Resultats de la cerca

Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El 1185 consta…

Aquesta església és la parròquia del poble de Torrefarrera, situat al centre del sector del Segrià antic L’origen de Torrefarrera és força desconegut, malgrat que el seu topònim indiqui clarament que nasqué a partir d’una turris o unitat d’explotació senyorial Segons J Lladonosa, aquesta turris podia haver nascut gràcies a una donació comtal feta a Pere Ferrer Aquest colon surt esmentat l’any 1174 com a possessor de terres al Segrià El mateix any signà una concòrdia amb el capítol de Lleida i el monestir de Sant Ruf També en aquest període, la seva germana rebia una turris prop de Lleida,…

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…

Tingué sempre una intensa activitat política Membre d’Estat Català i un dels fundadors de Bandera Negra, participà en el complot del Garraf 1925 i fou detingut i empresonat durant tres anys S’afilià a la Unió Socialista de Catalunya i, posteriorment, deixà la militància a Estat Català Collaborà com a periodista a “L’Opinió”, La Publicitat , “Meridià” i “Mirador”, entre d’altres Signà sovint amb els pseudònims N Griera , Gabriel Blanc i Cronos , tot i que el seu nom de ploma més habitual fou el de Granier-Barrera Regidor per Barcelona durant la República, fou detingut el 6 d’octubre del 1934…

Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà una crisi…

L’objectiu d’aquesta lliga, que determinà la segona guerra entre Carles V i Francesc I, fou de lluitar contra la preponderància del primer a Itàlia i per l’abrogació del tractat de Madrid, que Francesc I havia signat quan era presoner a Castella

Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999, ha optat…

Després d’haver jugat al KK Zadar croat, l’any 1992 fitxà per l’Stefanel de Trieste, amb el qual guanyà el seu primer títol de Lliga el 1995, quan el club s’havia traslladat a Milà Més tard jugà dues temporades al Real Madrid, que guanyà la Copa Saporta el 1997, i a partir del 1998 ho feu en el Panathinaikós grec, equip amb el qual conquerí tres títols de Lliga consecutius 1999, 2000, 2001 i dos cops l’Eurolliga 2000, 2002 Parallelament, es consolidà com un dels jugadors indiscutibles de la selecció de Iugoslàvia, amb la qual guanyà dues vegades el Campionat del Món 1988, 2002 i en tres…

Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de…

L’any 2003 s’incorporà al Santos, on jugà en les categories juvenils Del 2009 al 2013 jugà en el primer equip en posició de davanter, i aviat destacà per la seva velocitat i capacitat golejadora Amb el Santos guanyà el Campionat de São Paulo tres anys consecutius 2010, 2011, 2012, la Copa del Brasil 2010, la Copa Libertadores 2011, la Recopa Sud-americana 2012 i la Copa Confederacions 2013  El maig del 2013 signà un contracte amb el Futbol Club Barcelona  per cinc temporades i amb aquest equip guanyà una Supercopa d’Espanya 2013, dos Campionats de Lliga 2014, 2015, tres Copes del Rei 2014,…