Resultats de la cerca

Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’installà a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà Seva, que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic, residencial i…

Procedia d’una família d’advocats de Borgonya El 1791, essent capità d’enginyers, fou elegit diputat per a l’Assemblea Legislativa i després per a la Convenció El 1793 fou nomenat membre del Comitè de Salvació Pública, on s’ocupà dels afers militars i contribuí a posar en peu de guerra catorze exèrcits que salvaren la Revolució de les coalicions de les potències europees, entre els quals l’exèrcit dit del Midi , que envaí Catalunya Guerra Gran Durant el Directori, del qual fou elegit membre 1795, s’oposà a Paul de Barras i hagué d’exiliar-se 1797 Contrari al poder personal de Napoleó durant…

De jove milità en el camp liberal, en les files del republicanisme, però se n’allunyà després del 1868 i acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Tingué una intensa activitat com a periodista dirigí La Campanilla  1864, El Juez de Paz  1869-72 i El Violón  1879-80 i fou collaborador de diversos periòdics, com El Cascabel ,  Las Noticias , etc Fou cantant a cafès teatre i de sarsueles, i ell mateix n’escriví i estrenà moltes en castellà, com El castillo de Bellver, o La corte de Jaime II de Mallorca 1860, l’única que publicà Posà de manifest la seva ideologia política i…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelona  i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner També traduí al castellà al castellà poemes d’Horaci Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i…

Ben aviat publicà 1848 un volum de poesia Per al teatre escriví més de 50 drames i comèdies, alguns dels quals aconseguiren força èxit A partir del 1859, absorbit per la política i el periodisme en la línia de Luis González Bravo, deixà de banda la literatura i redactà articles polítics per a El Contemporáneo Diputat el 1863, ocupà posteriorment el govern civil de Sevilla i les direccions generals de beneficència i d’administració local, i fou secretari del partit moderat que presidia Narváez Dirigí els diaris Los Tiempos , El Español i, després del 1868, El Diario Español , des d’on féu…

Fill de Francesc Milans del Bosch Lluità en l’exèrcit liberal, del 1833 al 1840, contra els carlins Amic íntim del general Prim, s’alçà com ell contra Espartero a Reus maig del 1843 i passà a Barcelona, però n'hagué de fugir amb ell davant la revolta de la Jamància Diputat a corts 1844, el 1854 el govern l’envià a parlamentar amb O'Donnell, cap de l’alçament progressista El 1861 anà a Mèxic amb l’expedició del general Prim, que pretenia envair aquest país i obligar el seu govern el pagament del seu deute amb Espanya Acampat l’exèrcit de Prim a Veracruz, Milans del Bosch, fou comissionat, el…

Era format per persones de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, del carlisme notablement del Partido Católico Tradicionalista o mellista, del Partit Maurista i del Grupo de la Democracia Cristiana El Debate n’era el diari proper Es proposava de posar fi al sistema polític de la Restauració i d’actuar políticament segons les doctrines del catolicisme social El seu líder fou Ángel Ossorio y Gallardo En foren secretaris generals Genaro Poza i Santiago Fuentes Pila El grup promotor a Catalunya, on tingué una presència reduïda, era format per Francisco Aizcorbe Oriol i…

Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal de reproduir-…

Progressista ardorós, participà en la rebellió de la caserna madrilenya de San Gil 1866 i hagué d’emigrar Fou un dels caps de la revolució de setembre del 1868 Ministre de foment en el govern del duc de la Torre, decretà la llibertat d’ensenyament, suprimí les facultats de teologia i assajà d’organitzar un ensenyament de coneixements pràctics tècnics, agraris Ministre de justícia el 1869, introduí el matrimoni civil i l’organització del jurat President del consell el 1870, fou el ministre més fidel i més eficaç d’Amadeu I Establí el servei militar obligatori i fundà el banc hipotecari…

Agent comercial, des del 1858 es relacionà amb el partit democràtic El 1863 fundà el periòdic El Debate i després fou cosignant del Manifest dels Demòcrates socialistes barcelonins del 1864 Empresonat per participar en els moviments revolucionaris del 1866, passà a Madrid 1867, on fou vicepresident del Club de la Montaña i fundà, amb Rodríguez Solís, el periòdic Cartas Federales En la revolució del 1868 s’alineà amb els republicans intransigents i intentà, amb Lostau i Arderius l’aixecament de l’Empordà contra les quintes 1872 Diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat en 1872-73, fou…