Resultats de la cerca

Situació Exterior d’aquesta antiga església parroquial que no ha sofert gairebé cap alteració llevat d’un petit sobrealçament dels murs perimetrals ECSA - JL Valls L’antiga església parroquial de Salelles, avui desafectada, es troba prop de l’església actual, bastida el 1894 Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 39’ 13,8” N - Long 2° 57’ 20,4” E Salelles, a l’esquerra del Rard, és 3,5 km al sud-est de Perpinyà per la carretera D-22 Història Segons tres diplomes successius de Carles el Calb 844, de Carloman II 881 i del rei Odó 889, la villa de Salellas depenia aleshores del monestir de…

L’església de Sant Sadurní, parroquial de la Roca del Vallès, és situada al centre de la vila La primera notícia documental d’aquest temple és precisament la seva acta de consagració, que tingué lloc el juliol de l’any 932 i anà a càrrec del bisbe de Barcelona, Teodoric La dedicació d’aquesta església s’ha d’emmarcar probablement dins una important campanya de reorganització i repoblació del Vallès, fet que es pot constatar amb la construcció d’altres edificis religiosos a la zona El control d’aquesta repoblació era a càrrec, en part, de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, la qual…

Situació Exterior de l’absis, en què destaca la singular decoració de dues rengleres d’arquets sobreposats, avui dia molt deteriorada ECSA - JL Valls Exterior, des de migdia, d’aquesta antiga parròquia avui desafectada que s’alça enmig d’una vinya ECSA - J Ponsich Aquesta església, l’antiga parròquia de la població i avui una capella desafectada, és situada fora del nucli urbà del poble de Vilanova de Raó, a llevant i a la vora de l’actual D-8, la qual correspon segurament a una antiga via Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 38’ 8,4” N - Long 2° 55’ 22,8” E Hom hi arriba per les carreteres D-8 i D…

Apartada de les cases, en un indret més elevat, s’alça l’església parroquial de SantPere, romànica segle XII, d’una nau i porta amb arquivoltes, columnes i quatre capitells A l’interior es conserva un sarcòfag medieval de pedra Dominant la població, hi ha els vestigis d’una torre medieval de base circular, possiblement de la fi del segle XI o inicis del XII Aquesta torre és al centre d’una estructura semicircular considerada el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets…

Feu els primers estudis de violoncel al seu país, amb el seu pare, a partir de set anys Quan en tenia deu aparegué per primera vegada en públic Continuà els estudis de violoncel a la universitat de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la de Yale, on fou deixeble i collaborador de de Paul Hindemith Posteriorment centrà la seva activitat en aquesta universitat, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir Feu la seva primera aparició com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en nombroses sales…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és La …

Investigà principalment els arxius municipal i parroquial de la Selva Residí uns quants anys a Barcelona, que aprofità per a escorcollar dades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fins que marxà pels fets de la Setmana Tràgica 1909 La seva obra principal és Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona , publicada en 32 fascicles dins la revista de l’ Asociación Artístico-arqueológico-barcelonesa 1899-1913, de la qual era membre L’obra fou recollida i reimpresa en facsímil el 1984 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, en un volum de 670 pàgines, al qual s’afegí…

Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors, que culminaren…

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà traduccions de Virgili en castellà, i d’Horaci en català Com a historiador se centrà en la història d’Agramunt Urgell, on degué tenir interessos patrimonials Els seus treballs foren més erudits que interpretatius Viatjà per tot Europa adquirint material arqueòlogic Reuní un bon monetari i una gran biblioteca, que en part passà al seu parent Ferran de Segarra i de Siscar, que el 1919 donà alguns manuscrits a la Biblioteca de Catalunya Tingué fama de bibliògraf erudit Els seus papers anaren a parar a una llibreria de vell cap…

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la pabordía de…