Resultats de la cerca

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en…

Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena 1850 El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne ‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842 inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos

L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret…

Agregat militar en diverses capitals europees, se sentí atret per les doctrines nazis i feixistes De tornada al seu país, s’oposà al rei Carles II, fet pel qual fou arrestat Tot i així, fou ministre de la guerra 1938, però dimití aviat El 1940 dirigí un cop d’estat Carles II hagué d’abdicar en el seu fill, Miquel, i Antonescu esdevingué primer ministre, amb el títol de conducǎtor A la Segona Guerra Mundial es posà al costat de l’Eix, i en produir-se la desfeta romanesa enfront de les tropes soviètiques, fou destituït i, després, afusellat

Practicà l’atletisme i formà part del moviment escolta Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del seu Grup d’Alta Muntanya GAM, feu la primera escalada a la Bola de la Partió 1940 amb el seu marit Josep Piqué  i Ernest Mallafré, i les primeres femenines al Cavall Bernat 1941 i la cara nord del mont Perdut 1941, entre d’altres També fou la primera dona a baixar el Pas de Chèvre Alps amb esquís de muntanya 1951 En esquí alpí, entre el 1942 i el 1956, aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d’Espanya de descens, eslàlom i eslàlom gegant

Coneguda per les sigles SEU, fou fundada per la Falange Española el 1933 Durant la República es dedicà a enfrontar-se a la Federació Universitària Escolar El 1937 foren aprovats els seus estatuts i durant el franquisme es convertí en l’única organització estudiantil legal Entre el 1943 i el 1965 fou d’obligada afiliació per a tots els estudiants universitaris Centrada en la formació política, professional i militar, l’esport fou una de les seves formes de fer proselitisme Des del SEU, a Barcelona es promocionà l’esport amb la creació de seccions esportives d’handbol, rugbi,…

Inicià la formació musical a la seva ciutat natal i més tard es traslladà a Barcelona, on estudià violí amb M Crickboom i harmonia amb F Pedrell A més d’una brillant carrera com a concertista, fou professor de violí d’una acadèmia de música de Tarragona i, posteriorment, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat Com a compositor es dedicà bàsicament a les sardanes, entre les quals sobresurt Casteana per a orquestra de cordes El seu llenguatge musical entronca amb la tradició romàntica, tot i que palesa el coneixement de les aportacions musicals impressionistes, transmeses…

Arribà a Barcelona l’any 1910 i fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugava el seu germà Charles Davanter, el 1911 deixà el club blaugrana per fundar el Casual SC Sempre al costat del seu germà, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1911-12 i amb el Casual la temporada 1912-13 Tot seguit retornà al Barça 1913-15 amb el qual, sumant els dos períodes, disputà 66 partits i marcà 63 gols Acabà jugant de nou amb l’Espanyol 1915-16 Guanyà un Campionat d’Espanya 1910, quatre Campionats de Catalunya 1909-12 i dues Copes Pirineus 1910, 1911

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en…

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí alpí, com el seu germà Joan, abans d’iniciar-se en les curses de cotxes com a copilot d’aquest Fou campió de Catalunya 1975, 1976 de rallis i campió d’Espanya de muntanya 1975 en la categoria GT Disputà el Ralli de Montecarlo i proves internacionals de circuit, com les 24 Hores de Le Mans, els 1000 Km i les 6 Hores de Barcelona, formant part de l’Escuderia Montjuïc El seu palmarès té 33 victòries absolutes i prop de 80 de classe, la majoria al volant de diversos vehicles de la marca Porsche