Resultats de la cerca

El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona

Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum , un dels primers llibres estampats sobre la sífilis El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae Ambdós moriren a l’estiu del 1503, en un període de gran pesta a Roma L’any precedent, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats Fou sebollit a l’església de Sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata

Nebot de Joana de Borja germana de Calixt III, muller de Mateu Martí Establert a Roma, prop de Roderic de Borja, era cubiculari pontifici quan el 1473 fou nomenat bisbe de Sogorb, diòcesi que no visità mai Creat cardenal per Alexandre VI el 1496, el 1497 rebé en comenda el bisbat de Bagnorea El 1498 renuncià el bisbat de Sogorb a favor de Joan Marrades, mort el qual 1499 el reprengué, i el tornà a renunciar el 1500 a favor del seu nebot Gilabert Martí Ferran II ennoblí la seva família

Germana i successora de Robert d’Enghien, comte de Lecce, es casà primer 1384 amb Raimundo Orsini dels Baus, i ambdós foren investits del principat de Tàrent 1393 Vídua el 1406, es casà aquell mateix any amb el rei Ladislau I de Nàpols, de qui fou tercera muller, i, mort aquest 1414, la nova reina Joana II la tingué resclosa fins que li fou permès de retirar-se al seu comtat de Lecce, on amb el seu fill Gianantonio Orsini dels Baus, príncep de Tàrent, afavorí els interessos del rei de Catalunya-Aragó

Adoptat per Antoní Pius, fou associat al tron i, per primera vegada en la història romana, coregnà 161-169 amb Marc Aureli Dirigí la guerra contra els parts 161-166, i, entre altres èxits, aconseguí la incorporació de l’Osroene, que fou annexada a la Capadòcia Marc Aureli li féu compartir els honors del triomf i li concedí la seva filla com a muller 164 Poc després participà en una campanya militar, al retorn de la qual morí Fou divinitzat amb el nom de Divus Verus Parthicus Maximus

Confessor de Marianna d’Àustria, muller i després vídua de Felip IV de Castella, fou introduït per aquesta al consell de regència fet també primer ministre i president del consell de la inquisició, de fet en fou un valido Més que no pas la seva política desencertada, el féu impopular la prohibició de les curses de braus i de les representacions teatrals L’enderrocà Joan Josep d’Àustria en el cop d’estat del 1669, iniciat a Barcelona Marianna d’Àustria envià Nithard a Roma com a ambaixador extraordinari 1669

Acompanyà el cronista en les seves aventures per la Mediterrània el 1307 aquell el posà com a cap de la petita expedició que prengué Focea la Nova amb la cooperació del genovès Tedisio Zaccaria el 1311 el deixà com a governador de Gerba, quan anà a València a prendre muller A mitjan 1330 era ciutadà de València, i estava, juntament amb el seu cosí, en relació amb Alfons el Benigne per al pagament d’una quantitat a Jaume de Xèrica o a la seva vídua, Beatriu de Lloria

Primera muller 1689 de Pere I, filla del boiar F'odor Lopukhin, s’oposà a les reformes del seu marit i fou internada al monestir de Pkrovskij, a Suzdal’ 1698, on prengué el nom d’Helena Sortí de la vida monàstica amb el propòsit de casar-se amb el seu amant Stepan Glebov, però Pere I l’empresonà al monestir d’Uspenskij al llac Ladoga i després a la fortalesa de Schlüsselburg 1718-27, i ajusticià el fill tingut de Stepan, el tsarévitx Aleix, i el germà i l’amant d’Eudòxia

Potser era nebot, per línia materna, del vescomte Esteve de Narbona Es casà amb Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i neta, per part de la mare, Rotruda, del comte Berà I de Barcelona A precs de l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i recomanat per la reina mare Adelaida, rebé 899 un important precepte de Carles el Simple, que convertia en alous uns béns seus al Narbonès i de la seva muller a Empúries, Rosselló i Besalú El 901 alguns d’aquests ja eren a les mans de llurs descendents i hereus

Els seus pares humans eren Glauc i Erimedes Havent hagut de fugir de Corint, anà a Tirint, i després a Lícia, on, per encàrrec del rei Jòbat, que desitjava la seva mort, lluità contra una Quimera, contra els Sòlims i contra les Amazones Ajudat pel seu cavall alat, Pegàs, els vencé tots Jòbat, reconeixent l’origen diví de l’heroi, li donà llavors com a muller la seva filla Filonoe Sembla que, enorgullit pels seus èxits, volgué arribar a la casa de Zeus muntant el seu cavall i el déu el matà estimbant-lo