Resultats de la cerca
Es mostren 2089 resultats
Josep Forners
Metge.
Fou catedràtic de prima de la facultat de medicina de Barcelona, i pertanyia a l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino En 1713-14 fou membre del Consell de Cent i capità de la companyia d’estudiants de medicina, de filosofia i de teologia de la Coronela Tingué un paper destacat en diversos fets bèllics El 1720 anà a estudiar, comissionat per l’ajuntament, l’epidèmia de pesta a Marsella i publicà un interessant Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti 1725
Miquel Cortiada
Història del dret
Jurisconsult.
Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671
Jaume Oliva
Literatura catalana
Poeta.
Catedràtic de retòrica del Seminari de Vic Compongué diverses crides en vers per a les festes dels sants Llucià i Marcià, patrons de Vic concretament, per a les del 1799, el 1802 i el 1806, i altres poesies en català, de vegades sota el pseudònim de Dr Estrany Es relacionà amb el poeta Marià ↑ Torrent i Vinyes , amb el qual intercanviava composicions La seva producció, generalment de caràcter burlesc, es conserva al ms 308 de la BC i a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic
Joan Veny i Clar

Joan Veny i Clar
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de…
,
Pedro Ruiz Torres
Historiografia
Historiador.
Catedràtic d’història contemporània i rector, des del 1994, a la Universitat de València, és especialista en història agrària i en societat capitalista dels ssXVIII i XIX Ha collaborat a Estudis , Estudis d’Història Contemporània del País Valencià i L’Espill Ha publicat Estudios sobre la revolución burguesa en España 1979 i Señores y propietarios Cambio social en el sur del País Valenciano, 1650-1850 1981, i ha participat en Història del País Valencià 1990 o Historia Universal 1991-1994 i ha dirigit Europa en su historia 1993
Norbert Elias
Sociologia
Pensador alemany d’origen jueu.
Fou deixeble de Manheim i de Max Weber Escriptor prolífic, desenvolupà una original teoria evolucionista, que exposà a Über den Prozess der Zivilisation ‘Procés de civilització’, 1939 El 1954 fou nomenat catedràtic de sociologia a la Universitat de Leicester, Gran Bretanya L’any 1977 fou guardonat amb el premi Adorno Entre les seves obres cal destacar Die höfische Gesellschaft ‘La societat cortesana’, 1969, What is Sociology 1982, Quest for Excitament Sport and Leisure in Civilizing Proces 1986 i Mozart Zur Sociologie eines Genies ‘Mozart A la sociologia d’un geni’, 1991
Vicent Gozálvez i Pérez
Geografia
Geògraf.
Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol
Fèlix Quer i Cassart
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Eclesiàstic, llatinista i literat.
Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920
,
José Prados Arrarte
Economia
Economista.
Catedràtic de la facultat de dret de Madrid, treballà també al servei d’estudis del Banco Central Fou oficial de l’exèrcit republicà i hagué d’exiliar-se fins el 1954 Durant aquest període treballà com a economista al CEPAL De les seves obres cal destacar Inflación y desarrollo económico 1957, El sistema bancario español 1958, El plan de desarrollo de España 1964-67 1965 El 1971 es publicaren un gran nombre d’estudis seus amb el títol general de Tratado de economía política El 1981 ingressà a l’Academia Española
Arthur Kingsley Porter
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Catedràtic a Harvard Home de gran fortuna, se centrà en el romànic, que estudià directament en viatges per Europa Publicà Lombard Architecture 1917, Romanesque Sculpture of the Pilgrimage Roads 1923, Spanish Romanesque Sculpture 1928, etc, així com monografies com The Tahull Virgin 1931 Els seus darrers estudis versaren sobre l’art irlandès Amic personal de Puig i Cadafalch, coincidí amb ell en diverses apreciacions fins i tot abans de conèixer la seva obra Desvetllà als EUA tota una escola d’historiadors del romànic català Fou membre corresponent de l’IEC 1928-33 Morí ofegat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina