Resultats de la cerca

Fou alumne de l’American Film Institute i dirigí la seva primera pellícula, Badlands , el 1973 Posteriorment rodà Days of Heaven 1978, per la qual Néstor Almendros fou guardonat amb l’Oscar a la millor fotografia i Malick guardonat com a millor director al Festival de Canes El 1998 realitzà el seu tercer film, The Thin Red Line , una adaptació d’una novella de James Jones, amb el qual guanyà l’Os d’Or al Festival de Berlín, i el 2005 The New World , una versió molt personal de la història de Pocahontas i John Smith L’any 2011 fou guardonat amb la Palma d’Or del Festival de Canes per la…

Installat a l’Argentina des dels anys cinquanta i havent estudiat arquitectura i enginyeria, començà a treballar com a actor el 1947 Fou molt conegut per les pellícules protagonitzades amb l’argentí Leopoldo Torre Nilsson, La caída 1959, Martín Fierro 1968 o Fin de fiesta 1969 Dirigí les pellícules Shunko 1960, Alias gardelito 1961, El Señor presidente 1972 i La Raulito 1976, que el donaria a conèixer internacionalment Arran del cop d’estat militar que el 1973 enderrocà el president xilè Salvador Allende, s’installà a Espanya, on rodà el seu cinquè film, La Raulito en libertad 1977, i…

Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’ 1996, Deux 2002…

Fill de Manuel Sayrach i Carreras Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel Sayrach i Fatjó dels Xiprers Barcelona 1928, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona tercera etapa 1953 Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista L’Infantil en la seva nova etapa 1963, més tard esdevinguda Tretzevents Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi —transposició al món animal dels problemes d’una collectivitat oprimida—, del Cavaller Pelfort, etc Reuní les seves historietes en volums La gran guerra o La Roda 1965, Bibi i Tobi…

El succeí el seu fill Benet Montfort i Ascensi València — 1788, i a aquest el seu germà Ramon Montfort i Ascensi 1788-1806 La impremta fou dirigida després 1806-22 pel fill de Benet Montfort i Ascensi Manuel Montfort i Roda , per la vídua d’aquest 1822-45 i per llurs filles Caterina Montfort i Rius 1845-47 i Magdalena Montfort i Rius 1847-52, que la vengué al periòdic El Valenciano Entre les seves estampacions més importants cal destacar la Crónica del señor rey don Juan segundo 1779, la Crónica de los señores reyes católicos 1780 i la Historia general de España 1783-96 de Juan…

Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà…

La seva economia és principalment agrícola cereals i ramadera bestiar de llana

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels seus…