Resultats de la cerca

El llogaret de Veri és enlairat a 1 469 m d’altitud, al turó que domina la vall anomenada de Sant Feliu de Veri Els homes de Veri són consignats al capbreu de Castillo de Sos, vers el 1068 D’antuvi formava un sol domini amb Sant Feliu i altres caseries de la vall Al segle XI els Roger senyorejaren aquestes terres, que vincularen a Roda A mitjan segle XII Ramon III aprofità l’interinatge comtal per a acaparar part del feu En la concòrdia del 1187, Berenguera d’Erill cedí al seu oncle Arnau II l’honor que tingué el seu pare in Berin Al principi del segle XIII, d’alguna manera, la senyoria…

L’església de Sant Vicenç de Bajoles, documentada des de l’any 1089 i seu d’una comanda hospitalera, subsisteix encara entre Perpinyà i Castellrosselló, prop del mas anomenat Anglada o Mas Blanc L’actual edifici rectangular de l’església és tardà i poc característic El lloc ja pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’any 1172 El seu primer comanador, Arnau d’Alverí, és conegut a partir del 1211 A la casa de Bajoles residien un prior i diversos frares, mentre que els cavallers de l’orde tenien la seva residència a Perpinyà Fou la principal casa hospitalera del…

L’antic lloc d’Estanyils —del qual a penes resta cap vestigi visible, tan sols un mas— és situat al nord-est del també deshabitat poble de Coma, al nord del terme municipal d’Eus Aquest indret és mencionat al segle XI com a Stagnilios , tot i que la seva església, que depenia de la parròquia de Sant Esteve de Coma, no s’esmenta fins el 1202 D’aquest any hi ha notícia que Pere de Sornià i la seva esposa Estefania vengueren a Ramon d’Illa el delme que percebien de les rendes de l’església de Sant Martí d’Estanyils Poc després, l’ecclesia Sancti Martini de Stanils fou donada, l’any 1218, per…

Començà la seva carrera artística com a ballarina, però el 1932 ja debutà com a cantant d’opereta al Deutsche Theater de Munic, després d’haver-se format al costat d’O Leeb El 1935 debutà a Fürth amb una òpera, interpretant el paper d’Agathe a El caçador furtiu , de CM von Weber Al llarg d’un any formà part de la companyia del teatre de Plauen Saxònia, on actuà en obres de P Mascagni, L van Beethoven i R Strauss Posteriorment fou contractada per l’Òpera de Dresden, amb la qual actuà entre el 1936 i el 1950 Malgrat que la seva carrera se centrà bàsicament en teatres germànics…

Era fill del també organista i compositor Isaac-François Léfebure-Wély 1756-1831, de qui rebé la primera formació musical Posseïdor de dots extraordinaris, amb tan sols deu anys ja podia suplir el seu pare en les funcions d’organista a l’església de Saint- Roch El 1832 entrà al Conservatori de París per estudiar piano amb F Benoist i composició amb HM Berton i F Halévy, al mateix temps que estudiava privadament amb A Adam i N Séjan Del 1847 al 1857 fou organista de l’església de la Madelaine, i a partir del 1863 ho fou de Saint-Sulpice Compositor de nombrosa música per a orgue L…

Es formà a Ljubljana, al Conservatori de Praga 1920-24 i a Viena 1922-24, i completà els seus estudis a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy composició, 1924-27 i al Conservatori de Basilea amb Weingartner direcció, 1930 Des del 1922 ensenyà música a Ljubljana, i el 1926 ja era professor al conservatori de la ciutat, on uns quants anys més tard exercí la docència a l’Acadèmia de Música 1940-70 La seva música, generalment postromàntica i sovint impressionista, és predominantment orquestral En destaquen cinc simfonies 1931-43, fantasies i concerts per a solistes i algunes peces…

De primer serví a l’exèrcit austrohongarès i des del 1886 fou cantant, acompanyant i mestre de cor Estudià música, malgrat la carrera militar, amb R Fuchs a Viena 1891-97 i després amb K Knittl a Praga En acabar la Primera Guerra Mundial es dedicà només a la música Fou un dels iniciadors de la música eslovena, ja des dels 5 Cants d’O Zupancic 1904-06, d’influència folklòrica També s’inserí seguint el corrent neoromàntic en el terreny operístic amb Lepa vida 'La bella vida', 1909, pròxima a l’impressionisme, o les més complexes i coloristes Gosposvetski sen 'El somni de Gospa…

Començà els estudis musicals amb el seu germà Johann Ludwig Anton, que era violinista a Leipzig Ja abans d’arribar a l’adolescència s’inicià en la interpretació dels preludis i fugues d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach Completà la seva formació amb F Benda violí i CPE Bach composició a la ciutat de Potsdam Estigué al servei del príncep Leopold III, el qual li donà permís per a fer un viatge a Itàlia 1765-66 El 1775 fou nomenat mestre de capella de la cort del príncep Escriví diverses òperes, com Inkle und Yariko 'Inkle i Yariko', 1777, obres vocals i de cambra, i un…

Era filla d’un gentilhome del nunci papal De petita, fou educada per P Metastasio, i en cant, piano i composició, per N Porpora i J Haydn, els quals, entre altres personalitats notables -com WA Mozart-, freqüentaven la seva residència El 1761 escriví una missa per a la cort austríaca, on era admirada per la seva esplèndida veu El 1773 esdevingué membre de l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Inspirant-se en la música de JA Hasse, de N Jommelli i de B Galuppi, manifestà una predilecció per la coloratura Com a clavecinista, tingué la influència de CPE Bach, i estructurà peces de…

Membre d’una família d’artistes i intellectuals, fou net d’Elies Rogent i Amat 1821-1897 i fill de Francesc Rogent i Pedrosa 1861-1898 L’any 1924 bastí un taller d’orgueneria, a instàncies del PAM Marcet, abat de Montserrat, per a l’orguener italià Silvio Puggina 1940 i el seu ajudant, l’ebenista Enrico Rabagliatti, després que aquests, acollits al monestir, construïssin l’orgue del presbiteri de la basílica el 1922 D’aquest taller, en sorgiren una trentena d’orgues, gairebé tots pneumàtics Salvador Aragonès i Ardiaca 1890-1866 començà a introduir-hi el sistema mecànic l’any 1950 i, amb ell,…