Resultats de la cerca

Des del 1917 fou professor de Sagrada Escriptura a Valkenburg, i després a Roma, a la Universitat Gregoriana i al Pontifici Institut Bíblic, del qual fou nomenat rector el 1930 Dirigí la revista “Biblica” Ocupà càrrecs d’importància a la cúria romana consultor de les congregacions de seminaris, de ritus i del Sant Ofici, president de la comissió per a la nova versió del saltiri, i també confessor de Pius XII Promogué l’acceptació dels gèneres literaris de l’Escriptura L’any 1959 Joan XXIII el creà cardenal, i més tard president del nou secretariat per a la unió dels cristians, càrrec des del…

L’emperador renunciava a la investidura per l’anell i el bàcul, però conservava el dret a la investidura de les regalies, que lliuraria amb el ceptre a Alemanya, després de l’elecció, i a Borgonya i Itàlia, després de la consagració L’emperador encara concedia l’elecció canònica i la lliure consagració, bé que l’elecció a Alemanya havia d’ésser feta en presència seva o dels seus ambaixadors en cas de discrepància, era ell, juntament amb els metropolitans, qui decidia quina era la sanior pars Els estats de l’Església, que restaven al marge de les decisions, eren restituïts al papa, com també…

Ordenat sacerdot l’any 1956, es llicencià en teologia i feu estudis de catequètica a Roma i a París Molt influït per Joan Batlles , fou vicari de les parròquies de Sant Sadurní i de Sants Fou consiliari d’Acció Catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona 1968 Cofundador 1969, amb Josep Junyent, Joan Carrera i Plana i d’altres, de la revista bimensual Quaderns de Pastoral , publicació durant molt de temps afí a les directrius del concili II del Vaticà  i de la qual fou director fins el 1993 Fou un dels capdavanters de la lluita per una Església…

Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida 1577, on morí dos mesos després de prendre possessió La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits Dedicà al…

Fill d’un popa, estudià teologia a Sant Petersburg Bisbe de Lublín 1897, d’Alaska 1898, de Jaroslavl’ 1907 i de Vílnius 1914, fou elegit metropolita de Moscou 1917, d’on recuperà la dignitat patriarcal abolida el 1721 per Pere I el Gran Més pastor que savi i polític, el seu coratge i la seva humilitat enfortiren la seva autoritat moral durant els anys de persecució bolxevic Excomunicà els perseguidors 1918, però alhora imposà la neutralitat del clergat en la guerra civil entre roigs i blancs negà a aquests la benedicció Relegat quinze mesos en un monestir, durant la seva absència s’originà el…

Estudià teologia a València Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici a Tarragona Bisbe d’Elna 1579-86, assistí el 1584 al concili provincial de Tarragona Fou després bisbe de Tortosa 1586-87 i arquebisbe de Tarragona 1587-1603 Adoptà el cerimonial romà i celebrà els concilis del 1598 i el 1602 El 1602, arran de la destitució del lloctinent general de Catalunya duc de Feria a causa de l’empresonament dels diputats acusats de desobediència, fou elegit per a aquest càrrec Decretà l’alliberament dels diputats i féu publicar les constitucions, llevat de les cinc conflictives —com la…

El terme madrigal aplicat a textos de caràcter sacre apareix per primera vegada en un llibre editat l’any 1563, un recull antològic de composicions devocionals Musica spirituale Libro primo di canzon e madrigali a cinque voci El madrigal espiritual intentà combinar la pietat religiosa derivada del concili de Trento amb els artificis i els recursos expressius del madrigal profà Estilísticament, la diferència entre ambdós tipus de madrigal és mínima Molt sovint s’arribà a adaptar la música de madrigals profans a textos de caràcter religiós Generalment els textos utilitzats són de…

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…

Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu…

Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també…