Resultats de la cerca
Es mostren 68267 resultats
detenció
Dret penal
Acció mitjançant la qual la policia, en exercici de les seves atribucions, limita la llibertat d’una persona, retenint-la per tal com hom la suposa relacionada amb un fet delictuós, o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
Pot ésser judicial o governativa, segons l’autoritat que l’ordeni Hom parla de detenció illegal quan és feta sense cap causa legal o sense manament judicial La majoria d’estats tenen establert un terme de temps relativament breu de detenció, passat el qual el detingut ha d’ésser posat en llibertat o lliurat a l’autoritat judicial A l’Estat espanyol, aquesta detenció preventiva és de 72 hores, passades les quals la detenció és illegal En el supòsit de terrorisme, després d’una sollicitud justificada dins el termini de 72 hores, el jutge competent pot autoritzar-ne la retenció per un altre…
seqüela
Sèrie o seguit de coses o persones que segueixen una persona o una cosa.
color
Química
Matèria polvoritzada o preparació líquida o pastosa per a pintar o tenyir qualsevol matèria.
atrèsia
Patologia humana
Oclusió, congènita o adquirida, més o menys completa, d’un orifici o conducte natural.
Sol afectar l’anus, la vagina, l’esòfag, les vies biliars, etc
duo
Música
Composició o fragment musical per a dues veus o instruments, amb acompanyament o sense.
Aparegué en la polifonia del segle XV, i al segle XVIII fou freqüent el duo de cambra Introduït en l’òpera, alternà amb l’ària el Romanticisme feu habitual el duo d’amor, sovint per a tenor i soprano Tristany i Isolda , de Wagner La Bohème , de Puccini En música de cambra destaquen els duos per a violins de Béla Bartók
trio
Música
Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals.
En l’època barroca la sonata en trio, subdividida en tres moviments, associa tres instruments concertants, dos a la part superior i un en el baix, aquest sovint amb el suport d’un instrument harmònic que realitza el baix continu A partir de l’època clàssica rep la denominació de trio una sonata per a tres instruments sovint piano, violí i violoncel Altres combinacions instrumentals són les de trio d’instruments de corda i trio d’instruments de vent de llengüeta El primer acostuma a ésser format per un violí, una viola i un violoncel, i és una modalitat molt conreada als…
càrrega
Electrònica i informàtica
Potència activa o aparent fornida o absorbida per una màquina o una xarxa elèctrica.
abolició
Dret
Derogació, supressió o extinció d’un costum, ús, institució o pràctica jurídics o socials.
forma oberta
Música
Obra constituïda per fragments o parts que l’intèrpret pot ordenar de diferents maneres, sigui de forma lliure, sigui atenent les indicacions del compositor.
Mitjançant aquest recurs una mateixa obra pot, almenys potencialment, donar un resultat sonor diferent en cada execució i per tant, des d’aquesta perspectiva, ser una obra no ’tancada' La forma oberta, també coneguda com a ’forma mòbil', és característica dels corrents avanguardistes de la segona meitat del segle XX i ha estat conreada per autors com K Stockhausen, en el seu Klavierstück XI 1956, o P Boulez, en alguns moviments de la seva Sonata núm 3 1957 per a piano
comparació
Retòrica
Figura retòrica per la qual un objecte és comparat amb un altre que hom suposa més conegut, per fer més sensible aquell o una propietat d’aquell.
La comparació és distingeix de la metàfora o de la imatge perquè no consisteix en una substitució d’un terme per un altre, sinó en una juxtaposició de dos termes comparats, i la relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical, per exemple, com, talment, així