Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
Ion Minulescu
Literatura
Escriptor romanès.
Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924
blanc | blanca
Història
Política
Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20
Joan Fabra
Història
Cavaller.
El 1415 formà part de l’ambaixada, presidida per Felip de Malla, que Ferran I trameté a Enric V d’Anglaterra Lluità al Paso Honroso, organitzat el 1434 pel cavaller lleonès Suero de Quiñones, juntament amb el seu germà Pere mort el 1469 Tingué amistat amb Ausiàs Marc, Jaume Roig que li adreçà la Consulta que precedeix l' Espill i Joan Roís de Corella, que escriví Lletra que Honestat escriu a les dones 1462 en memòria de la seva muller
Torre de la Plana (Cambrils)
Art romànic
Torre de guaita de l’actual partida de la Plana, que a l’edat mitjana fou una petita demarcació que depenia originàriament del terme de Mont-roig Més tard passà al terme de Cambrils L’única constància d’aquesta torre és un document del segle XIV en què es consigna a la Plana una torre de defensa i quatre o cinc edificis més, en el que sembla que era un petit nucli de població No resten vestigis d’aquesta fortalesa
L’art català
Història
Art
Compendi de la història de l’art del Principat, editat (1955-58) per Aymà SL de Barcelona, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.
És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer
illes Òrcades

L’Anell de Brodgar a les illes Òrcades
© Boris15 | Dreamstime.com
Arxipèlag
Arxipèlag situat al nord d’Escòcia, que constitueix una regió administrativa.
La capital és Kirkwall 5947 h 1981 És situat davant les costes de Caithness, de les quals les separa el Pentland Firth Són constituïdes bàsicament per gres roig i per materials semblants als del nord d’Escòcia Presenten un relleu gairebé pla, sobretot a l’illa principal, Mainland, i de poca altitud el punt més alt té 500 m, a l’illa de Hoy El principal recurs econòmic és la ramaderia bovina també hi ha porcs, i és molt important la producció d’ous
tabaquera
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus, subclasse dels regulars, que pertanyen als gèneres Dorocidaris Stylocidaris, que tenen unes pues principals, molt llargues i gruixudes, disposades en cinc sèries longitudinals unides al cos mitjançant caps articulars sortints i envoltats a la base per una corona de pues més petites.
La tabaquera comuna Dpapillata , que té les pues grosses d’una llargada de fins a 10 cm i el cos d’un diàmetre de 4-4,5 cm, és de color groc grisenc i habita en fons fangosos a partir de 50 m La tabaquera roja Stylocidaris affinis , amb les pues grosses d’uns 4-5 cm i el diàmetre del cos d’una mida semblant, és d’un color roig viu i habita en fons fangosos i bancs de corall a partir de 30 m
Beatificació amb prop de 600 persones en plena pandèmia
Medicina
La Sagrada Família acull la cerimònia de beatificació de Joan Roig Diggle, assassinat als inicis de la Guerra Civil Hi assisteixen 588 fidels, que ocupen menys d’un terç de la nau i es protegeixen amb mascaretes Tot i que la cerimònia, presidida per l’arquebisbe Joan Josep Omella i a la qual assisteixen també càrrecs públics, és autoritzada pel Procicat Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya, el departament de Salut obre expedient als organitzadors de la missa per "un risc epidemiològic del tot injustificable"
lepra
Fitopatologia
Nom atorgat a algunes malalties dels fruiters produïdes per fongs ascomicets del gènere Taphrina.
En el presseguer l’agent responsable és Tdeformans , que penetra les fulles a la primavera i produeix un creixement hipertròfic dels llimbs deformant-lo totalment el color verd esdevé primer groc i després roig intens i també ataca els brots, les flors i els fruits En la prunera l’agent responsable és Tpruni , que ataca les branques joves estimulant el creixement al llarg d’una generatriu, i provoca una deformació helicoidal, els fruits s’allarguen i corben en forma de banyes i seguidament cauen
Joan Matons
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter i gravador.
Féu la seva passantia l’any 1690 Hom li coneix gravats com el frontis de les Consuetudines ilerdenses 1691 i l' Anunciació per a la Canción Real a María 1693 A partir de dissenys de l’escultor Joan Roig, fill, féu els famosos canelobres de set braços —que fan més de 2 m d’alçada— de la catedral de Mallorca 1703-21 i el reliquiari de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic 1701-28, exemples destacats de l’argenteria rococó a Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina