Resultats de la cerca
Es mostren 2141 resultats
Moulin-Rouge
El Moulin-Rouge, sala d’espectacles de París
© B. Llebaria
Sala d’espectacles de París, edificada per Charles Zidler i Josep Oller (1889).
Es feu famosa pel can-can i per algunes vedettes la Goulue, Nini Pattes-en-l’air, Jane Avril, etc, sovint retratades per Henri Marie de Toulouse-Lautrec El 1903 esdevingué una sala de music-hall , on actuaren Max Dearly, Mistinguett i Maurice Chevalier, entre d’altres Posteriorment es convertí en cinema, amb una sala de ball a sota
Anthoine Busnois
Literatura
Música
Poeta i compositor neerlandès.
Famós contemporani de Johannes Ockeghem, en compartí la glòria, a desgrat de llurs essencials diferències Músic de cort i addicte servidor dels ducs de Borgonya fins el 1482, els dedicà 75 cançons, gènere en el qual excellí Fou un mestre en el rondeau i la bergerette Els dos motets més originals són In hydraulis i Anthoni usque limina
Jakub Kolas
Literatura
Escriptor bielorús.
Cantà la vida camperola És autor dels reculls de poemes Novaja zemlja ‘La nova terra’, 1923, Simon-muzykant ‘Simó, el músic’, 1925, de novelles Na prostorakh žizni, 'Els amples espais de la vida’, 1926 V glubine Poles’ja, 'Al fons de la Polèsia’, 1928 i teatre Vojna-vojne, 'Guerra a la guerra’, 1937, entre d’altres Premi Stalin 1949
cancan
Música
Dansa francesa de tempo ràpid i compàs binari sorgida del galop final de la quadrilla.
Es desenvolupà a partir del segon terç del segle XIX i esdevingué popular durant un temps pel seu esperit desenfadat i picaresc Aviat, però, a causa de la seva vulgaritat, l’execució d’aquesta dansa fou exclusiva dels espectacles de varietés i del music-hall El compositor J Offenbach n’escriví algun dels exemples més antològics
Enrique de Valderrábano
Música
Compositor i violista castellà.
Músic al servei de Francisco de Zúñiga i Avellaneda, és autor del Libro de música de vihuela, intitulado Silva de Sirenas 1547, conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, obra important per les fantasies i glosses de cançons castellanes i cançons neerlandeses, i Musisdicatum sd, collecció de motets, villancicos , romances, cançons, fantasies i sonates per a viola
Johannes Urreda
Música
Compositor d’origen flamenc (potser el seu nom era Wreede) que a partir del 1476 estigué al servei de García Àlvarez de Toledo, primer duc d’Alba.
Sembla que cal identificar-lo amb el músic homònim que del 1477 al 1481 ocupà les funcions de mestre de capella de la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó Les seves obres més notables conservades són un Pange lingua , a quatre veus, un Nunc dimittis , a tres veus, i el villancico Nunca fue pena mayor
John Chowning
Música
Compositor nord-americà.
La seva activitat musical es localitza al Center for Computer Research in Music and Acoustics de la Universitat de Stanford, des d’on s’ha convertit en un dels representants més destacats en el camp de la música informàtica, en la qual s’inicià com a compositor el 1964 amb obres com Turenas, Stria i Phone
Francesc Joan Arnosi
Arts de l'espectacle (altres)
Excèntric.
A set anys abandonà la seva ciutat i a Buenos Aires començà la seva llarga i triomfal activitat, que desenrotllà per tot el món Excellí per la comicitat acrobàtica pura, basada en el gest i en l’actitud sense ingerències accessòries Retirat dels escenaris, el seu nom artístic, Frank Pichel , figura a molts llibres internacionals dedicats al music-hall
música de Montreal
Música
Música desenvolupada a Montreal (Canadà).
Fundada el 1642 per colonitzadors francesos, fou un important centre del comerç de pells Durant la primera època de la ciutat, l’escassa activitat musical es limitava als oficis religiosos i les cerimònies oficials Arran de la conquesta del Canadà pels anglesos 1759, les bandes militars contribuïren al desenvolupament musical de la ciutat i començaren a celebrar-se regularment concerts setmanals al Champs de Mars El primer músic d’una certa importància que visqué a Montreal fou Joseph Quesnel 1749-1809, autor de música de cambra d’origen francès que hi arribà durant la guerra d’…
shape-note hymnody
Música
Literalment, ’himnòdia de notes amb forma’.
Es tracta d’un cos de música religiosa a cappella de l’Amèrica del Nord rural, que té un particular sistema d’escriptura mixt, en el qual es combina l’escriptura tradicional amb uns signes especials la forma del cap de les notes que orienten el cantaire sobre les síllabes de solmització que ha d’utilitzar Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises En un primer moment es basava en una solmització de quatre noms fa, sol, la, mi fasola que posteriorment es desenvolupà en un sistema de set notes do, re, mi, fa, sol, la, si o ti ex 1 Aquesta notació s’ideà per a ajudar els cantaires a llegir les notes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina