Resultats de la cerca
Es mostren 18357 resultats
Santa Coloma de Gramenet
Vista aèria de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, situada a l’esquerra del Besòs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, situat a l’esquerra del Besòs, a la sortida del congost de Montcada.
Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…
Trelleborg
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Ciutat portuària, és un destacat nucli industrial, amb indústria del cristall, mecànica i de pneumàtics
Mostar
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
Situada a la vora del riu Neretva, és una ciutat d’aspecte oriental i amb nombroses mesquites entre les quals la de Karadžoz, del 1557 Conservava un pont del s XVI que fou destruït el 1993 durant la guerra que seguí el desmembrament de Iugoslàvia Mercat agrícola, té indústries alimentàries, tèxtils i del tabac
Provins
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
La ciutat alta és en un promontori que domina el riu Durteint i conserva muralles dels s XII-XIV, amb la Tour de César i nombroses cases medievals la ciutat baixa conserva les esglésies de Saint-Ayoul s XI-XIII i de Sainte-Croix s XVI És un centre turístic i comercial
Friburg
Vista de la ciutat de Friburg
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Friburg, a l’est de Suïssa, sobre l’altiplà que separa els Alps de Friburg del llac de Morat (Murtensee) i de la plana de Vaud.
Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’…
Cluj-Napoca

Us aspecte de la ciutat de Cluj
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del judeţ de Cluj, a Transsilvània, Romania, situada vora el riu Someş Mic.
Centre comercial i nucli industrial indústria química, farmacèutica, de maquinària, del cuir, de la fusta, tèxtil, derivada de l’agricultura d’importància creixent jaciments de gas natural en el districte Nus de comunicacions per ferrocarril i carretera Centres d’ensenyament superior Universitatea Cluj-Napoca, fundada el 1919 i Institutul Politehnic Cluj-Napoca, el 1948
Ålesund
Vista de la ciutat d’Ålesund
© B. Llebaria
Localitat
Localitat de Noruega, al fylke
de Møre og Romsdal, entre els fiords de Nordfjord i de Trondheim (35 614 h [1989]).
Port pesquer i centre comercial Indústries conserveres Aeròdrom
Moràvia
Brno, ciutat de la Moràvia Meridional
© B. Llebaria
Geografia històrica
La més oriental de les dues regions de Txèquia, que limita a l’E amb l’estat d’Eslovàquia.
És una regió de contacte entre els últims contraforts del massís hercinià de Bohèmia i els Carpats Blancs, i al mig s’insereix la vall del Morava, que s’obre, al S, cap a la plana Pannònica i, al NE, cap a la conca de l’Oder És una regió de transició i de pas entre l’Europa del sud, o danubiana, i la del nord, o país del Vístula Constitueix una àmplia depressió, recoberta de sediments terciaris i quaternaris i drenada per la xarxa del Morava, la qual depressió es presenta com un conjunt de diverses conques i de diversos altiplans i turons tallats per les valls dels rius Al N, entre la…
Marràqueix
La porta de la ciutat de Marraqueix
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província de Marràqueix, Marroc.
Centre comercial dels nòmades del Sàhara i dels habitants de les muntanyes de l’Atles Fundada el 1062 per l’almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, assolí un gran desenvolupament durant el domini almohade edificació de la mesquita Kutubiyya, un dels monuments més importants de l’arquitectura islàmica del Magrib El 1269 caigué en poder dels benimerins Després dels xerifats saidí i alauí, durant el protectorat francès 1912-56 fou administrada per la família Ġlāwī, el darrer representant de la qual fou un dels caps instigadors de la deposició del soldà Muḥammad V 1953
Corfú

Vista de la ciutat de Corfú
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’illa i del nomós homònims, a les illes Jòniques, Grècia.
Situada a l’oest de l’illa, és un centre turístic És seu metropolitana ortodoxa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina