Resultats de la cerca
Es mostren 897 resultats
La respiració
L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…
laringoscopi
Fonètica i fonologia
Aparell inventat pel metge Manuel García (1805-1905) per a explorar des de l’exterior la laringe i, en especial, el moviment de les cordes vocals.
Es compon bàsicament d’un mirall disposat en un angle adequat respecte a un mànec que s’introdueix a la boca de l’informant
llaç
Indústria tèxtil
Cadascuna de les cordes representatives d’una passada que hom teixeix en l’aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-los en dibuixos de cartons.
nervi
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les cordes disposades de través en el llom d’un llibre, a les quals són nuats els fils dels plecs que hom vol enquadernar.
tren de barques
Conjunt de barques (o de barcasses) enganxades amb cordes o amb cadenes per a conduir coses per un riu o bé per a formar un pont.
celleta mòbil
Música
Accessori emprat en els cordòfons de mànec que, en envoltar-lo, pressiona les cordes contra el batedor o diapasó a una distància fixa respecte al pont.
Aquesta peça escurça la llargada màxima de vibració de la corda, i dona com a resultat un instrument de tir més curt i afinació absoluta més aguda Es pot fixar al mànec amb una lligada o amb un cargol especial
arxillaüt
Música
Llaüt gran (1 o 2 m) de mànec molt llarg i amb dos clavillers, un per a les cordes normals del llaüt, i un altre, més elevat, per a sis o vuit cordes suplementàries molt llargues que, tocades a l’aire (perquè cauen fora del mànec en la part immediata a la caixa), fan sonar notes molt greus.
Fou utilitzat com a baix continu, des del final del s XVI fins al final del XVIII, en les dues formes de chitarrone i tiorba
chitarrone
Música
Instrument cordòfon de la família del llaüt, de caixa petita i de mànec més llarg que la tiorba, proveït de dos clavillers, un per a les cinc o sis dobles cordes normals del llaüt, i un altre, més elevat, per a les cinc, sis o vuit cordes greus que hom fa sonar sempre a l’aire.
Aparegué al s XVI i fou molt utilitzat als s XVII i XVIII per a l’execució de baixos continus
Càncer de laringe
Patologia humana
Definició És anomenat càncer de laringe el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que constitueix una massa de teixit formada per cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament En créixer comprimeix i envaeix les estructures adjacents Si no es tracta precoçment, el càncer es dissemina a través de la circulació limfàtica i sanguínia i ateny els ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats, n’altera les funcions i impedeix globalment el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina…
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a violes del…