Resultats de la cerca
Es mostren 6617 resultats
Calldetenes
Vista aèria de Calldetenes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, al centre de la plana de Vic, a la dreta del Gurri, a 2 km de Vic, a l’est.
Situació i presentació El terme municipal de Calldetenes, un dels més petits de la Plana, limita al N amb les terres de Folgueroles, a l’W amb Vic, al SW amb Santa Eugènia de Berga i al SE i l’E amb el terme de Sant Julià de Vilatorta El terme, que forma un sector planer amb una altitud mitjana d’uns 500 m, té el punt més elevat a les terres de margues blavoses de la serra de San Marc 579m i a la de l’Eimeric La part superior del terme és drenada per la riera de Sant Martí, o antic riu de Peres, la qual desguassa al Gurri per la dreta i en part forma límit natural amb Folgueroles…
Cassà de la Selva
Vista aèria de Cassà de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral i les Gavarres, al límit amb el Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…
Breda

Vista del campanar de Sant Salvador de Breda, a Breda (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre el massís del Montseny i la depressió selvatana.
Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…
Banyeres del Penedès
Banyeres del Penedès (Baix Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Penedès, a 6 km del Vendrell, al nord-est.
Situació i presentació El municipi de Banyeres del Penedès és situat a la part central de la comarca del Baix Penedès, a la depressió penedesenca i limita al N amb Llorenç del Penedès i Sant Jaume dels Domenys, a l’E amb l’Arboç, al S limita per un punt amb Castellet i la Gornal Alt Penedès, amb Bellvei per una estreta franja i amb Santa Oliva, al SW amb Albinyana, a l’W amb l’enclavament de l’Albonar Santa Oliva i al NW amb la Bisbal del Penedès El terreny és suaument ondulat amb inclinació en sentit NE-SW, la mateixa que segueix la riera de Banyeres A ponent, el límit del terme…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Riba-roja d’Ebre
Riba-roja d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de Riba-roja ocupa una extensió de 99,14 km 2 i és situat al NW de la comarca, a banda i banda de l’Ebre, des de poc després de la seva confluència amb el Segre fins al pantà de Flix Limita amb els termes d’Almatret N i Maials NE, del Segrià, amb Flix E i Ascó al SE, per un petit sector, amb els municipis de la Terra Alta de la Fatarella, Vilalba dels Arcs ambdós al S i la Pobla de Massaluca SW, i amb Faió W, del Matarranya El municipi comprèn les valls de diversos bar-rancs que aporten les seves aigües a l’Ebre, que dins el terme dibuixa un parell de…
ballet
Maja Plissetskaja en el ballet Carmen
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa escènica molt evolucionada i estructurada, que s’harmonitza amb els ritmes d’obres orquestrals, escrites o no d’una manera expressa amb aquesta finalitat, i amb l’espectacle plàstic de la decoració pictòrica.
Aquesta dansa exigeix a aquells qui la practiquen notables condicions físiques, un elevat grau d’especialització i una disciplina constant El ballet és un espectacle difós internacionalment que disposa en diversos països d’acadèmies especialitzades, generalment annexes als grans teatres d’òpera, els quals ofereixen periòdicament cicles complets de ballet, seguits per un públic afeccionat i atent a les innovacions del repertori i de les interpretacions La terminologia del ballet emprada internacionalment és la francesa Els diversos elements —música, coreografia, decoració— han obtingut un…
Lluís Nicolau i d’Olwer

Lluís Nicolau i d’Olwer
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, hel·lenista, periodista i polític.
Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro 1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…
, ,
Ramon Muntaner

Il·luminació d’un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d’El Escorial. Se suposa que l’escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica
Cronologia
Història
Militar
Historiografia catalana
Cronista, funcionari i soldat.
Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…
, ,
Les Cavorques (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’entrada a una de les cavorques J Bolòs Un conjunt de cavitats naturals, retocades artificialment ha donat nom al paratge de les Cavorques Es troben a la dreta del córrec del mateix nom, poc abans de la seva confluència amb la riera de Rubiés pel seu marge dret El lloc és arrecerat, sota uns vessants força abruptes, i obert només vers ponent cap a la vall d’aquesta riera Les coves es troben al límit oriental d’un antic olivar esglaonat amb feixes, i actualment també ocupat, en part, per pinedes Mapa 259M781 Situació 31TEG176853 Les coves són a prop de la…