Resultats de la cerca

Vida Impulsor de la música hongaresa conjuntament amb Béla Bartók, desenvolupà també una important tasca en el camp de la música popular Fou introduït en el món de la música per la seva família, i de molt petit començà a tocar diferents instruments i a conèixer obres canòniques de la música occidental Més tard s’inicià en l’aprenentatge del piano, el violí, la viola i el violoncel, fet que li facilità la participació en l’orquestra de la seva escola, amb la qual interpretà música de cambra i orquestral Ben aviat començà també a compondre algunes obres, com l' Obertura en re m 1898, per a…

Vida Fill d’uns burgesos d’origen franconià, el 1590 es traslladà amb la seva família a Weissenfels Rebé una educació en la qual la música tingué un lloc important En aquesta matèria, probablement tingué entre els seus mestres Georg Weber, cantor de Weissenfels, i l’organista Heinrich Colander El 1598, el landgravi Moritz de Hessen-Kassel, humanista i mecenes, feu estada a l’hostal de la família Schütz i quedà impressionat del talent musical del jove Heinrich Se l’endugué a Kassel, on Schütz ingressà en el cor de la cort i cursà música i estudis generals al Collegium Mauritianum El 1609 entrà…

Vida És, sense cap mena de dubte, una de les grans personalitats culturals i artístiques hispàniques del segle XX Els primers anys Manuel de Fallà residí a la ciutat de Cadis durant la seva infantesa i bona part de l’adolescència De pare d’ascendència valenciana i mare d’origen català, inicià la seva formació musical amb aquesta, gran admiradora de les obres de F Chopin i L van Beethoven, i després continuà amb diferents mestres de Cadis, com ara E Galluzzo, A Odero i E Broca D’especial importància per a la seva futura vocació fou l’assistència a les vetllades musicals de Salvador Viniegra,…

Anvers de la creu processional de Sant Nicolau de Cervera Avui conservada a la residència Mare Janer d’aquesta població, va ser encomanada el 1435 pels confrares de Sant Nicolau a l’argenter ciutadà de Barcelona Bernat Llopard ©RManent Al llarg dels segles XIV i XV es va viure un moment d’eufòria pel que fa a la creació de confraries i corporacions, les quals constituïren una veritable xarxa d’institucions que intentaven cobrir les necessitats, tant físiques com espirituals, del poble i que, inevitablement, es van convertir en clients importants d’un art religiós partícip del nou gust cortesà…

Es coneix com a Devotio Moderna –nom admès per a designar aquest nou corrent d’espiritualitat– una nova manera de viure el cristianisme, nascuda als Països Baixos, però que va fer donar un gir profund a tota la cristiandat europea D’ella, se n’ha dit que marca el pas de l’època medieval a la moderna en el camp de la vida religiosa, sobretot en el món del laïcat La religiositat dels segles medievals era molt de formes externes de culte i de manifestacions massives, de visites a santuaris o pelegrinacions, de veneració de sants i de relíquies, etc La reforma que van aportar els ordes religiosos…

Bernat i Jaume Serra eren originaris de Tortosa, on aquests germans van néixer vers el 1400-03 Estigueren relacionats amb el pintor de Morella Pere Llembrí o, si més no, amb la seva família, ja que uns dos anys després de la mort de Llembrí, cap al 1423, Bernat Serra ja estava casat amb la seva vídua, Margarida, i més endavant Jaume Serra esposà Agnès, la filla de Pere Llembrí i Margarida Aquest parentiu, però, no anà aparellat amb cap continuïtat estilística El 1423 Bernat estava establert com a pintor a Tortosa Així consta en un document emès el 25 de setembre a València, on vivia un germà…

La forma o manera d’aquesta unió configura la major part de vegades tota l’estructura de la societat, i d’aquí l’interès de molts investigadors antropòlegs, sociòlegs, etc per determinar les característiques del matrimoni La varietat de formes és molt gran, però les més esteses fins a temps molts recents es poden reduir a dues matrimoni entre una dona i un home monogàmia, entre un home i diverses dones poligàmia i, amb molta menys freqüència, una dona i diversos homes poliàndria En totes hi té una funció limitadora prioritària el tabú de l’ incest  bé que no és entès de manera unívoca arreu A…

Aquest 2015, en què es van comptabilitzar més de trenta conflictes armats actius, va estar marcat per un augment de la internacionalització de la guerra de Síria i un continu empitjorament de la situació al Pròxim Orient i, en concret, als països del seu voltant, els quals acullen més de 4 milions de refugiats Aquests refugiats es van convertir, per a Occident, en una qüestió de seguretat internacional des del moment en què centenars de milers de persones van travessar les fronteres de la Unió Europea en cerca de seguretat als països més rics de l'espai de Schengen, als quals es van sumar els…

La cultura catalana va tenir una destacada presència dins del setè art —entès en el seu sentit més ampli— durant el 2015 La coincidència del rodatge de la sèrie Joc de Trons a Girona, entre els mesos de maig i setembre, així com l'estrena de la pellícula Ocho apellidos catalanes , al novembre, van contribuir en bona mesura a la projecció exterior del fet català, encara que fos en la seva versió més arquitectònica, en la sèrie, o estereotipada, en la pellícula L'estrena de l'obra pòstuma de Bigas Luna Segon origen també hauria d'haver contribuït a aquesta embranzida, per bé que el poc èxit de…

Relació de personatges destacats de l'any 2016 Cada biografia disposa d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Josep Maria Álvarez i Suárez El 12 de març, en el 42è Congrés de la UGT el sindicalista Josep Maria Álvarez i Suárez va ser elegit secretari general del sindicat Víctor Amela El 9 de març, el periodista i escriptor Víctor Amela va rebre el premi Ramon Llull de novella amb La filla del capità Groc Víctor Amela © Grup 62 / Arduino Vannucchi Guillem Anglada i Escudé Al mes de desembre, la revista Nature va situar l’astrofísic Guillem Anglada com un dels…