Resultats de la cerca
Es mostren 3596 resultats
Castell de Nerca (Peralta i Calassanç)
Art romànic
El castello illo de Nercha amb tots els seus termes i pertinences fou adscrit l’any 1090 al castell de Calassanç pel comte Ermengol IV d’Urgell, el qual se’l reservà en la infeudació que féu de l’esmentada fortalesa de Calassanç al comte Ramon IV del Pallars Jussà Es tractava, per tant, d’un alcàsser secundari en el sistema militar de la vall de la Sosa, bé que en aquells moments la seva possessió devia tenir un alt valor estratègic Hom sap que el comte Ermengol IV d’Urgell el va conquerir durant la mateixa campanya que el portà a conquerir Calassanç i,…
Nabiners
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 1 125 m alt., a la dreta del torrent de la Coma, dins l’antic terme d’Arfa.
L’església parroquial Sant Sadurní, esmentada ja el 839, fou del capítol d’Urgell Era municipi independent a mitjan s XIX
Sant Esteve de Montenartró (Llavorsí)
Art romànic
Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell…
Santa Eulàlia de les Anoves
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al sector N del terme, vora el fossar de la caseria de les Anoves.
És romànica, d’una nau, sobrealçada, capçada per un absis semicircular, en part alterat per una construcció posterior, adossada Sobre la paret de ponent s’eleva un campanar de paret de dos ulls El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Antigament va ser església parroquial i pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell
refugi de Malniu

Refugi de Malniu
© Jaume Ferrández
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Meranges (Baixa Cerdanya).
Situat als peus del Puigpedrós, dins la reserva nacional de la Cerdanya-AltUrgell, a 2138 m d’altitud És propietat de l’Ajuntament de Meranges i fou inaugurat el 1954 L’any 2015 es remodelà i passà a tenir cinquanta-quatre places És punt de pas del sender GR-11, de l’Alta Ruta dels Càtars i de la Ruta dels Estanys Amagats, i una excellent base per l’ascensió al Puigpedrós 2915 m i excursions cap als estanys de Malniu i d’Engorgs
Antoni Moras i Navarro
Art
Educació
Mestre i historiador de l’art.
Llicenciat en Història Medieval 1979 i Història de l’Art 1988, exercí de mestre de primària 1978-2006 Des de l’any 1982 collaborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d’unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l’AltUrgell És autor de Vocabulari Bàsic d’Art per a l’escola 1989 i Quan la Terra era plana 2004, una novella històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’edat mitjana També collaborà com a autor de llibres de text
Castell de Linyola
Art romànic
La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava…
Castell del Tarròs (Tornabous)
Art romànic
Aquesta castell, ara desaparegut, era situat al poble del Tarròs, que és al nord-oest del cap de municipi L’indret és conegut des del 1080, any en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els terminos Tarroci Tot i que nombroses escriptures del segle XII esmenten també el terme del lloc, cal esperar fins el 1381 per trobar la primera referència documental del seu castell, quan consta que pertanyia a l’abadessa de Santa Cecília Santa Cilia i tenia 3 focs Possiblement es tracti del monestir benedictí de Santa…
Castell de Biosca
Art romànic
Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…
el Poble-sec
Raval
Raval del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell), al NE de la ciutat.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina