Resultats de la cerca
Es mostren 16980 resultats
Pavies
Pavies
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, accidentat per la serra d’Espina (973 m alt. al terme), a la divisòria de les conques del Millars i del Palància.
El barranc d’El Salto, al centre de la foia de Pavies, aflueix a la rambla de Figueres Els boscs de pins 428 ha i la muntanya improductiva ocupen gran part del terme, que reguen nombroses fonts Al secà hom conrea 280 ha de cereals, llegums, patates i olivera, i el regadiu es limita a 12 ha La propietat és molt fragmentada mitjana de 0,43 ha en règim d’explotació directa L’emigració ha reduït la població a una cinquena part des del començament del s XX El poble 62 h 2006 738 m alt, que aglutina tota la població del municipi, es troba en una foia voltada de muntanyes Els carrers…
Oleta
Oleta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent al sector alt de la comarca, estès al fons de la vall de la Tet i, des de la integració el 1827 del municipi d’Évol, a la confluent vall d’Évol, compresa a les Garrotxes de Conflent.
A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de…
coma de Setúria
Alta vall del riu d’Aós (o riu de Setúria
), que té la seva capçalera (vessants meridionals del cap de l’Ovella, el pic Negre i el pic alt de la Capa) dins la parròquia andorrana de la Maçana i que continua dins el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), formant la vall d’Aós.
El pic de Setúria 2 692 m alt és termenal dels termes de la Maçana Andorra i d’Alins Pallars Sobirà
Taurinyà
Campanar de l’església parroquial de Sant Fruitós de Taurinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn tot el sector alt i mitjà de la vall de Taurinyà.
El sector més baix de la vall, vora el poble, és dedicat a l’agricultura 34 ha, destinades a arbres fruiters 5 ha de pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, vinya 5 ha, hortalisses 1 ha i pastura i farratge 20 ha La ramaderia, 103 caps de bestiar cabrú i 11 de boví, complementa l’economia El poble 307 h agl 1999, turinyanencs 545 m alt es troba a la petita plana alluvial regada a l’esquerra de la riera de Lliterà, al N del terme El lloc és esmentat ja l’any 846 l’església parroquial Sant Fruitós era al segle X possessió del veí monestir de Cuixà el campanar és del segle…
estany de Mariola

pic i estany de Mariola
© Xevi Varela
Estany
Estany (2.273 m alt.) de capçalera de la vall de Tavascan, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós.
Situat al vessant SE del pic de Mariola 2663 m alt, a la línia de crestes que separa el País de Foix del Pallars, que s’alça entre el coll de Cerbi i el port de Mariola obert en els pics de Mariola i de Montarenyo
Llanera

Vista de l'església de Sant Martí de Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat…
Toràs
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble 255 h agl diss…
Sot de Ferrer
Vista parcial de Sot de Ferrer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és a la vall mitjana del Palància, aigua avall de Soneixa L’agricultura de secà 400 ha és destinada sobretot a oliveres, vinya i garrofers al regadiu 110 ha, que aprofita l’aigua del riu, s’hi fan hortalisses i arbres fruiters, sobretot cirerers El 50% de la població activa es dedica a l’agricultura, i la població industrial ha augmentat 36% per raó de la proximitat de Soneixa, la qual cosa no ha impedit que continuï la lenta davallada demogràfica Hi ha importants jaciments de guix El poble 469 h agl 2006 230 m alt és a l’esquerra del Palància, en terreny pla, a l’…
Assuévar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
És situat a l’esquerra del Palància, al vessant meridional de la serra d’Espadà El terme és travessat per la rambla d’Assuévar , afluent, per l’esquerra, del Palància, formada per la confluència de les de Xòvar i Almedíxer Les terres no conreades ocupen 500 ha i són cobertes de pasturatge i d’alzines sureres La major part de la terra de conreu és de secà i és ocupada principalment per oliveres, ametllers i garrofers La propietat és molt repartida La ramaderia és local els pasturatges del terme permeten el manteniment de 600 caps de bestiar oví forasters també hi ha ruscs És un lloc d’estiueig…
Saboredo
Circ lacustre, d’origen glacial, a la capçalera del riu de Ruda, al límit entre el municipi de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot i d’Alt Àneu (Pallars Sobirà).
És encerclat per una línia de crestes formada, a ponent, pel pic de Rigoder, el coll de Sanrosa, el tuc de Sanrosa, la collada de Ratera de Colomers i el pic de Ratera límit amb el cim de Colomers, al S, pel port de Ratera d’Espot i la serra i tuc o gran tuc de Saboredo 2 814 m alt límit amb la vall d’Espot i, a llevant, pels pics de Gerber i les agulles de Saboredo 2 664 m alt límit amb la vall de Gerber Dels estanys de Saboredo destaquen l' estany de Dalt de Saboredo, estany Major de Saboredo i l' estany Gelat de Saboredo els estanys occidentals de Saboredo són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina