Resultats de la cerca
Es mostren 41625 resultats
voluntarietat
Dret penal
Intenció, conscient i lliure, que el dret suposa en els autors de les accions i les omissions penades per la llei.
Equival a la intenció o malícia, i qui les comet incorre en responsabilitat criminal, encara que el mal causat sigui distint del que s’havia proposat d’executar No comprèn, doncs, la voluntat culpable, negligent o imprudent, puix que en aquest cas no es tracta plenament de voluntarietat, i els fets causats per imprudència o negligència són castigats menys severament que els plenament voluntaris La voluntarietat exigeix el coneixement dels fets que integren la figura de delicte, la consciència de l’antijuridicitat del fet i el coneixement del resultat de l’acció, així…
Celebració de l’Onze de Setembre
Se celebra el Dia Nacional de Catalunya amb una de les manifestacions menys nombroses des de l’arrencada de l’anomenat procés independentista 2010 Sota el lema “objetiu independència”, unes 600000 persones participen en la concentració que té com a centre la plaça d’Espanya de Barcelona Les entitats convocants, ANC i Òmnium Cultural, hi reclamen unitat als partits independentistes La manifestació aquest any també ve marcada per la imminent sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, participa en els actes institucionals on no…
Constitució del Parlament d’Escòcia
Se celebra a l’Assembly Hall de l’Església d’Escòcia, a Edimburg, la cerimònia d’inauguració del Parlament escocès sorgit de les eleccions del 6 de maig, una cerimònia que coincideix amb el traspàs formal de poder de Londres al govern autònom del primer ministre escocès Donald Dewar Utilitzant un protocol similar al de la constitució del Parlament gallès, l’acte és presidit per la reina Elisabet II i no hi assisteix el primer ministre britànic, Tony Blair L’Assembly Hall és la seu provisional del Parlament mentre no estigui construït el nou edifici, obra de l’…
proposició consecutiva
Gramàtica
De dues proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l’altra.
En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició illativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador van carregar tant, que es va trencar el cable i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre estava nerviós que li tremolaven les mans Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final sempre parla de…
clau
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que hom fa servir per a identificar una dada elemental.
Per accedir a un element identificat d’aquesta manera, hom compara la clau associada a la dada amb la clau donada aquesta operació, quan es té una memòria associativa, es fa automàticament La identificació pot ésser única o no si no ho és, l’objectiu de la recerca per clau pot consistir a seleccionar tots els elements identificats per aquesta clau Tipus particulars molt corrents de claus són l' etiqueta i el marcador definits pel fet d’ésser inseparable o separable, respectivament, de l’element encara que la definició precisa de cada una depèn del context o del…
arma biològica
Militar
Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines i capaç de produir infeccions que incapaciten o maten gran nombre d’éssers vius.
La disseminació de les armes biològiques és similar a la de les armes químiques a més, pot ésser efectuada per contacte amb d’altres éssers infectats, o per enverinament d’aigües, d’aliments, etc Les armes biològiques, no emprades fins ara en cap conflicte bèllic important, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 no ratificat encara per nombrosos països, entre ells els EUA i per una resolució de l’ONU del 1966 Entre les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l’home figuren l’àntrax, la psitacosi i la tularèmia
acceptació
Dret
Manifestació de la voluntat per la qual hom assumeix certes obligacions.
Normalment, l’acceptació ha d’ésser manifestada mitjançant un acte que exterioritzi el consentiment, però de vegades la llei presumeix l’acceptació si durant un cert termini no és feta manifestació en contra, o bé si es realitzen certs actes que impliquen l’acceptació així s’esdevé en l’acceptació del càrrec de marmessor, en l’acceptació de l’herència, i en d’altres Encara que generalment l’acceptació d’obligacions és voluntària, en determinats casos només és admissible la no acceptació per causes legalment previstes, com l’acceptació del càrrec de tutor, segons el…
aberració cromàtica
Aberració cromàtica (on F són els focus dels colors blau i vermell)
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres…
finalitat
Filosofia
Influx de la causa final en l’ésser que es mou o actua amb vista a un fi i la relació que en resulta.
La regularitat d’aquesta relació té la seva expressió en el principi de finalitat , que, en l’escolàstica, té una doble formulació la primera, que correspon al que hom pot anomenar nivell ètic , estableix que qualsevol agent actua per un fi omne agens agit propter finem , i la segona, que podria ésser caracteritzada com a ontològica , nega que una tendència natural pugui ésser vana o no tenir sentit impossibile est desiderium naturale esse in vanum La validesa d’aquest principi no ha estat afirmada, tanmateix, amb la fermesa i la relativa universalitat amb què…
jejunostomia
Medicina
Ostomia feta amb el jejú.
Està indicada quan el pacient no pot ingerir i no és possible fer una gastrostomia o una intubació jejunal per via oral per causa d’obstrucció orgànica del tram digestiu superior neoplàsies, gastroesofagitis càustica, etc també en cas de fístula gàstrica o duodenal amb la finalitat d’evitar el pas del menjar per la fístula Per tal de disposar de la màxima capacitat de digestió i d’absorció, es realitza al principi del jejú La tècnica consisteix en la inserció d’una sonda intraluminal, la seva sutura a la paret intestinal i l’abocament a l’exterior per punció cutània