Resultats de la cerca

Habita en zones restringides dels Andes de Xile i del Perú, a una altitud de 3000-5000 m, especialment en paratges rocallosos, però pràcticament s’han extingit en estat salvatge, a causa de la intensa caça de què són objecte des de fa uns quants segles per obtenir-ne la pell Abans hom les podia trobar, en poblacions de molts individus, per tota la zona andina Actualment existeixen granges de xinxilles a diversos indrets del món que garanteixen les necessitats del mercat

El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental

Té òrgans elèctrics a la major part del cos, situats als flancs, a banda i banda de la columna vertebral Produeix voluntàriament descàrregues elèctriques molt potents, que l’ajuden en la captura de preses Té un poder de regeneració elevat, puix que bona part de la cua pot tornar a créixer si li és amputada Es nodreix de peixos, insectes, etc Habita les aigües tranquilles i poc corrents dels rius de l’Amèrica Central i meridional de clima tropical, especialment els del Brasil

Amic de Klopstock i de Herder, el qual l’influí En les seves poesies exaltà la natura i cercà un llenguatge simple i popular Der Mond ist aufgegangen ‘Ha sortit la lluna’, Wiegenlied ‘Cançó de bressol’, etc Dirigí la revista “Wandsbecker Bote” 1771-75, títol que utilitzà com a pseudònim i que respon al nom del barri d’Hamburg, Wandsbeck, on habità Les seves obres foren publicades amb el títol Sämmtliche Werke des Wandsbecker Botes ‘Obres completes del missatger de Wandsbeck’, 1775-1812

S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus

El dors és de color terrós, els costats també són terrosos, però amb reflexos tornassolats groguencs, daurats o vermells, i el ventre és groc pàllid i sol tenir una taca fosca a la base de la cua Habita en aigües estanyades i els seus hàbits són anàlegs als de les carpes, amb les quals poden engendrar híbrids fecunds proveïts de quatre barbetes Originari de la Xina, actualment hom el cria industrialment arreu del món amb finalitats ornamentals i la seva carn és molt poc valorada

La capital és Las Palmas de Gran Canària D’origen volcànic, presenta una forma quasi circular i és constituïda per un massís que assoleix la màxima altitud al Pozo de las Nieves 1 950 m, al centre de l’illa La població, el 55% de la qual habita a la capital, es concentra al NE, que és la zona més rica en agricultura La producció de plàtans i de tomàquets, localitzada al N i el NE, és la riquesa principal Hi té una gran importància el turisme

Generalment l’eix de la colònia té forma de pal, i és un zooide transformat i en part ensorrat De la part emergent es desprenen branques laterals sobre les quals es disposen els altres zooides de la colònia, cosa que dóna al conjunt de la colònia l’aspecte d’una flor Habiten a la Mediterrània, al Pacífic, a les mars australianes i a la Cantàbrica L’espècie més comuna a les costes dels Països Catalans és Veretillum cynomorium , que habita a pocs metres de fondària

Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda

Es desplacen a prop de terra, saltant o bé volant distàncies curtes S'alimenten d’invertebrats, que cerquen a les escorces i les fulles mortes Tenen el bec prim, punxegut i generalment una mica corbat cap avall No presenten dimorfisme sexual i són sedentaris Comprèn 59 espècies, repartides entre 14 gèneres, els principals dels quals són Troglodytes, Cistothorus, Campylorhynchus i Ferminia L’únic representant als Països Catalans és el cargolet Ttroglodytes , que habita a Euràsia, l’Àfrica del nord i l’Amèrica del Nord