Resultats de la cerca
Es mostren 1050 resultats
Prullans

Prullans (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat del municipi de Tremp (Pallars Jussà), fins l’any 1970 del de Fígols de la Conca, al Castissent.
grau de Moles
Pas de la serra de Biscarri, entre la conca de Tremp (Pallars Jussà) i la baronia de Rialb (Noguera).
Ha donat nom a la serra de grau de Moles 1 263 m, entre el coll de Comiols, al SW, i la serra de Sant Quiri, al NE, que forma, pel vessant pallarès, una llarga cinglera, al peu de la qual és situat Benavent de la Conca
Biscarri
Poble
Poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), a l’extrem oriental de la conca de Tremp.
Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars Fins al primer terç del s XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu
barranc d’Escarlà
Barranc
Barranc del municipi de Tremp (Pallars Jussà), que neix al grau d’Espills i desguassa a la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial Sant Joan és sufragània de la d’Espills
baronia de Claret
Geografia històrica
Baronia concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret (despoblat del terme de Tremp).
L’església parroquial és dedicada a l’Esperança La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret El 1787 passà als Gràcia
la Casablanca
Història
Antiga quadra del municipi de Tremp (Pallars Jussà), al SW del terme de Claret, prop de Puigverd de Talarn.
serra de Carreu

Serra de Carreu
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort (1781 m alt.) de les serres interiors prepirinenques al Pallars Jussà (dins el terme d’Abella de la Conca), integrat dins la conca de Tremp, la qual divideix en Conca de Dalt (Tremp) i Conca de Baix (la Pobla de Segur).
Correspon a un plec anticlinal que permet d’aflorar les calcàries cretàcies, enllaçat al nord per un sinclinal Conca de Dalt solcat pel riu de Carreu, amb el massís del Boumort Pel sud encavalca el terciari de la vall d’Abella Vers el Segre, a l’est, el riu de Puials el separa de la serra de Sant Joan, i, per l’oest, davalla per la serra de Sant Corneli 1 341 m alt fins a la Noguera Pallaresa La vegetació és formada per pinassa a les obagues fins a 1 100 m, seguida de pi rojal, que arriba fins a 1 600 m a la solana hi ha pi negre a partir de 1 700 m Els matolls s’estenen al vessant meridional…
Bibliografia general referent al romànic del Pallars
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol III, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol IIII, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Efemèrides millenàries 949-1949 El monestir de Sant Pere de Burgal , Vic 1948 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Documents catalans del temps de Carlemany , dins Miscellània Puig i Cadafalch , vol I, Barcelona 1950, pàgs 163-168 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els preceptes…
insurrecció reialista
Història
Aixecament esdevingut al Principat de Catalunya l’any 1822.
L’oposició absolutista al règim liberal instaurat el 1820 per l’alçament de Riego provocà la revolta armada, de guerrilles disperses, que sovint recollien les experiències i els homes de la guerra contra Napoleó i que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra tingueren una veritable organització Després d’intents com el de Manresa juliol del 1821 i de l’aparició de partides soltes al començament del 1822, la vertadera insurrecció organitzada esclatà simultàniament en diversos punts del Principat a mitjan abril del 1822, obra de la xarxa conspiradora muntada pel grup absolutista refugiat a…
Torre d’Amargós (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Únic fragment visible d’aquesta torre, que emergeix entre cases i corts, la qual va donar el nom a l’actual poblet abandonat ECSA - J Bolòs Actualment, només és visible un fragment de mur d’una torre situada al cim d’un petit turó, entre les cases i les corts abandonades del poblet de la Torre d’Amargós Devia construir-se com a enllaç entre els diversos castells d’aquest sector meridional del Pallars i també, possiblement, d’acord amb un senyor i un lloc de poblament Mapa 32-12289 Situació 31TCG138637 Cal agafar la pista que des de Guàrdia de Tremp es dirigeix vers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina