Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Manuel Royes i Vila
Política
Polític.
Fill d’una família d’industrials tèxtils, es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, i posteriorment s’incorporà a l’empresa familiar de llanes de labors Fundador i membre actiu del Front Obrer Català, participà en altres plataformes d’oposició antifranquista, com l’Assemblea de Catalunya i Convergència Socialista de Catalunya, l’embrió central del futur PSC Des de la fundació d’aquest partit fou membre de la seva comissió executiva En les eleccions municipals del 1979, les primeres des de la recuperació democràtica, encapçalà la llista del PSC a Terrassa…
Maria de Molina
Història
Reina de Castella i Lleó (1284-95).
Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi…
Akihito
Política
Emperador del Japó (1989-2019).
Fill de l’emperador Showa-tennō Assistí a l’escola pública des del 1940 i a la Universitat des del 1952 Fou declarat príncep hereu el 1952 i posteriorment, en casar-se amb Michiko 1959, trencà amb la norma tradicional que exigeix una aristòcrata com a esposa de l’emperador Del matrimoni nasqueren Naruhito 1960, príncep hereu, el príncep Akishino 1965 i la princesa Nori 1969 A la mort del seu pare 1989, fou coronat 125 emperador del Japó La cerimònia de l’entronització tingué lloc el 12 de novembre de 1990 L’agost del 2016 anuncià públicament el desig d’abdicar per motius d’edat…
José Benito Xoriguera
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor.
Fill de Josep Simó Xoriguera i Elies, amb el qual es formà, treballà en la Capilla del Sagrario de la catedral de Segòvia 1686-90, i el 1689 guanyà el concurs convocat per a erigir el túmul funerari de la reina Maria Lluïsa El 1692 es traslladà a Salamanca, on treballà en la catedral nova 1693 i en el retaule de l’altar major de l’església de San Esteban 1693, de grans columnes salomòniques i elements corbs, amb rica ornamentació daurada, una de les seves obres cabdals Un altre cop a Madrid, elaborà una part de la façana de l’església de San Cayetano, la de l’església de Santo…
Josep Maria Xarrié i Rovira
Art
Restaurador.
Fill de Domènec Xarrié i Mirambell , al costat del qual es formà Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona 1960-74 i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona 1969-86 i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès 1972-76 Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus de la Generalitat de…
Herbert George Wells

Herbert George Wells amb Pompeu Fabra
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Història
Novel·lista, polemista i reformador social anglès.
De família molt humil, aconseguí de llicenciar-se en ciències al Royal College, i treballà també com a dependent, mestre i periodista La seva producció pot ésser dividida en tres períodes, el primer dels quals es caracteritza per una encertada mescla de ficció i realisme, com en The Time Machine 1893, The Invisible Man 1897 i The War of the Worlds 1898 El segon període s’acosta cap a la comèdia social, com en Ann Veronica 1909 i The New Macchiavelli 1911, sense excloure la crítica dels seus companys socialistes El darrer període accentua una desconfiança en el progrés humà, com en The World…
Anne-Jules de Noailles
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne de Noailles N'heretà el càrrec de governador del Rosselló 1678-82 Fou, més tard, governador del Llenguadoc 1682-89 El 1689 entrà a Catalunya amb un exèrcit, en iniciar-se la guerra de la Lliga d’Augsburg, i, bé que l’hostilitat de Louvois li impedí de rebre més efectius, pogué apoderar-se de Camprodon i aviat dominà la zona nord del Principat Bé que perdé Camprodon, avançà i posà setge a Girona i prengué la Seu d’Urgell 1691 Els seus èxits li valgueren el nomenament de mariscal de camp 1693 L’any següent fou fet cap de l’exèrcit del…
Francesc Nel·lo i Ventosa
Teatre
Art
Disseny i arts gràfiques
Escenògraf, dibuixant i interiorista.
Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma , sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, des del 1931, i de manera prolífica, en la premsa gràfica barcelonina l’Esquella de la Torratxa , La Humanitat , La Campana de Gràcia , Papitu , etc Més tard, també participà en la illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona…
Jeroni Navel i de Cardona
Història
Polític.
Fill de Julià de Navel i Guirzes i ciutadà honrat, com ell Fou membre del Consell de Cent, i en 1629-30 fou elegit conseller en cap de Barcelona El 1630 fou clavari de la ciutat El 1632 dirigí un assalt a les duanes, motivat per un conflicte que sorgí entre la ciutat i el virrei, per una qüestió de drets damunt el blat El 1634, en suscitar-se novament l' avalot de les Quintes , fou enviat a Madrid per tractar de dissuadir Felip IV de reclamar-los, i envià una relació molt detallada de les seves converses amb el comte duc d’Olivares i amb altres alts càrrecs de la cort Fou…
Francesc Muns i Castellet
Literatura catalana
Escriptor.
Era fill de Ramon Muns i Serinyà Fou advocat, milità en el partit tradicionalista i presidí l’acadèmia de la Joventut Catòlica de Barcelona, vinculada a l’integrisme de Sardà i Salvany, de qui Muns dissentí respecte a la implicació en les batalles polítiques Dos poemes seus foren inclosos a Los trobadors nous i fou premiat als Jocs Florals de Barcelona, el 1866, per la rondalla L’encantada de Lanós i el 1870, signant Lo Cançoner de Vilatort , pel poema L’àngel de la guarda , recollits, amb dos poemes més, a Lectura Popular 1921 Publicà una relació titulada Els màrtirs del sigle…
,