Resultats de la cerca
Es mostren 2200 resultats
François Emmanuel Fodéré
Metge francès.
Estudià a la Universitat d’Estrasburg, on més tard fou professor de medicina legal, disciplina que institucionalitzà a França Considerà la higiene com a favor d’utilitat pública en la prevenció de malalties Entre les seves obres es destaquen Traité du goître et du crétinisme 1789, Les lois éclairées par les sciences physiques, ou traité de médecine légale et d’hygiène publique 1798 i Leçons sur les épidemies et l’hygiène publique 1822-24
Edmond Martène
Història
Erudit francès.
Benedictí de la congregació dels maurins, historiador de la seva congregació i de la litúrgia i editor d’una copiosíssima documentació extreta de biblioteques de França, Bèlgica i Alemanya, que ell recorregué personalment, per a l’obra Gallia Christiana , en la qual treballà set anys De les seves obres cal destacar De antiquis Ecclesiae ritibus 1700-02, en tres volums
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
els Banys d’Arles

els Banys d’Arles
Jean-Pierre Bazard (cc)
Municipi
Municipi del Vallespir, a banda i banda del Tec, situat poc abans de la confluència del riu de Montdony a ponent i que s’estén fins al serrat de la Teuleria a llevant.
Bé que no són muntanyes gaire altes, el territori és força accidentat Hi són conreats principalment arbres fruiters cirerers i pomeres La gran extensió de prats i farratges 780 ha s’explica no solament per la naturalesa del terreny, sinó també per la ramaderia cabres, ovelles i equins En la indústria destaca una papereria molt moderna, que dona feina a 200 obrers i utilitza la primera matèria local per a l’elaboració, particularment, de paper de fumar hi ha també indústria alimentària galetes i de la fusta embalatges El turisme i el comerç són, tanmateix, la principal font d’ingressos, a…
Alain Aspect

Alain Aspect
© The Royal Society / Jean-François Dars
Física
Físic francès.
Doctorat per la Universitat de París 1983, és conegut per haver estat el primer en collaboració amb P Grangier, G Roger i J Dalibard a comprovar experimentalment les desigualtats de Bell i així resoldre la paradoxa establerta per Einstein, Podolskij i Rosen sobre la completesa de la mecànica quàntica experiment d’Aspect Posteriorment ha treballat en el refredament d’àtoms, i el seu grup fou el primer a aconseguir la condensació de Bose-Einstein d’heli metaestable És director d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Ha rebut els premis Servan de l’Acadèmia de…
Spencer Tracy
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Encarnà sovint un tipus de personatge franc i honest, ple d’humanitat De la seva extensa filmografia cal destacar Captains Courageous 1937 Oscar al millor actor, Boy's Town 1938 Oscar al millor actor, The Old Man and the Sea 1958, Judgment at Nuremberg 1961, Guess who's Coming to Dinner 1967, etc
cuca de llum

Cuca de llum femella
Corel - Jean-Claude Teyssier
Entomologia
Insecte coleòpter, de la família dels lampírids, de formes allargades i teguments a l’extrem de l’abdomen.
La femella és àptera i emet una fosforescència de to verd brillant molt més intensa que la dels mascles i les larves
rata

Rata comuna
(CC BY-SA 2.0) Jean-Jacques Boujot
Mastologia
Nom donat a diferents espècies de mamífers rosegadors de la família dels múrids, subfamília dels murins, entre les quals destaquen les pertanyents al gènere Rattus, i en particular R. rattus (rata negra o de camp) i R. norvegicus (rata comuna o de claveguera).
La rata negra o rata de camp , d’uns 16-23 cm de longitud, cua llarga fins a 25 cm i amb moltes anelles, orelles grosses i pelatge aspre de color fosc, habita en els llocs secs i preferiblement enlairats, per la qual cosa és freqüent als graners i golfes dels pobles i de les granges aïllades La rata comuna o rata de claveguera , més grossa arriba a uns 27 cm però de cua i orelles més curtes i pelatge més suau, prefereix els llocs humits i arran de terra, i per això habita a les clavegueres de les ciutats, bé que hi ha poblacions salvatges en els canals de reg de camp Ambdues espècies…
càdec

Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina
Mario Tozzi
Pintura
Pintor italià.
Estudià a Bolonya A partir de l’any 1920 féu estades a França i Itàlia, i creà una obra pictòrica d’inspiració metafísica, com els frescs que realitzà per a la decoració del palau de justícia de Milà 1938
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina