Resultats de la cerca

Estudià pintura i escultura a l’Escola Massana El 1950 emigrà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo En aquesta ciutat amplià els estudis artístics a l’Escuela de Bellas Artes Restaurà l’altar major de la catedral metropolitana El 1985 li encarregaren, a la ciutat de San Juan de Cuyo Argentina, una marededeu de fusta, i a Salto Uruguai, feu talles de Sant Josep per a les seves esglésies Dedicat també a l’ensenyança, fou professor tallista a la Universidad del Trabajo de Montevideo

El 1906 s’establí a Santiago de Xile Treballà en el ram del vi Comerciant emprenedor, s’associà amb Llorenç Ribas i muntaren una botiga de vins Més tard, amb els seus germans Josep i Fidel, muntà una societat vinícola anomenada Morera Hermanos, que comercialitzà els vins Morera Integrat a la vida del collectiu català resident en aquest país, fou promotor, fundador i president del Centre Català de Santiago de Xile, a més de membre del Cercle Espanyol de Santiago i de la Llar Espanyola

El 1887, emigrà a Xile Coneixedor dels licors, dirigí la fàbrica de licors Ventura Hermanos, que amb el temps arribà a ser una de les més importants de Xile formà un nombre considerable de catalans que després treballaren en aquest ram Associat amb Miquel Coderch, Josep Costeis i Botà i Teófilo Cayla i Rex, fundà, el 1917, la destilleria Licores Mitjans SA, especialitzada en licor de raïm Integrat a la vida dels catalans residents en aquest país, fou president del Centre Català de Santiago de Xile

Intentà de fer cara a la ingerència estatal en l’Església, condemnant el jurisdiccionalisme del sínode de Pistoia i oposant-se al josefinisme austríac, que intentà de frenar amb l’entrevista amb Josep II a Viena 1782 Enfront de la revolució francesa i les seves mesures anticlericals adoptà, primer, una actitud reservada, però després condemnà la Constitució Civil del Clergat 1791 Proclamada a Roma la república per obra dels francesos 1798, fou exiliat a Siena, a Florència, a Briançon i finalment a Valence, on morí

Anà a Barcelona cap al 1840 acompanyant una companyia d’òpera Féu decoracions per al teatre de la Santa Creu, decorà de nou la sala d’espectacles i reformà la illuminació de llums d’oli Artista de gran inventiva i cromatisme brillant en l’escenificació dels ballets del Romanticisme Fou mestre de Josep Planella i Coromina, i collaborà amb els pintors Francesc Malató, Lluís Bru i alguna vegada amb Domènec Sert, pels volts del 1845 Entre altres obres féu Moisès i La lámpara maravillosa

Treballà a la Seu d’Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Oceja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l’altar major de l’església de Molig 1567 i féu les pintures del de la Concepció a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1584 Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà

Titulat el 1940 S'ocupà de la restauració de la seu de Girona 1941 i de la casa de Misericòrdia 1945 Ha construït, a Girona, nombroses obres de caràcter privat, així com l’església de l’hospital de Santa Caterina 1947, el Banco de Bilbao 1949, l’hospital provincial, l’església de Sant Josep 1951-53, la seu de la Caixa de Girona, etc Ha exercit el càrrec d’arquitecte de la província Fou secretari, i posteriorment, president honorari de la Comissió de Monuments

El 1919 ingressà a l’Aeroclub de Barcelona, que el becà per fer el curs de pilot a l’Escuela Militar de Getafe, on obtingué el títol 1921 Des del 1928 collaborà amb Josep Canudas per fer aviació publicitària i com a professor de l’Escola d’Aviació Barcelona 1929-35 Durant la guerra civil de 1936-39 formà part de les Líneas Aéreas Postales Españolas, on esdevingué un dels millors pilots de transport El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà en diverses companyies aèries

Miquel Fiter el 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després des del 1705 per Joan Fiter —el qual havia acabat l’església de Sant Sever a Barcelona— i per Francesc i Josep Fiter Cap no és l’autor, però, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell També degué ésser membre d’aquesta família Antoni Fiter , que treballà del 1703 al 1718 a les obres de l’església de Santpedor

L’organitzà l’associació d’Estudiants Catalans, amb Josep Maria Batista i Roca de president de la comissió organitzadora, sota la presidència del catedràtic August Pi i Sunyer Fou dividida en tres seccions que estudiaren la problemàtica universitària i la seva projecció nacional Pere Domingo hi defensà la ponència sobre els drets dels estudiants, i Francesc Layret, la catalanitat de la universitat Una comissió permanent, presidida per Octavi Saltor, publicà el projecte que s’havia elaborat per a una universitat catalana autònoma 1919, signat per 26 catedràtics