Resultats de la cerca
Es mostren 6002 resultats
pita
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’un tipus d’atzavara que és conreada a les illes Maurici, a les zones tropicals d’Amèrica, al nord d’Àfrica i en una gran part de l’Europa meridional.
La fibra és obtinguda dividint les fulles longitudinalment i sotmentent-les a una lleugera enriuada, a un desfibrament a mà o màquina, a un rentatge i a un assecatge El rendiment del procés és molt baix no superior a l’1,5% És emprada per a fer-ne alguns teixits, cordes, cordills, etc
agrafia
Patologia humana
Impossibilitat d’expressar les idees i els sentiments per escrit o per signes, produïda per una lesió del sistema nerviós central.
En certs casos d’agrafia hom pot copiar un escrit, però hi ha impossibilitat d’escriure al dictat agrafia acústica, o bé inversament agrafia òptica en d’altres casos, hom no recorda els signes gràfics agrafia amnèsica Poden també ésser oblidats els moviments necessaris de la mà per a escriure agrafia motora
el Farell
Etnografia
Personatge d’una llegenda popular del Vallès i d’Osona, conegut també com el Fort Farell, que representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual feu el curs del Besòs.
Per calmar la set, posant un peu al Tagamanent i l’altre al puig Fred el pla de la Garga, s’ajupia a beure l’aigua del Congost, a l’indret del Figueró Amb una sola mà aixecava els bous i l’arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya
Sant Pere de Juià
Art romànic
Aquesta església fou donada, juntament amb unes altres vuit, per Arnau de Llers a la seu de Girona l’any 1160 La definició “S Petri de Juian” fou escrita per la mà de Guillem, capellà de Ramon Berenguer IV L’església actual és un edifici gòtic, presidit per un campanar del mateix estil
Antònia Espinal Rojas
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
S’inicià en el ciclisme de la mà del seu pare, Adolf Espinal Participà en nombroses excursions ciclistes, fins que l’any 1985 endegà, amb l’ajut de Josep Rojas, la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Fou creada amb motiu del cinquantè aniversari de l’Esport Ciclista Manresà i en memòria del seu pare
baile
Música
En sentit genèric, acció de ballar al ritme de la música amb passos coreogràfics.
Més en particular, peça de caràcter popular que té el seu origen en les músiques que solien interpretar-se durant els entreactes i al final dels entremesos i sainets del teatre castellà dels segles XVI-XVIII Acompanyades generalment d’instruments de corda pinçada guitarres, violes de mà, foren conegudes també amb el nom de bailetes
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
Vairocana
Nom (‘il·luminador’) donat al Buda suprem en el budisme mahāyāna
.
Hom sol representar-lo en actitud meditativa, sovint envoltat dels altres quatre budes celestials, amb el gest característic dels “sis elements”, que expressa amb la mà dreta closa els cinc dits representen el món material terra, aigua, foc, aire i èter damunt l’esquerra, de la qual agafa l’índex que representa la consciència
mestre del Rosselló
Pintura
Nom donat a un pintor del segle XV actiu al Rosselló, que feu el retaule de Sant Joan Baptista d’Évol (Conflent) abans del 1428.
Hom atribueix a la mateixa mà els retaules de Sant Nicolau de Cameles Rosselló de 1407-08, i el de Sant Andreu Nova York, The Cloisters Proper a Lluís Borrassà, la seva obra és de les més característiques i notables de l’estil internacional a Catalunya Hom l’identifica amb el pintor documentat Jaubert Gaucelm
Santa Magdalena del Sàlzer (Odèn)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental L Prat L’esglesiola de Santa Magdalena del Sàlzer és situada a ponent del terme municipal d’Odèn, en una de les valls tributàries del Segre, prop del congost d’Oliana, al costat nord-occidental del barranc de la Móra Comdal Mapa 291M781 Situació 31TCG653638 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell, trencant, a mà dreta, després del punt quilomètric 88, a l’indret de cal Giralt A uns 500 m, el camí es trifurca cal seguir el de mà esquerra Continuant sempre per aquest camí, cal estar atent, perquè…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina