Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
Sant Serni d’Eroles (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església es troben a poca distància al nord-oest de l’església de Sant Cristòfol de Llúgols Interior de l’església, al sector de la capçalera, l’únic que es conserva sencer ECSA - A Roura Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 38” N - Long 2° 22’ 1” E Arribats a Sant Cristòfol de Llúgols, cal dirigir-se a una font propera, vers el nord-oest A 300 m d’aquesta font, en la mateixa direcció, hi ha el temple Història Es tenen poques referències històriques sobre l’església i el lloc d’Eroles L’església és documentada des de l’any 1375, en què Joan Maria, d’Orbanyà…
bombardeig rasant
Militar
Bombardeig aeri efectuat volant a poca alçada —i generalment després d’una aproximació feta també en vol rasant— contra objectius difícils d’atacar des de més amunt.
Hom hi sol recórrer quan cal llançar bombes de napalm, bombes amb paracaigudes de frenat i en els casos de bombardeig de rebot les bombardes reboten en terra abans d’esclatar
ofrena
Representació pictòrica d’una ofrena religiosa egípcia
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l’edat mitjana, substituïa l’ofrena de la matèria eucarística.
La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa
tornet de fer metxa
Indústria tèxtil
Torn de cames altes, en el qual hom treballava dret, que servia per a obtenir veta contínua de poca torsió a partir de les cardades de cotó.
gaveta

Gaveta
Construcció i obres públiques
Cubeta de fusta o de goma proveïda de nanses, quadrada, de poca profunditat i de parets inclinades cap enfora on hom pasta el ciment, el morter, etc.
arrossera
Gastronomia
Aparell en forma d’olla, generalment elèctric, destinat a la cocció de l’arròs, que funciona amb molt poca aigua, aprofitant el vapor que s’hi condensa.
Sant Feliu de Savassona

La Pedra dels Sacrificis, sota l'església de Sant Feliuet de Savassona (Osona)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet.
Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic segle X i la nau refeta al segle XI Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic
Alella

Alella, on destaca l’església parroquial de Sant Feliu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, és al sector meridional de la comarca i és situat a poca distància de la costa, a les faldes granítiques de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb els municipis vallesans de Santa Maria de Martorelles NW i Vallromanes N i amb els del Maresme de Taià E, el Masnou SE-S, Montgat SW i Tiana W El municipi s’estén als vessants de marina de la Serralada Litoral, entre el turó d’en Mates 483 m, a ponent, i els d’en Colomer 257 m i d’en Cabús 368 m, a llevant El poble d’Alella té una situació similar a la d’altres pobles de “dalt” del Maresme, al peu de la serra i, en aquest cas, a la confluència de dues rieres que en davallen, la de la Coma Fosca W i la de la Coma Clara E, que formen la riera d’Alella, que…
les Cluses

Municipi
Municipi del Vallespir, al vessant septentrional de la serra de l’Albera, a la vall mitjana de la ribera de Roma, via de comunicació entre el Rosselló i l’Empordà, a través dels colls de Panissars i del Portús.
El terme és en gran part boscat alzina surera Fins vers el 1850 el municipi comprenia el poble del Portús i el castell de Bellaguarda amb la segregació, la població passà de 744 h el 1846 a 129 el 1851 El centre del municipi és la Clusa d’Amunt a poca distància hi ha els veïnats de la Clusa del Mig i de la Clusa d’Avall, sorgits amb el desplaçament de l’antic camí A l’indret del poble, a banda i banda del riu, hi ha les ruïnes de les dues fortificacions de la Clusa , d’origen romà, que controlaven, des d’altures simètriques, el pas de la via romana que unia la Tarraconense i la…
microcontrolador
Electrònica i informàtica
Sistema digital format per una unitat central, memòria ROM, una RAM petita i alguns dispositius d’entrada/sortida que permet fer petits dissenys de controls, tot inclòs en un sol circuit integrat.
L’ús del microcontrolador fa el disseny més fiable, en tenir menys components, i més versàtil, en poder afegir o modificar funcions del disseny només canviant la ROM de control El microcontrolador troba el seu camp d’aplicació en dissenys amb sistemes digitals que fan servir un microprocessador, poca memòria i alguns dispositius d’entrada/sortida Substitueix dissenys fets amb lògica tradicional del tipus famílies lògiques en petits dissenys, com controls de forns de microones, rentadores, neveres, etc En general, els microcontroladors es fan servir per a controlar processos de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina