Resultats de la cerca

Figura destacada de la Illustració a Galícia, ocupà diversos càrrecs oficials Escriví més de dues-centes memòries i informes sobre temes econòmics i històrics Fou un dels pocs conreadors de la poesia en gallec del s XVIII, i el seu sonet A Filida és la peça més important de la lírica gallega d’aquell període

Fou una figura destacada del moviment representat per l’acadèmia literària Arcádia Lusitana fundada el 1756 Escriví sobretot èglogues i elegies, en les quals és palesa la tradició clàssica de Ribeiro i Camões Les seves Obras poéticas 1766 recullen abundant poesia de circumstàncies Menys encertades són les tragèdies Astarto, Mégara, Hermíone i Inês de Castro

Ensenyà estètica i història de la música a la Universitat de Viena i fou un crític musical influent Publicà obres d’estètica musical, reculls de crítiques i unes memòries Aus meinem Leben 1894 Atacà Wagner, que es revenjà retratant-lo en la figura de Beckmesser, personatge pedant i ridícul d' Els mestres cantaires de Nuremberg

Fou alcalde de València 1835-36, 1838-39 i 1859-60 i diputat a corts El 1844 féu importar guano d’una illa propera al cap de Bona Esperança, per adobar els conreus d’arròs al País Valencià, seguint les experiències angleses Figurà entre els fundadors de la Societat Valenciana de Crèdit i Foment 1846

Actuà per a la Metro Goldwyn Mayer, i a partir del 1926 donà vida a la figura ingènua i sentimental del “prim” en la coneguda parella còmica “el gras Oliver Hardy i el prim” Alguns dels seus films són The Devil’s Brother ‘Fra Diavolo’, 1933, Way out West 1937 i The Bullfighters 1945

Prengué l’alternativa el 1912 i esdevingué una figura indiscutible en el toreig a través de les 680 corridas en què participà i en les quals es destacà, sobretot, per l’ús de les banderilles Mantingué una gran competència amb Juan Belmonte Morí a conseqüència de les ferides que li ocasionà el toro Bailador

El 1318 fou nomenat metge reial per Jaume II de Catalunya-Aragó, el qual fou assistit el 1335 Es coneixen dotze escrits mèdics seus, entre els quals figura un règim dietètic per a un bisbe de prop de Monteleimar, fet en collaboració amb tres altres metges i publicat a Alemanya 1923 i França 1924

La seva figura, més o menys llegendària, esdevingué molt popular a l’edat mitjana per obra de Roswita, Marbode i diversos poemes francesos dels s XII i XIII Posteriorment inspirà, entre altres obres, la novella homònima d’Anatole France 1890 i el drama musical de Massenet, estrenat a l’Opéra de París el 1894

Durant la Segona Guerra Mundial organitzà i dirigí l’exèrcit Més tard, fou membre de l’Assemblea Nacional 1948-68, cap de l’Acadèmia Militar 1954-58 i una figura destacada del partit comunista President de la república durant la primavera de Praga , romangué en el càrrec després de la caiguda de Dubček 1968-75

Deixeble de Simó Gómez i del decorador Eduard Llorens Treballà per a les enciclopèdies Salvat, Seguí i Sopena, per a les quals dibuixà a la ploma nombrosos retrats També collaborà a les revistes Álbum Salón i Pluma y Lápiz Fou nomenat director artístic de La Vanguardia i figurà entre els fundadors del Cercle Artístic