Resultats de la cerca

El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo Francesco, Caterina,…

En fou el fundador Vicenç Sunyer i Torelló Barcelona — 1887, documentat en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters el 1837, any en què obrí un obrador al carrer de Sant Pau, inici de la tradició familiar El seu fill Josep Sunyer i Parera Barcelona 1850 — 1919, format al taller de P Carreras, es casà amb la filla de l’argenter Magí Clarà, i ajuntà ambdós obradors Fou mestre de notables orfebres, com el seu fill Ramon Sunyer i Clarà i Jaume Mercadé Oriol Sunyer i Gaspar Barcelona 1923, fill de Ramon, en fou alhora deixeble i continuador en la direcció de l’obrador…

L’antic terme de Montperler es troba a l’extrem de ponent del municipi de Vilagrassa En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, documentat des del segle XI i presidit per una església aquesta consta com a parròquia del bisbat de Vic en una llista de parròquies que data de la primera meitat del segle XII Igualment, figura com a parròquia del deganat d’Urgell, del bisbat de Vic, en les relacions d’esglésies i parròquies que contribuïren a la dècima papal recaptada els anys 1279 i 1280 L’església de Sant Jaume de Montperler fou visitada l’any 1332 pel…

El poble de Palou de Sanaüja s’emplaça al sector septentrional del terme de Torrefeta, a 547 m d’altitud L’indret és documentat per primer cop en un inventari dels drets que el bisbe d’Urgell rebia del castell de Sanaüja, datable entre el 1042 i el 1075 L’església parroquial de Sant Ponç de Palou podria haver estat esmentada indirectament l’any 1106, en què Ot, bisbe d’Urgell, encomanà a Pere Ramon de Sanaüja la tinença dels castells de Sanaüja, Palou i Guissona, amb tots els feus que pertanyien a aquests castells, excepte l’església parroquial “ excepta…

Aquest castell era situat a llevant de les Pallargues, a la riba dreta del Sió, poc després de rebre el torrent de Passerell Centrava un llogaret o petit terme ara totalment despoblat que formà part del primitiu terme del castell de Guissona El primer esment del lloc es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 El castell de Vilagrassa apareix documentat poc després, l’any 1109, en què Pere Gauspert i la seva muller Sicarda donaren a la catedral d’Urgell el seu castellde Vilagrassa, el qual a partirde llavors havien de tenir en feu de l’església d’…

Les dades que tenim de la capella del castell de Bellpuig, dedicada a la Mare de Déu, són gairebé nulles D’altra banda, ben poca cosa sabem del castell de Bellpuig, que, malgrat el seu nom, era realment un palau fortificat o fortia , que pertanyia als Bellpuig, llinatge feudatari dels barons de Sales El posseïdor més antic del castell de Bellpuig del qual tenim notícia fou Berenguer de Bellpuig, documentat l’any 1252 El terratrèmol de l’any 1428, que tant afectà les terres de la Garrotxa, destruí el palau fortificat de Bellpuig, i la seva capella, els quals foren reconstruïts…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV…

Retaules de Bernat i Jaume Serra i Valentí Montoliu al bisbat de Tortosa Se n’indica l’emplaçament original Les dades corresponen a l’encàrrec de l’obra o a la data de la notícia més antiga que se’n té S Mata Ja des del darrer quart del segle XIV, però en especial durant la llarga prelatura del bisbe Ot de Montcada 1415-73, el bisbat de Tortosa, que era llavors molt més extens que en l’actualitat vegeu el volum Arquitectura I d’aquesta collecció, pàg 32, es constituí en un nucli pictòric molt interessant El seu eix oscillà entre les comarques del Baix Ebre, l’Alt i el Baix Maestrat i els…

Situació Vestigis del basament d’una de les torres assentada sobre un esperó rocós ECSA - A Villaró Al capdamunt del poble de Torres d’Alàs, en un turó de difícil accés, coronat per una creu de fusta, hi ha les restes del castell, que domina l’estret que fa el Segre abans d’arribar al pla de l’Urgellet Mapa 35-10216 Situació 31TCG787908 Al quilòmetre 137 de la carretera de la Seu a Puigcerdà surt una pista, en força mal estat, que mena a Torres d’AlàsAVB Història El lloc de Torres és documentat des del segle XI, segons consta en la documentació de la Seu El castell no figura…

El castell de Tagamanent ocupava la plataforma del turó de Tagamanent conjuntament amb l’església de Santa Maria Entorn a l’església i davant seu, com també en altres indrets del replà, hi ha vestigis o fonamentacions de murs que podrien correspondre a l’antic castell, però avui dia és difícil precisar les estructures i la disposició de l’antiga fortalesa No hi ha dubte de la seva existència i de la seva importància, i fins consta que entre el 1009 i el 1060 els comtes de Barcelona posseïen una sala o residència prop de la seva porta d’entrada El castell és documentat per deixes…