Resultats de la cerca

Fundat l’any 1884 per Tomàs Martí, fou el primer gimnàs de la ciutat S’installà a l’actual Rambla Nova i practicava gimnàstica a l’estil suec Al març del 1886 dotze dels seus membres fundaren el Club Gimnàstic de Tarragona, inicialment conegut com Club Gimnasio, que el 1914 fundà la secció de futbol L’any 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola

Pioner de l’aviació catalana, fundà i fou un dels dirigents de la Joventut Aviadora Espanyola, que posteriorment prengué el nom de Societat Aeronàutica Espanyola Participà en la primera exposició aeronàutica celebrada a la ciutat de Barcelona l’any 1910 Formà part de l’Aeroclub de Catalunya des del 1918 i fou membre de la comissió tècnica de la Lliga Aeronàutica de Catalunya 1926-28

Membre del Centre Natació Mataró i especialitzada en la modalitat d’esquena Fou campiona de Catalunya en 50 m esquena en dues ocasions 2000, 2001 També obtingué victòries rellevants al Circuit Català de Natació i en proves provincials com els 100 m esquena del Trofeu Ciutat de Mataró 2002 En competicions per clubs, aconseguí l’ascens a la divisió d’honor els anys 2002 i 2007

S’inicià en l’esport l’any 1996 a l’Escola de Taekwondo Germans Argudo Ha estat campiona de Catalunya en diferents categories i campiona d’Espanya universitària 2005 Ha aconseguit dues medalles de bronze als Campionats d’Europa universitaris 2008, 2009 i ha estat campiona dels tornejos internacionals d’Alemanya 2002 i Ciutat de Barcelona 2005 Ha estat representant de la federació catalana i espanyola

S'estèn des de la plana alluvial costanera la platja és baixa i sorrenca i separada de l’interior per un sector de marjals, dessecades en part fins als contraforts de la serra de la Calderona cabeç Bord, 238 m alt, termenal amb els municipis de Sagunt i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, i amb el de Nàquera, al Camp de Túria Davalla d’aquesta serra el barranc de la Calderona, que forma, juntament amb el barranc de Puçol, el barranc de Puig , límit entre els dos termes, que desguassa directament a la mar Al sector occidental, més accidentat, es localitzen els conreus de secà…

A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…

Situada a la vall del riu Adige, a una alçada de 192 m, gaudeix d’un clima benigne La part vella de la ciutat, construïda entorn de la catedral, és en un revolt del riu, i hi són abundants les cases nobles i els palaus Modernament, la ciutat nova s’ha estès cap a l’E en barris perifèrics situats en les petites elevacions que envolten la ciutat, i també cap a la banda dreta del riu, al peu del Dos Trento, antiga construcció romana i més tard fortí austríac És un important nucli de comunicacions, i hi ha indústria de mobles, metallúrgica i tèxtil cotó És…

El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…

Aconsellava els consellers i els oficials reials en casos referents a la utilitat i la defensa de la ciutat, el seu territori i, més tard, també les seves possessions Derivava de la reunió general de veïns o consell ple, convocat pel veguer sense limitació de nombre El 1258 Jaume I el limità a dos-cents prohoms, elegits pels consellers, el veguer i el batlle amb nombre gairebé igual de ciutadans honrats i menestrals, i una vintena de mercaders, i el 1265, a cent persones, forma que perdurà molt de temps i donà nom a la institució Tanmateix, ja durant el s XIV els prohoms o jurats…

L’orde dels trinitaris, fundat l’any 1198, s’establí probablement a Tortosa al principi del segle XIII L’únic document d’aquesta època referent al convent data del 1213, pel qual hom sap que el bisbe de Tortosa donà llicència per a construir una capella o església ai costat de l’hospital residència que la comunitat ja posseïa a la ciutat, pròxim a la porta de Tamarit, vora el riu En les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 hom esmenta el prior de la Santa Trinitat de Tortosa Diferents autors situen la porta de Tamarit, i per tant el convent, a Remolins d’acord amb aquesta idea, s…