Resultats de la cerca
Es mostren 4660 resultats
Pas del temporal Gloria
Entre els dies 19 i 21 de gener un temporal d’intensitat excepcional descarrega sobre la península Ibèrica La borrasca, anomenada Gloria, és una de les més devastadores de les darreres dècades A Catalunya, quatre persones moren i hi ha un desaparegut Cinc persones moren al País Valencià i a les Balears hi ha tres desapareguts A Catalunya els danys pitjors es registren al Delta de l’Ebre, on el mar inunda 3000 hectàrees d’arrossars i cobreix la barra del Trabucador, a Sant Carles de la Ràpita A la Costa Brava i a la Costa Daurada nombroses platges són engolides i les onades, algunes de fins a…
Bernardí de Capellades
Cristianisme
Eclesiàstic missioner caputxí.
Ingressà a l’orde caputxí i el 1858 fou destinat a Guatemala Hi continuà la seva formació religiosa, i un any després professà Destinat al convent d’Antigua, el 1865, amb Esteve d’Adoain, fundà la missió de Santa Tecla, a El Salvador, fet que seria l’inici del treball i fundació de nombroses missions a diversos territoris Durant la revolució del 1872, els caputxins foren expulsats de Guatemala, i aleshores es traslladà a Panamà En fer escala al port de Corinto Nicaragua, hi restà amb el català Ferran de Mont-roig i després a Panamà El 1877, en companyia de Ferran, anà a Costa Rica i s’…
Manuel Gibernau i Bultó

Sete Gibernau
© MOTO GP
Motociclisme
Motociclista, conegut com Sete Gibernau.
Net del pilot i fundador de Montesa i Bultaco Francesc Bultó Començà competint en trial i motocròs Debutà en la competició de velocitat l’any 1990 amb un tercer lloc a la Copa Gilera Un any més tard guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc júnior Debutà en el Mundial de motociclisme en 250 cc el 1996, després de participar en el Campionat d’Europa i en el Campionat Obert espanyol El 1997 saltà a 500 cc de la mà de Yamaha i tornà al cap d’un any a Honda, equip amb el qual quedà cinquè del Mundial i aconseguí el seu primer podi al circuit del Jarama L’any 2001 aconseguí la seva…
,
Ponç I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries-Peralada (1040-78), fill i successor d’Hug I.
En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…
Pere I d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea.
Fill de Barisó I de Serra, jutge d’Arborea, i de la primera muller Pelegrina de Làcon Juntament amb la seva mare, governà el jutjat mentre Barisó era a Gènova, on visqueren també tots un quant temps ~1172 La seva madrastra, Agalbursa de Cervera, presentà reclamacions dotals, per les quals, amb l’ajut de Gènova, obtingué l’establiment dels Cervera, vescomtes de Bas, en el jutjat, en persona del seu nebot Ponç Hug de Cervera vescomte Hug II aquest, però, podia també allegar-hi altres drets com a fill d’Ispella, germana del jutge Pere I Mort Barisó 1185, el seu fill concedí alguns favors als…
Ricard Fisas i Mulleras
Economia
Empresari.
Inicià la seva trajectòria professional al departament de publicitat de Nestlé , i posteriorment fou executiu en diverses multinacionals, entre les quals cal esmentar Wrigley España L’any 1979 es quedà a l’atur i, arran de les dificultats de ser contractat, fundà Natura Bissé International SA, empresa de cosmètics que, dirigida per ell, aconseguí introduir-se al mercat dels EUA a mitjan anys noranta i esdevingué una de les primeres empreses de referència en el segment de l’alta cosmètica L’any 2000 obrí una nova seu al Parc Tecnològic del Vallès i el 2004 obrí la primera sucursal…
Josep Lluís Ortega i Monasterio
Música
Músic.
Visqué els seus primers anys a Mutriku Guipúscoa, fins que quedà orfe de pare i mare i fou acollit per uns familiars que vivien a Palol d’Organyà Féu la carrera militar a les acadèmies de Saragossa, Guadalajara i Toledo, i estigué destinat a Madrid, Jaca i, durant molts anys, a Palamós, on compaginà la carrera amb la seva gran passió, la música, i de manera especial les havaneres L’any 1976 fou empresonat per la seva pertinença a la Unió Militar Democràtica, i pel mateix motiu fou expulsat de l’exèrcit al desembre del 1978 L’any 1984 fou rehabilitat amb el grau de coronel que…
Jean Guilaine
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador llenguadocià.
Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans de l’Occident méditerranéen…
Javier Urruticoechea
Futbol
Porter de futbol, de nom complet Francisco Javier González Urruticoechea, conegut amb el nom d'Urruti.
Format al planter del Lengocoak, començà la seva carrera esportiva a la Real Sociedad, fins que la temporada 1976-77 fitxà pel RCE Espanyol, on es consagrà fou titular indiscutible i jugà 121 partits de Lliga El 1981 passà al FC Barcelona, on romangué sis temporades i guanyà tots els títols de la seva carrera una Recopa 1982, tres campionats de la Copa del Rei 1981, 1983, 1988, una Supercopa 1984, dos títols de Copa de la Lliga 1983, 1986 i el campionat de Lliga 1985, títol que quedà associat amb el nom d’Urruti, ja que l’equip s’assegurà matemàticament el campionat després que…
,
apesantor

Efectes biològics de l’apesantor
©
Astronàutica
Absència de pes d’un cos material com a resultat del seu moviment lliure i solament sota la influència combinada de gravetat i inèrcia.
El tripulants d’una astronau entren en l’estat d’apesantor a la fi de la fase propulsada i romanen en aquest estat durant tota la trajectòria orbital fins a l’instant en què actuen de nou els propulsors per maniobrar accelerant o frenant, o en què la nau queda sotmesa al fregament aerodinàmic en retornar a l’atmosfera L’estat d’apesantor és tolerat durant uns quants mesos per l’home degudament entrenat, a qui produeix alteracions fisiològiques no gaire adverses A la Terra, els efectes de l’estat d’apesantor poden ésser estudiats, per breus períodes de temps, en dispositius de caiguda lliure o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina