Resultats de la cerca

Defensa lateral dret S’inicià a la Unió Esportiva Olot, i jugà tres temporades al tercer equip del FC Barcelona El 1997 fou cedit al Gimnàstic de Tarragona, però acabà la temporada reforçant el Palamós en l’ascens a segona B Jugà durant cinc temporades en l’equip empordanès i al final del 2002 fitxà pel Racing de Santander Debutà a primera divisió el 2003 i jugà trenta partits en dues temporades Fitxà pel Deportivo Alavés i amb aquest equip retornà a primera la temporada 2005-06, en la qual jugà 27 partits Malgrat la davallada posterior del club, s’hi mantingué fins el 2008

Organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a l’Argentina l’any 1950 La desena edició tingué lloc a Espanya el 1986 El Palau d’Esports de Barcelona fou seu de la segona fase de grups que reuní els equips de l’URSS, el Brasil, Espanya, Israel, Cuba i Grècia En el combinat espanyol, que acabà el campionat en cinquena posició, destacaren jugadors com Juan Antonio San Epifanio, Josep Maria Margall o Fernando Martín Els Estats Units guanyaren el títol després de derrotar l’URSS en la final, que al seu torn havia vençut una potent Iugoslàvia…

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1974-83 procedent del Real Madrid Durant moltes temporades fou el capità de l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 262 partits de Lliga i marcà 111 gols, xifra que en la història del club només la supera Tamudo En el conjunt de competicions oficials, tanmateix, és el màxim golejador espanyolista amb 144 gols Acabà la seva trajectòria al Centre d’Esports Sabadell 1983-85, amb el qual ascendí a segona divisió la temporada 1983-84 Fou quatre vegades internacional i anà convocat a la Copa del Món 1978 Després exercí de tècnic i durant un temps…

Fou professional 1934-48 i disputà la primera Vuelta a Espanya de la història 1935, en què acabà onzè L’any següent fou tercer a la Volta a Catalunya Competí com a independent fins el 1944, període en què guanyà un parell d’etapes del Circuit del Nord 1940, 1941 i fou segon al Trofeu Masferrer 1940 L’any 1945 s’integrà a la Unió Esportiva de Sants, es proclamà campió d’Espanya i aconseguí una victòria d’etapa a la Vuelta a Espanya, cursa que finalitzà tercer També fou segon a la Volta a Catalunya Els anys 1947 i 1948 fou tercer a la Volta a Llevant

S’inicià al CE Laietà de Barcelona, on debutà al primer equip a disset anys Aconseguí dues Copes d’Espanya 1942, 1944, abans de fitxar pel FC Barcelona Amb l’equip blaugrana fou tres vegades campió de la Copa d’Espanya i cinc del campionat de Catalunya Jugà també al Club Bàsquet Mollet, la Unió Esportiva de Sants i l’Orillo Verde de Sabadell En aquest últim jugà sis temporades i aconseguí ascendir fins a la primera divisió Posteriorment jugà al CB Valls tres temporades, en una de les quals també feu d’entrenador Acabà al CC l’Hospitalet, on jugà sis anys més, fins als quaranta Fou…

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol al juliol del 1925 procedent de l’Ateneu Esportiu Sant Feliu de Guíxols, i havent jugat també al Melilla 1923-24, on feia el servei militar Defensa, amb l’Espanyol jugà cinc temporades, encara que només participà en 4 partits Es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 1929 Passà de forma efímera pel Futbol Club Barcelona la temporada 1930-31, on actuà tan sols en una ocasió, i acabà la campanya següent al Girona Durant la Guerra Civil Espanyola tornà a l’Espanyol, on jugà algun partit Fou internacional per Espanya en dues ocasions i formà part de la…

Format al Club Patí Vic, fou campió d’Europa juvenil 1966, 1968 amb la selecció espanyola Jugà dues temporades en el Club Patí Voltregà, la primera al filial Inriva 1967-68 i la segona al primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1969 Tornà al Vic 1969-80, fitxà pel Club Esportiu Noia 1980-82 i acabà la seva carrera en el Voltregà 1982-84 Un cop retirat inicià una etapa com a tècnic, primer com a segon entrenador del CP Vic, després dirigint el Club Esportiu Taradell i, finalment, com a entrenador de porters i d’equips de base en el Vic

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana

S’inicià al Gimnàs Santiago Carrillo de Vilanova i la Geltrú i s’acabà de formar al PPCD de Vilanova anomenat des del 1986 CG Vilanova En categoria juvenil, fou subcampiona d’Espanya 1987, i aconseguí la medalla d’or en la prova de salt 1986, 1987 i la bronze en barra 1986 Participà al Campionat d’Europa juvenil 1986, 1988 i als Jocs Mediterranis, als quals l’equip espanyol s’adjudicà la medalla d’or per equips Participà al Campionat del Món 1987 i als Jocs Olímpics de Seül 1988, on fou la gimnasta més jove de l’equip olímpic Fou campiona absoluta de Catalunya 1988 Es retirà el 1988

Migcampista format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria als setze anys Jugà al FC Barcelona 1987-91 i al CP Vic 1991-93, i la temporada 1993-94 arribà al CH Piera, amb el qual pujà a la divisió d’honor Al novembre del 1995 compaginà les tasques de jugador i entrenador Començà la temporada 1996-97 com a entrenador del Piera, però l’acabà tornant a jugar, primer amb l’Alberic de primera divisió, i després a França amb el Quevert, amb el qual guanyà la Lliga També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa 1987