Resultats de la cerca
Es mostren 2436 resultats
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de…
Substància espermicida
Definició Les substàncies espermicides són productes sintètics capaços d’immobilitzar o destruir els espermatozoides, que s’empren com a mètode anticonceptiu introduint-les a la vagina per tal que impedeixin l’accés d’espermatozoides viables capaços de fecundar un òvul Fonaments, tipus i utilització Les substàncies espermicides actuals presenten fonamentalment dos tipus d’accions Els productes pròpiament espermicides contenen una substància activa, com el nonoxinol-9, que, en entrar en contacte amb l’espermatozoide, n’esquinça la membrana i el fa esclatar D’altres productes contenen…
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments, plegaments i,…
margall llarg
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles allargades i d’espícules arestoses, disposades en panícula.
És abundant en llocs erms, vores de camins, reguerons secs, etc
Calendari Català
El Calendari Català del 1865
Biblioteca de Catalunya
Publicacions periòdiques
Publicació anual (1864-81), fundada i dirigida per Francesc Pelagi Briz, una de les més reeixides i representatives de les inquietuds del moviment de la Renaixença.
Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors
alficossera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, reptant, de fulles rodonenques i dèbilment lobulades, de flors fasciculades i de fruit en pepònide ( alficòs
), comestible.
cospí de flor grossa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles bipinnades i umbel·les bracteades, i de flors blanques.
Els pètals de la perifèria umbellar són desmesuradament grossos Creix en erms pedregosos
galavars
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fins a 20 cm d’alçària, de fulles paripinnades, de flors purpúries i de llegums negres.
Creix a tot Europa
camelina
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de tija poc o gens ramificada, de 30 a 80 cm, amb fulles lanceolades i flors grogues.
Els fruits, agrupats en raïms densos, contenen llavors oleaginoses Viu a Europa, a la part central, en la qual és conreada per extreure l’oli de les llavors