Resultats de la cerca

Advocat, fou un dels fundadors del partit radicalsocialista Fou director general de seguretat 1931 i ministre de la governació 1936-37 pel partit socialista

Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya i fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 Durant la guerra civil de 1936-39 milità en el PSUC i formà part del secretariat general de la UGT de Catalunya i del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939, passà a França i s’establí a Mèxic, on retornà al seu ofici Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització…

S'establí a Canet de Mar, on tingué un fàbrica de teixits de punt El 1915 hi fundà una escola catalana pel sistema de Montessori i un Patronat Local de Cultura, que presidí fins el 1939 Des del 1917 formà part com a regidor de l’ajuntament de Canet, i en fou alcalde en 1931-36 Impulsà la creació d’una biblioteca popular 1919 i de la plaça del mercat 1933 Fou el promotor de l’Escola de Teixits de Punt, una de les més importants d’Europa, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n'ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39 Des del 1939 residí a Prada, i el 1956 passà a Arenys…

Industrial taper, fou diputat a corts per la Bisbal Participà activament en la revolució de setembre del 1868, i aquell mateix any 1868 fou nomenat governador civil de Girona

Fou regent del Consell d’Aragó a Madrid El comte duc d’Olivares l’envià a Barcelona 1625 a proposar als catalans el seu projecte de la Unió d’Armes Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit Malgrat la seva actitud proreial, desaconsellà vivament la separació del Principat dels comtats de Rosselló i de Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans

Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872

Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935

Estudià filosofia a Còrdova Ingressà al cos de comptadors de la marina i collaborà amb Patiño en la reconstrucció de l’armada El 1733 anà a Itàlia com a intendent de l’exèrcit del duc de Montemar i el 1737 fou nomenat intendent d’Aragó A partir del 1741 fou secretari de finances, i després, de marina, d’Índies i de guerra Afavorí la política d’expansió a Itàlia, i, en el govern interior, l’aplicació de les doctrines mercantilistes i una certa liberalització del comerç amb Amèrica Exposà les seves idees sobre política econòmica en diverses obres, entre les quals Nuevo sistema de gobierno…

De família menestral, d’estudiant presidí l’Agrupació Escolar Doctor Robert 1903 i fou redactor d' El Poble Català 1906 Es graduà d’enginyer industrial a Barcelona el 1911 Amplià estudis a Lovaina Flandes i a Charlottenburg Alemanya, i féu estades per motius professionals a França, Suïssa, Àustria-Hongria, Països Baixos i Anglaterra, països on s’interessà pel moviment socialista De retorn a Barcelona 1914, Prat de la Riba li encomanà l’organització dels serveis d’obres públiques de la Mancomunitat Fou catedràtic de física i electrotècnia de l’Escola d’Agricultura, professor de tecnologia…

Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Societats Agrícoles de Catalunya FESAC Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 1936 fins al 1939, s’oposà a la collectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos Collaborà en La Terra 1921-36 i en Terra Lliure 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia