Resultats de la cerca
Es mostren 5510 resultats
Georg Wittig
Química
Químic alemany.
Doctorat a Hamburg 1926 i professor de química orgànica a la Universitat de Heidelberg des del 1956 fins a la jubilació Li fou concedit el premi Nobel de química l’any 1979, el qual compartí amb el químic anglès, naturalitzat nord-americà, Herbert CBrown 1912, pels seus treballs en el desenvolupament de nous reactius orgànics
Steven Weinberg

Steven Weinberg
©The University of Texas at Austin
Física
Físic nord-americà.
Doctor per la Universitat de Princeton 1957, fou professor de la Universitat de Harvard des del 1973 Li fou concedit el premi Nobel de física l’any 1979, que compartí amb el també nord-americà Sheldon L Glashow i el pakistanès Abdus Salam , pels seus treballs sobre la unificació de les interaccions feble i electromagnètica
Aristotile Fieravanti
Arquitectura
Arquitecte i enginyer italià.
Construí el Palazzo Comunale de Bolonya Entrà al servei dels Sforza de Milà 1458, per als quals féu treballs d’enginyeria Cridat pel tsar Ivan III, participà en la reconstrucció del Kremlin de Moscou 1474, on edificà la catedral de la Dormició 1476-79, en la qual adaptà l’estil renaixentista a l’arquitectura russobizantina
Terenzio Mamiani della Rovere
Literatura italiana
Història
Política
Polític i escriptor italià.
Participà en la revolució del 1831, i fou diputat de l’assemblea nacional Home d’una gran activitat política, professà a les universitats de Torí i Roma Escriví poesies de to classicista Inni sacri , 1832 Nuove poesie , 1835 i treballs filosòfics Confessioni di un metafisico , 1850 i autobiogràfiques Lettere dall’esilio , edició pòstuma, 1899
Joan Llabrés i Bernal
Historiografia
Historiador.
Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Advocat i llicenciat en lletres, publicà un bon nombre de treballs sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina La seva obra més important és Noticias y relaciones históricas de Mallorca , crònica del s XIX quatre volums publicats, 1958-66, que comprenen del 1800 al 1870
Nicolau Mayet i Perelló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña
Deutsches Archäologisches Institut
Història
Institució alemanya amb seu a Berlín des del 1874 dedicada a la investigació de l’antiguitat clàssica del món mediterrani i del Pròxim Orient amb seccions a Roma (fundada el 1829, origen de la institució), Atenes (1874), Istanbul (1929), el Caire (1929), Madrid (1942), Bagdad (1955) i Teheran (1961).
A la península Ibèrica, la secció de Madrid ha realitzat importants treballs en el jaciment eneolític de Zambujal Portugal, en els establiments fenicis de la costa de Màlaga Chorreras, Toscanos, Morro de la Mezquitilla, Trayamar, etc i en el poblat argàric de Fuente Alamo Almeria A Catalunya, estudià i reconstruí el mausoleu de Centcelles Tarragonès
Francesc Sala
Apotecari.
El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química
Jaume Pauthe
Pintura
Pintor.
Decorà la catedral de Perpinyà 1864-73 i les principals esglésies de la diòcesi amb notables pintures murals al fresc Dupanloup li encomanà importants treballs a la catedral d’Orleans Deixà també quadres a Orleans, Besiers, Castres i Perpinyà El seu fill Pau Pauthe heretà la seva manera original i continuà la seva obra
Manuel Arnús i de Ferrer

Manuel Arnús i Fortuny
© Fototeca.cat
Metge, germà d’Evarist.
Director dels banys de la Puda de Montserrat 1847-74 i de Panticosa Fundà a Madrid el primer establiment d’hidroteràpia amb un caire científic 1859 Autor de nombrosos treballs d’hidrologia mèdica, entre els quals cal esmentar els dedicats a la Puda 1847, 1863 i una descripció de l’epidèmia de Sitges 1853
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina