Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
calm Colomer
Calma
Calma (2 802 m alt.) modelada al muntanyam al límit entre les valls de la Llosa i del riu Duran (Baixa Cerdanya), entre els termes de Talltendre, Meranges i Lles.
Domina, a l’oest, l' estany de calm Colomer , l’emissari del qual, la riera del clot d’en Colomer , desguassa al Segre a través del riu de la Llosa
vall de Llardaneta
Vall del massís de Posets, al vessant sud de la serra de les Espases, dita també serra de Llardaneta, dins el terme de Saünc (Ribagorça).
La seva capçalera és centrada per l' estany de Llardaneta , l’emissari del qual és el torrent de Llardaneta , que forma, juntament amb el dels Ivons, l’aigüeta de Grist
André Charles Boulle
Ebenista francès.
Treballà al servei de la cort La seva obra es caracteritza per les marqueteries de coure, de carei o d’estany, i pels ornaments de bronze cisellat i daurat mascarons
Castell de Castellet (Castellterçol)
Art romànic
Es trobava a l’extrem E del municipi, en un indret envoltat per la riera de Granera o de Sant Joan, proper a l’antiga parròquia rural de Sant Llogari, dita per això Sant Llogari de Castellet És probable que ocupés el mateix indret del mas Sala de Sant Llogari, veí de l’església, i algú ha pretès veure restes del castell en els murs amb volta de la part baixa del sector meridional del mas, bé que això és difícil de comprovar El terme i el castell de Castelleto són documentats des del 949, quan Guadamir, fill de Sala, fundador de Sant Benet de Bages, féu compres al seu terme Entre el 1061 i el…
Pere Granyena
Música
Orguener català.
Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà, i el 1425,…
Joan Anton Abellan Manonellas

Joan Anton Abellan Manonellas
Arxiu J.A. Abellan / Elisenda Galceran
Esport general
Historiografia
Historiador i dirigent esportiu.
Presidí la secció de muntanya de la Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona 1986-92 i formà part la de junta de la secció d’espeleologia de la mateixa entitat 1988-92 També va ser membre de l’Assemblea de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1988-92 Establert a la població de Banyoles, formà part de la junta directiva del Club Natació Banyoles 2000-03 Posteriorment, presidí el club 2005-08 i en fou vicepresident 2008-09 El 2009, en representació del CN Banyoles, recollí la placa de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu També fou vicepresident de la Federació Catalana de Rem 2005-08 i…
coma d’Or
Coma de la capçalera de l’Arieja, dins el municipi de Portè (Alta Cerdanya), al vessant N del coll de Pimorent.
És centrada per l' estany de la coma d’Or , l’emissari del qual aflueix al seu collector al límit de l’Alta Cerdanya amb Andorra i el País de Foix
canal de Becero
X.Pintanel
©
Petita vall tributària de la del riu de Lladorre per l’esquerra, a la capçalera de la vall de Cardós, dins el terme municipal de Lladorre (Pallars Sobirà).
És drenada pel riu de Selves, emissari de l' estany de Becero , situat sota el pic de Becero 2 591 m alt La part més baixa és coberta pel bosc de Selves
pic de Xemeneies
Cim
Cim (2 812 m alt.) de la serralada que separa la vall Gerber (a la Mancomunitat dels Quatre Pobles) de la vall o coma de Cabanes (terme de Son), al Pallars Sobirà (vall d’Àneu), al N dels Tres Puis.
Entre aquest pic i el pui de la Bonaigua s’obre el coll de Xemeneies Al vessant oriental del pic, al capdamunt de la coma de Cabanes, hi ha l' estany de Xemeneies
coma de Bacivers
Coma de la vall de Carançà, dins el terme municipal de Fontpedrosa (Conflent), al vessant septentrional del pic de Bastiments, amb pasturatges d’estiu.
L' estany de Bacivers es troba al cim dominat pel pic de Prats de Bacivers 2 844 m alt, cim culminant de la serra de Bacivers , que separa aquesta coma de coma Mitjana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina