Resultats de la cerca
Es mostren 7392 resultats
Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona

Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona
Arqueologia
Arqueòleg navarrès.
Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors, Ampurias romana Historia, arquitectura y arqueología 1993,…
barca
Història
Empresa armadora, propietària d’un vaixell, que sota la forma de parts (habitualment setzens) contractava, d’una banda, amb un noliejador i, d’altra banda, amb el seu personal (anomenat la gent
), el transport de mercaderies.
Es feia càrrec de pagaments als agents a ultramar Als Països Catalans, aquesta mena d’empresa, tan vella com el comerç mediterrani, s’estengué, especialment des de mitjan s XVIII a mitjan s XIX, als gran viatges nòrdics i atlàntics i, al costat de la companyia i de la botiga, fou una de les formes elementals del capitalisme català extraordinàriament dividit en el seu temps de formació En la seva època d’expansió, entre els subscriptors dels setzens de les barques hi havia, al costat de comerciants o mercaders, nobles i alts funcionaris, d’una banda, i botiguers, de l’altra, a més…
Manuel Feliu i de Lemus
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a Madrid, on fou influït per l’obra de Velázquez A l’Exposició General de Barcelona del 1891 presentà L’escó del barri, d’un realisme anecdòtic S'installà a París aviat, tot i que continuà exposant sovint a Barcelona, on formà part de la Societat Artística i Literària Amb pinzellada ampla i segura, de bon acadèmic, assolí un estil comparable al realisme malenconiós de Casas Conreà normalment la figura Reflectí tan aviat temes socials com de la burgesia Els seus nombrosos estudis al carbó o a la sanguina el situen en un lloc…
Castell d’Ossea (Navès)
Art romànic
Detectar-ne l’existència, encara que sigui en un tros de mur, si més no, ja es fa, avui, difícil Les diverses dependències de la casa Feliu i l’església de Santa Maria d’Ossea ocupen ara el lloc on en altre temps segurament era emplaçat el castell Tan minsa és la documentació referent al castell, que només sabem que l’any 1163 el cavaller Pere de Vilaró el donà a l’església de Santa Maria de Solsona Tampoc no ens ha acompanyat la fortuna pel que fa al topònim Si per a uns és Ossea, transformació que deriva d’Orsera, per a altres podria tractarse d’Oceja, mentre que a la llinda de…
Sant Miquel de la Foradada (Subirats)
Art romànic
Aquesta església es trobava al lloc de la Foradada, prop del llit del riu Anoia, a la zona del Pas de Piles No es conserva cap indici del seu possible emplaçament És documentada per primera vegada l’any 1279 en la relació dels delmes que el bisbat de Barcelona pagà a la Santa Seu per les croades En aquell moment l’església de la Foradada pagava 36 sous pel mateix concepte el 1280 va pagar també 36 sous El 1509 l’església ja estava caient i s’aguantava mitjançant unes traves El 1731 consta que es trobava en ruïnes, tot i que encara hi havia un benefici titular a Sant Miquel Arcàngel de la…
Santa Llúcia de Viu de Llevata (el Pont de Suert)
Art romànic
Restes de la capella de Santa Llúcia de Viu de Llevata © Jordi Coll Ros La capella de Santa Llúcia, avui dia en ruïnes, és situada dins el nucli de població de Viu de Llevata És propietat de la casa Ancelles Tot i que no se’n pot aportar cap prova documental, podria haver estat la capella castellera de la fortalesa de Viu de Llevata, documentada des del segle X JBP De les ruïnes de l’església de Santa Llúcia tan sols resta el sector nord-est, el de l’antiga capçalera L’indret es troba envaït de vegetació i molt possiblement les restes de l’estructura van ser destruïdes en ampliar…
Gustavo Becerra (-Schmidt)
Música
Compositor xilè.
Cursà estudis al Conservatori Nacional de Santiago 1936-48, de composició, amb Domingo Santa Cruz Wilson i Pedro Humberto Allende, de direcció, amb Amando Carvajal, i de musicologia, amb Salasviú El 1949 es graduà a la Universitat de Xile, d’on fou professor de composició i anàlisi Creador d’una obra eclèctica i diversa que inclou estils tan allunyats com el neoclassicisme i la música aleatòria, fou autor d’una obra que inclou simfonies, òperes, música de cambra i música incidental i per al cinema Fou director de l'Institut d'Extensió Musical de la Universitat de Xile 1958 - 1961…
Frank Loesser
Música
Compositor nord-americà.
Procedent d’una família de músics, s’inicià en aquest àmbit escrivint lletres de cançons El 1936 fou contractat per la Universal per a posar lletra a la música de les seves pellícules, i posteriorment entrà a la Paramount, per a la qual escriví més de 60 temes en quatre anys Treballà amb compositors com J Styne, A Swartz i J McHugh Inicià la seva carrera compositiva amb Praise the Lord and pass the ammunition 1942, a partir del qual compongué musicals tan reeixits com Guys and Dolls 1950 -una adaptació moderna de la Beggar’s Opera , de John Gay, traslladada a la cultura urbana de…
Antonín Vranický
Música
Compositor i violinista moravià.
Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, WA Mozart i FJ Haydn El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita De la seva producció destaquen, al…
Otto Emanuel Olsson
Música
Organista i compositor suec.
Estudià al Conservatori d’Estocolm amb A Lagergren, J Dente i O Bolander, centre del qual fou professor entre el 1908 i el 1945 Parallelament desenvolupà les tasques d’organista a l’església de Gustav Vasa Considerat un dels més grans organistes europeus, participà en diferents iniciatives amb vista a potenciar el ressorgiment de la música sacra, no tan sols a Suècia, sinó també a la resta d’Europa El seu Te Deum , opus 25 1906, per a cor, cordes, arpa i orgue, i el Credo symphonicum , opus 50 1918, per a orgue, es consideren dues de les obres clau per mostrar un llenguatge…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina