Resultats de la cerca
Es mostren 6638 resultats
santuari de Núria
Santuari de Núria
© Lluís Prats
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Núria) situat al centre de la vall de Núria (Ripollès).
Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar El santuari té l’origen en la marededéu trobada a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil, el qual té també llocs de devoció i de culte a l’indret El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638 L’hospital i la…
santuari de Juegues
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de Juegues, patrona de la Salanca, al municipi de Torrelles de la Salanca (Rosselló).
L’església és actualment santuari, dedicat a la Mare de Déu de Juegues, patrona de la Salanca
timpà
Timpà de la catedral de Verona, amb la Mare de Déu i el Nen com a tema central i l’Anunciació als pastors i l’Epifania com a temes secundaris
© Corel Professional Photos
Arquitectura
A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.
N'han restat exemples extraordinaris del període romànic, com els de Moissac Llenguadoc, Vézelay i Autun Borgonya, el Pòrtic de la Glòria, de la catedral de Santiago de Compostella, etc Entre els timpans gòtics, hom pot destacar els de les catedrals de París, Chartres, Burgos, Toledo, Lleó, etc Als Països Catalans sobresurten exemplars romànics, com els de Santa Maria de Besalú s XI, avui al Conventet de Pedralbes, el de Cabestany s XII i el del claustre de la seu de Tarragona s XIII, en general estructurats entorn de la figura central del Pantocràtor o la de la Mare de Déu Hi ha…
Vallivana
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella (Ports), situat a 25 km al SE d’aquesta ciutat.
El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal gòtic i d’altres dependències 10 h 1981 651 m alt, és a la dreta de la rambla de Vallivana afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV El santuari actual fou construït al començament del s XIX…
el Grau
Vista de Santa Maria del Grau (Bages)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres obres…
el Pedregal
Finestres geminades, procedents del monestir del Pedregal, a la façana de migdia de l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Talladell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari i antiga abadia cistercenca femenina ( Santa Maria del Pedregal
), filial de la de Vallbona de les Monges, situat al municipi de Tàrrega (Urgell), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Talladell.
L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874 acabà gairebé…
la Santa Cinta
Capella de la Santa Cinta , construïda per Diego Martínez, a la seu de Tortosa
© Fototeca.cat
Cinta de seda blanca de 12 pams de llargada, venerada, almenys des del 1347, com a cinyell de la Mare de Déu a la catedral de Tortosa, especialment per les dones gràvides.
Segons la tradició recollida el 1508, fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta
festes del Sexenni
Folklore
Celebració religiosa en honor de la Mare de Déu de Vallivana que té lloc a la localitat de Morella (els Ports) cada sis anys.
La festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1678 la del 2012 és la 52 edició, i el seu origen se situa en una rogativa a la Mare de Déu de Vallivana per fer fora les epidèmies de la ciutat de Morella En 1672, la pesta assolava la comarca i la ciutat, i un grup de ciutadans decidiren fer una romeria a l’ermita de la Mare de Déu de Vallivana per tal de portar la imatge a la ciutat a proposta del prior Segons la llegenda, després de passejar la imatge pels carrers de Morella el 31 de desembre, els malalts recuperaren la salut El Consell de Morella acordà el 14 de maig de 1673…
Cabdet
Cabdet La plaça de la Mare de Déu del Carme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de parla castellana de l’antic Regne de València (governació de Xàtiva) que formava un enclavament dins Castella, a l’oest de Villena; actualment pertany a la província d’Albacete, situat a llevant de la província al límit amb Alacant.
Els conreus principals són el de la vinya, d’oliveres i de cereals hi ha indústria tèxtil del cànem, espart i jute, i alimentària Hi celebren festes de moros i cristians Jaume I la conquerí el 1244 fou vila reial amb vot a corts Pere III de Catalunya-Aragó li concedí unes fires per Sant Miquel, que perduraren fins el 1707 Del 1422 al 1436 pertangué a Castella Per la seva fidelitat a la causa austriacista el 1707 fou segregada definitivament del Regne de València i annexada a Villena fins el 1950 pertangué a la diòcesi d’Oriola El 1736 recuperà la independència municipal
la Salut
Ermita de la Mare de Dèu de la Salut
© Xevi Varela