Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
Mateu Fletxa
Música
Compositor.
Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló , mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525 Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella Des del 1544 exercí la…
,
ensalada
Música
Terme utilitzat als països hispànics, aproximadament entre el 1520 i el 1650, per a designar un gènere polifònic vinculat, en els seus orígens, a la temàtica del cicle de Nadal.
L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…
Vincenzo Righini
Música
Compositor italià.
Fou alumne de GB Martini i inicià la seva carrera musical com a cantant Se sap que el 1775 intervingué com a tenor en una representació operística a Parma, però sense èxit El 1776 compongué la seva primera òpera, Il convitato di pietra , estrenada a Praga i, al cap de poc temps, representada en diverses ciutats europees El 1780 es traslladà a Viena, on fou nomenat director de l’Òpera Italiana, càrrec que mantingué fins el 1787 Aquest darrer any acceptà el lloc de mestre de capella de la cort de Magúncia Entre el 1793 i el 1806 fou mestre de capella a la cort de Berlín i director…
Paul Claudel
Teatre
Literatura francesa
Poeta i dramaturg francès.
Estudià dret i ciències polítiques Perduda la fe cristiana —en part per la influència de les lectures de Renan—, la recobrà el Nadal del 1886 tot escoltant el cant del magníficat a Notre-Dame de París, fet que havia de condicionar la seva obra literària Entre el 1893 i el 1935 exercí diversos càrrecs diplomàtics, com a cònsol Nova York, Boston, la Xina, Praga, Frankfurt i Hamburg i després com a ambaixador Rio de Janeiro, Copenhaguen, Tòquio, Washington i Brusselles Iniciat literàriament dins el cercle de Mallarmé, començà d’escriure drames com Tête d’or 1889, La ville 1890, etc…
Edita Gruberova
Música
Soprano eslovaca.
Es formà musicalment al conservatori de la seva ciutat natal i després amplià els estudis a Praga i Viena El 1968 debutà a l’Òpera Nacional de Bratislava amb El barber de Sevilla , representant el paper de Rosina, i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Viena com a Reina de la Nit de La flauta màgica , paper gràcies al qual començà a ser reconeguda com una de les millors sopranos líriques lleugeres de la seva generació Contractada a partir del 1970 per l’Òpera de Viena, aviat fou aplaudida a la Metropolitan Opera House de Nova York i al Festival de Salzburg, ciutat aquesta…
,
Joan de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I…
Larisa Semjonova Latynina
Gimnàstica
Gimnasta russa.
Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics de Moscou…
bolxevisme
Història
Facció del moviment socialista rus, dirigida per Lenin, que el 1903 aconseguí el control del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia.
El segon congrés del partit fou celebrat a Brusselles i a Londres juliol-agost del 1903 Denuncià les tendències representades pels narodniki , els marxistes legals i els economicistes, i rebutjà la proposta del Bund jueu, que reclamava una autonomia dins el partit Al congrés s’enfrontaren dues concepcions contraposades entorn del problema de l’organització i concepció del partit paràgraf primer dels estatuts Lenin volia un partit reduït i disciplinat de revolucionaris professionals Martov i Pavel Aksel’rod volien un partit de base àmplia segons model dels partits socialdemòcrates…
Adalbert Gyrowetz
Música
Compositor bohemi.
Alumne del seu pare en un primer moment, continuà la seva formació musical a Praga, on també estudià dret El 1781 anà a Viena, on conegué WA Mozart, J Haydn, JG Albrechtsberger i K Ditters von Dittersdorf Estant al servei del príncep Ruspoli, pogué estudiar a Nàpols amb G Paisiello i N Sala Després d’anar a París i Londres, retornà a Viena per a treballar a la cort 1793-1803 El fet de ser secretari del comte Franz von Fünfkirchen li permeté executar algunes de les seves simfonies A partir del 1804, i fins el 1831, fou mestre de capella als teatres de la cort Bon imitador de l’…
Miloš Forman

Miloš Forman (2009)
© Alinoe
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen txec, de nom de naixement Jan Tomáš Forman.
Estudià a l’Escola de Cinema de Praga i treballà com a guionista i director a la televisió Esdevingué un dels directors més destacats del nou cinema txec Amb un marcat realisme objectiu, entre la seva producció txeca es destaquen els films Černý Petr ‘Pere el Negre’, 1963, Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 i Hoří, má panenko ‘Al foc, bombers’, 1967, sàtires més o menys velades del règim comunista de postguerra Arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia s’exilià als Estats Units, on es nacionalitzà el 1975 i continuà la seva filmografia amb Taking Off…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina