Resultats de la cerca

Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que aconseguia guanyar tres cops el Tour…

Vinculada a la Lliga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’inspiració…

Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb llibertat…

Ingressà a la marina de guerra, amb la qual lluità a Gibraltar 1782, Toló 1793, etc Cooperà en la formació dels mapes hidrogràfics de les Illes Balears i Pitiüses 1783-84, i publicà més tard Descripciones de las islas Pitiusas y Baleares 1787 El 1786 ingressà a l’Academia de la Historia de Madrid —que dirigí diversos cops d’ençà del 1804— i el 1786 a la de San Fernando Féu amistat amb GMM de Jovellanos Durant l’ocupació napoleònica hagué de fugir de Madrid 1812, i més tard Ferran VII el confinà a Sevilla 1814, on féu recerques de l’Archivo de Indias Autor d’una Relación del último viaje al…

La baldriga grisa Puffinus griseus és una espècie considerada com a accidental a les costes continentals europees i excepcional a la Mediterrània A les nostres latituds és, efectivament, excepcional, i els individus que s’observen són extraviats o divagants que entren a la Mediterrània a través de l’estret de Gibraltar Als Països Catalans, la baldriga grisa solament ha estat citada amb certesa 5 cops un exemplar davant el delta del Llobregat el 130475 un exemplar entre Barcelona i Mallorca el 290982, un altre enfront del port de València el gener de 1984 un exemplar davant de Blanes el…

Fou instaurat sota la presidència de Manuel Meler Fins el 1982 tingué format de quadrangular i l’equip amfitrió només deixà escapar el trofeu en les edicions del 1976 Dinamo de Moscou, 1980 Saragossa i 1982 Spartak de Moscou A partir del 1983 passà a disputar-se en un partit únic, a excepció de l’any 1995, en què tingué lloc un triangular Des del 1996 prengué la denominació de Trofeu Ciutat de Barcelona - Memorial Fernando Lara Palmarès Trofeu Ciutat de Barcelona El torneig no se celebrà l’any 2009, ja que en lloc seu es disputà el partit inaugural de l’estadi…

Es formà com a migcampista al Club Gimnàstic de Tarragona i jugà a segona B tres temporades 1983-86 El 1986 fitxà pel Deportivo Aragón, filial del Real Zaragoza, l’equip amb el qual debutà a primera divisió el 1988 Fitxà per l’Atlético de Madrid 1990-98, amb el qual guanyà una Lliga 1996 i tres Copes del Rei 1991, 1992, 1996, i jugà les seves dues darreres temporades a primera amb el Valladolid 1998-2000 Jugà també a l’Elx 2000-01 i al Gimnàstic 2001-04 Jugà 398 partits a primera divisió i marcà 33 gols Fou quinze cops internacional amb la selecció espanyola 1991-92 Un cop retirat fou segon…

S’inicià en la pràctica del judo a Barcelona de la mà del mestre Henry Birbaum i entrenà sota les seves ordres al Club Judo Barcelona Competí com a pes lleuger i es proclamà tres cops campió d’Espanya en diverses categories 1962, 1963, 1964 Integrà l’equip estatal i participà en cinc Campionats d’Europa i en un Campionat del Món 1961 El 1965, una lesió a l’esquena provocà la seva retirada Es dedicà a l’arbitratge i exercí com a professor al Judo Club Bilbao Posteriorment obrí el seu propi gimnàs a Bilbao, el Shin Gi Tai Publicà llibres i manuals de judo, com El libro del judoka 1996 o Nuevo…

Fundat el 1950 amb el nom de Club de Futbol Arrahona, tingué dues seccions vertebradores la d’hoquei sobre patins i la d’handbol Aquesta última fou constituïda el 1953 L’equip d’handbol d’onze fou dos cops subcampió de Catalunya 1956, 1958 D’altra banda, l’equip d’handbol de set pujà a la màxima divisió estatal la temporada 1957-58 i el 1959 guanyà el Campionat d’Espanya de primera categoria L’equip era entrenat per Antonio Lázaro Els anys seixanta jugà diverses temporades a la màxima divisió estatal Més endavant competí en divisions inferiors fins que el 2002 l’equip sènior femení pujà a…

S’inicià com a ciclista de carretera l’any 1991 amb el Club Ciclista Puigcerdà Un parell de temporades després, començà a practicar BTT camp a través i guanyà una màniga del Trofeu Caixa Girona tot i ser juvenil Guanyà la general d’aquesta competició tres cops 1998, 1999, 2000 abans de debutar al Campionat d’Europa i la Copa del Món amb l’equip Monty l’any 2001 El 2002 vestí els colors de Rotor, amb el qual es proclamà campió de Catalunya absolut, i l’any següent guanyà la general de la Copa Catalana Internacional i fou segon a l’Obert d’Espanya amb l’equip Megamo El 2006 fou subcampió de…