’any següent fou el primer intèrpret del Concert per a violí d’A Dvorák Es presentà a Amèrica el 1896, i dos anys més tard realitzà una gira per l’Orient Establert a Viena el 1907, formà el Quartet Ondricek El 1911 fou nomenat professor del Neues Wiener Konservatorium, on impartí…

Estudià música i cant, i el 1941 debutà com a Sparafucile Rigoletto en un teatre proper a Vicenza Cinc anys més tard debutà a la Scala de Milà amb Nabucco i fou contractat com a membre de la companyia d’aquest teatre italià, amb la qual el 1950 es presentà al Covent Garden de Londres El mateix any ingressà al Metropolitan de Nova York, on actuà els vint-i-quatre anys següents El 1953 interpretà al Festival de Salzburg un Don Giovanni dirigit per W Furtwängler, que un any després enregistrà en disc i per al cinema Tot i que s’especialitzà en els grans papers per a…