Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
sisè sentit
Psicologia
Nom donat a un hipotètic sentit ocult capaç de percebre globalment per vies extranormals i que seria posseït d’una manera eminent per persones hipersensibles o clarividents.
La hipòtesi, sostinguda per Tardy de Montravel segle XVIII i represa per Ch R Richet Le sixième sens , 1928, actualment ha estat pràcticament abandonada, bé que l’expressió ha romàs en el llenguatge comú amb valor genèric i aproximatiu per a indicar capacitats d’intuïció o de previsió més desenvolupades que el normal
arbust
Botànica
Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària màxima, que comença a ramificar-se arran de terra, o gairebé, i que lleva diversos troncs sense que cap d’ells esdevingui preponderant.
Quan és molt baix, de mig metre o menys, el vegetal arbustiu pren el nom de mata
calamarsó

Calamarsons
© C.I.C.-Moià
Zoologia
Cefalòpode dibranqui, de l’ordre dels decàpodes, semblant al calamars, però més petit (de 15 a 30 cm de llargada), de color vermell o rosat, transparent i fosforescent, que en morir l’animal desapareix i es converteix en blanc lletós.
Sol fer moles que habiten sobre fons rocallosos o fangosos, de 20 a 50 m de profunditat, o bé fa vida solitària, i llavors s’apropa molt més a la superfície Litoral i pelàgic, habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord, i és pescat juntament amb el calamars
lliurecanvisme
Economia
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Ataca l’existència d’aranzels, les restriccions quantitatives i d’altres mitjans que limitin la circulació de productes entre països, malgrat la que justifica l’existència de control i imposicions amb objectius fiscals o sanitaris Al segle XVII fou usat per a indicar la lliure entrada als gremis i companyies de comerç i més tard com el dret de mercadejar a l’estranger al marge de les companyies El lliurecanvisme prengué cos durant el segle XVIII per mitjà de la fisiocràcia laissez faire, laissez passer, le monde va par lui-même i d’Adam Smith, que establiren que la divisió…
bibliofília
Arxivística i biblioteconomia
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.
Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel…
casal
Entitats culturals i cíviques
Entitat, de caràcter popular, específica dels Països Catalans, amb finalitats culturals, recreatives, religioses o polítiques, semblants a les dels centres o cercles formats a la segona meitat del segle XIX.
Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos Aires, 1886…
xarxa

Pescadors de Cambrils revisant les xarxes de pesca
© C.I.C - Moià
Pesca
Ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla, les mides de la qual permeten als peixos de ficar-hi el cap, però no de passar-hi ben bé, de manera que resten agafats per les ganyes en voler-se’n retirar o bé hi són empresonats, si la malla és molt estreta.
Les mides mínimes de les malles de les xarxes són determinades per reglamentacions que tendeixen a evitar l’extinció o, si més no, el greu empobriment que comportaria la captura de peixos massa petits Les xarxes són anomenades filats i, preferentment, arts
mall
Tecnologia
Màquina que hom utilitza per a treballs de deformació de metalls i que consisteix en una base o enclusa, una massa mòbil i un sistema d’accionament per mitjà d’un fluid que fa que aquesta massa colpeixi l’enclusa.
Hom colloca la peça a deformar damunt l’enclusa, de manera que la massa mòbil en el seu moviment i a causa del xoc li transmet una energia cinètica, que es transforma, en part, en treball de deformació, i la resta és transmesa als fonaments de la màquina Els malls, que solen ésser anomenats sovint martinets per molts, poden ésser de simple efecte o de caigua lliure , si l’energia de la massa mòbil és produïda únicament pel seu propi pes en el recorregut de caiguda, o de doble efecte , si a l’energia de caiguda hom n'hi afegeix una altra, comunicada externament…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
art popular
art popular Figura femenina de fusta tallada de (cultura fang, Guinea)
© Fototeca.cat
Art
Denominació aplicada a determinats objectes realitzats, en general anònimament, per estaments no dominants d’una societat, amb finalitats principalment decoratives, magicoreligioses o utilitàries, i sovint amb materials simples.
Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i procediments en són…